Exemplar de Panasqueira (Portugal) depositat en el Museu de la Universitat de València d'Història Natural.

La wolframita és un mineral la composició química del qual és (Fe2+) WO4. Es tracta d'un òxid metàl·lic amb un sistema cristal·lí monoclínic i el seu component principal és el wolframi. Este element és un dels tres elements de la taula periòdica descoberts per un ciutadà espanyol, junt amb el vanadi i el platí. Va ser aïllat per primera vegada pels germans Juan José i Faust Elhúyar en 1783. El seu nom prové de l'alemany i significa "bava de llop" a causa de les supersticions dels miners medievals saxons que creien que el diable prenia la forma d'este animal i habitava les profunditats de les mines en què treballaven. També és conegut com a tungsté per les paraules d'origen suec tung que es traduïx com "pesat" i sten, "pedra", és a dir, "pedra pesada"; a causa de la seua elevada densitat.

El wolframi és un metall gris que és sovint fràgil i difícil de treballar, però si és pur, es pot treballar amb facilitat mediant diferents tècniques com: forjat, trefilatge, extrusió i sinterització.

Entre les seues propietats destaca el seu elevat punt de fusió (3410 °C) , el més alt de tots els metalls en forma pura, presenta la menor pressió de vapor i la major resistència a la tracció. A causa d'açò té diverses aplicacions industrials com la fabricació de filaments per a llums elèctrics, ànodes per a tubs de rajos X i catòdics, ferramentes odontològiques, bugies i bolígrafs. Però si per quelcom es va fer famós este element va ser pel seu paper durant la Segona Guerra Mundial ja que es va usar per a blindar la punta dels projectils antitanc i en la cuirassa dels blindats. L'Alemanya nazi ho adquiria directament dels importants jaciments ibèrics a través de l'Espanya franquista i del Portugal salazarista. Este material va arribar a ser tan indispensable per a la seua maquinària de guerra que va arribar a provocar una seriosa crisi diplomàtica amb les potències aliades.

En el Museu de la Universitat de València d'Història Natural comptem amb un exemplar de la localitat portuguesa de Panasqueira.