Zifi de Cuvier (Ziphiuscavirrostris). MUVHN-ZD0700. Col·lecció històrica de la Universitat de València.

La peça seleccionada aquest mes (MUVHN-ZD0700) consistix en un crani de zifi o balenato de Cuvier (Ziphius cavirrostris), actualment exposat a la sala de Zoologia del Museu de la Universitat de València d'Història Natural.

Els zifis són grans cetacis odontocetis que presenten dents, encara que no siguin visibles en algunes espècies. Tots els zifis o balenatos pertanyen a la família Ziphidae. El zifi de Cuvier és de mida mitjana entre els cetacis; té una longitud i pes mitjans de 6,4 m i 3000 kg, podent arribar a viure fins a 40 anys. És el mamífer conegut que més profunditat d'immersió i temps d'apnea registra, arribant a rècords de 137 minuts sota l'aigua i una profunditat de més de 3000 m. Presenten un buf de aire poc notable i les seues immersions es realitzen de forma molt suau, la qual cosa, juntament amb el seu comportament esquerp, els converteix en un animal difícil d'observar. A la superfície, el seu aspecte és el d'un animal on és difícil diferenciar les diferents parts del seu cos amb la boca aplanada acabada en forma de bec.

El zifi de Cuvier (Ziphius cavirostris) és el zifi de major distribució coneguda, ja que abasta els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic i diversos mars. De fet, s'han trobat individus tan al nord com les illes Shetland i tan al sud com Terra de Foc. Aquesta espècie rep el seu nom del famós naturalista George Cuvier que va iniciar l'estudi del seu crani en 1823, quan encara es desconeixia l'animal.

L'estudi modern d'aquests animals es va iniciar en 1823 per Georges Cuvier a partir d'un crani trobat anys abans a les costes de França. A partir d'aquests restes, va descriure el que pensava que era un cetaci extint. No va ser fins a 1870 quan es va descobrir que el fòssil de Cuvier era també una espècie viva i nombrosos descobriments de cetacis amb musell de moltes parts del món van ser reidentificats com zifis de Cuvier.

El crani de zifi de Cuvier és asimètric, de manera que els seus hemisferis són recognosciblement diferents. Mentre que l'hemisferi dret està més relacionat amb l'ecolocalització, l'esquerra s'encarrega de tasques com la respiració. Altres aspectes a tindre en compte és que els mascles posseeixen un parell de dents prominents en la mandíbula inferior que utilitzen en les seues disputes, a més els ossos són molt porosos i emmagatzemen un gran contingut lipídic.

•