Pedro Laín Entralgo va nàixer en Teruel en 1908. Metge, historiador, assagista i filòsof.

Va realitzar estudis de la seua especialitat a Saragossa, València i Madrid, orientant-se cap a la psiquiatria.
En 1941 va accedir a la càtedra d'Història de la Medicina en la Universidad de Madrid, de la qual també va ser rector. Va ser investit com a doctor Honoris Causa per les universitats de San Marcos de Lima i de Tolouse, i professor honorari de la Universidad Nacional de Santiago de Chile.
En 1989 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats en reconeixement a la seua llarga trajectòria com a Investigador en el camp de la història de la Medicina i la seua tasca en diversos àmbits del pensament.

Va dirigir l'Instituto Arnaldo de Vilanova i la revista Asclepio, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. També va ser membre de les reals acadèmies de la Historia i Nacional de Medicina, de la Royal Society de Londres, de la Hispanic Society of America, de la Nacional de Medicina de Buenos Aires i de la Academy of the History of Medicine, entre d'altres.

Publicacions destacades:

• Medicina e historia, 1941
• Menéndez Pelayo, 1944
• España como problema, 1949
• Grandes médicos, 1961
• Marañón y el enfermo, 1962
• Nuestro Cajal, 1967
• El médico y el enfermo, 1969
• La medicina actual, 1973
• Descargo de conciencia, 1975
• Historia de la medicina, 1978