La propia fossilització d'un organisme del passat és sempre un miracle, i en la majoria de casos fossilitzen només algunes parts dures mentres que les parts toves quasi mai ho fan per la rápida degradació de la materia orgànica.

Els invertebrats marins com els ammonoideus, solen conservar la petxina fossilitzada però no els tentacles. També poden donar-se casos excepcionals en els quals es preserva tot l'esquelet, com en el cas d'un salamàndrid o els anurs o granotes, però òbviament sempre ho faran en un pla horitzontal amb a més posibles deformacions i/o desarticulacions causades per la pressió dels sediments i altres processos de la fossilització.

En els museus solen exposar-se diferents tipus de fòssils, fragments o partsd'un exemplar, fòssils encara inclosos en la seua matriu o sediment que no permet veure la resta de l'organisme, esquelets complets, però sense les parts toves o fòssils completament articulats però conservats en un solo pla. En realitat, molt rarament els fòssils conserven el seu volum original amb totes les seues parts tal com eren quan estaven vius, per esta raó per al públic en general és complicat a vegades imaginar-se com eren en vida estos organismes. En este sentit, les tecnologies 3D ens permeten recrear els fòssils tal com eren fa milions d'anys imprimint en 3D els models digitals 3d prèviament generats. Estos models es poden dissenyar digitalment amb criteris científics, també es poden escàner en 3D o mitjançant fotogrametría algunes recreacions ja creades o podem descarregar arxius 3D lliures en alguns dels repositoris 3D existents. El resultat final ja siga mitjançant impressió 3D amb filament Pla o mitjançant impressió 3D amb resina és altament satisfactori per a la correcta interpretació i visualització dels exemplars, creant així una reproducció a escala real que ens assegura imaginar-nos fidelment com eren estos éssers vius que han aconseguit arribar a nosaltres com a vestigis fòssils. En definitiva, la impressió 3D ens enriquix i complementa la informació científica de tan valuosos exemplars.

En esta ocasió com a exemplar del mes hem seleccionat alguns exemplars difícils d'interpretar tant per l'absència de parts toves conservades (ammonits i belemnits), com per la desarticulació de l'esquelet (escorpí marí), la conservació de l'exemplar com una impressió sobre el sediment per la seua naturalesa exclusiva de teixit bla (Charnia sp.) o la preservació de l'esquelet complet, però en un sol pla horitzontal sense volum (com el salamàndrid Chelotriton) per a complementar la seua interpretació morfológica amb exemplars impresos en el museu.