Pirita. Agregat de cubs amb macles de penetració. M[UV]HN.

La pirita és un sulfur de ferro d'un extraordinari color daurat, denominada des d'antic com el “or dels ximples” per la seua semblança amb aquest metall preciós. El jaciment de pirites de "Ampliació a Victoria" al qual pertany aquest exemplar, es troba al poble de Navajún (La Rioja). El jaciment va ser descobert l'any 1965, i hui dia s'ha convertit en un referent mundial en l'àmbit de la mineralogia, tant pel seu gènesi particular (metamorfisme hidrotermal), com per l'espectacularitat dels seus exemplars. Els cristalls oposats en aquest jaciment adopten una morfologia que les fa diferenciar-se de la resta de jaciments, són cubs perfectes, amb arestes de noranta graus i cares totalment planes. Les pirites apareixen disseminades en nivells margosos de grossària mètrica i presenten grandàries de fins a 12 cm de costat, lluentor metàl·lica i color groc llautó (quan no estan oxidades). L'origen és per metamorfisme hidrotermal, relacionat amb un augment de temperatura de les roques i una circulació de fluids per l'interior del sediment. Això provoca una transformació en la composició original de la roca, donant lloc a minerals nous, com les pirites, estables en les noves condicions. El museu de la Universitat de València d'Història Natural posseeix exemplars històrics de 12 centímetres d'aresta i nombroses peces en matriu amb cristalls de diferents grandàries.