El present curs d'extensió universitària té com a objectiu potenciar el pensament crític, la participació inclusiva i la pràctica reflexiva cap a l'acció col·lectiva transformadora des de la investigació-acció participativa amb vídeo participatiu (IAP-VP) i l'Agenda 2030. A partir dels principis i pràctiques de la IAP-VP es pretén abordar els Objectius del Desenvolupament Sostenible des de les experiències d'innovació social col·lectiva de la ciutat de València.
Al llarg del curs, les persones participants desenvoluparan diferents narratives audiovisuals que pretenen donar veu a experiències d'innovació social col·lectiva que s'estan duent a terme a la ciutat de València i que estan contribuint als ODS. Les experiències d'innovació social col·lectiva són aquelles "(...) xarxes d'activistes i organitzacions que generen noves solucions des de baix per a contribuir a un desenvolupament humà i sostenible (Pellicer, 2016). Aquest curs està dirigida a tota la comunitat universitària (alumnat, PAS, PDI, Nau Gran) i a tècnics de participació ciutadana de la Generalitat Valenciana.
Aquest curs d'extensió universitària de la Universitat de València serà impartit en cinc mòduls (25 hores) de manera virtual, cada mòdul tindrà una dedicació de 5 hores.
- Mòdul I - Principis i pràctiques de IAP-VP i l'Agenda 2030 (15 setembre - 15.00-20.00)
- Mòdul II - Experiències d'Innovació Social Col·lectiva (17 setembre - 15.00-20.00)
- Mòdul III - Coproducció de narratives audiovisuals transformadores (24 setembre - 15.00-20.00)
- Mòdul IV - Compartint aprenentatges del procés de IAP-VP (1 octubre - 15.00-20.00)
- Mòdul V - Difusió dels vídeos participatius (15 octubre - 15.00-20.00)
Els cinc mòduls seran impartits per Monique Leivas INGENIO (CSIC-UPV), Sociòloga de la Universitat de València i PhD en Desenvolupament Local i Cooperació Internacional de la Universitat Politècnica de València. Investigadora i facilitadora de processos de vídeo participatiu al costat d'experiències d'innovació social col·lectiva "Presa Social: creant vídeos per al canvi".
Les experiències de VP dissenyats explícitament per al canvi social necessiten anar més enllà del procés de contar una història a través de vídeo, cap a un que tracte els temes de poder, a través d'una participació més inclusiva per a enfrontar les desigualtats econòmiques i socials. Segons Gumucio (2011), la comunicació per al canvi social és una de les alternatives més assentades a la Comunicació per al Desenvolupament, la qual posa l'accent, tant en la pràctica comunicativa com motor de transformació d'unes certes comunitats o grups socials com a vehicle que pot generar un canvi holístic en tota la societat.
Per a White (2003), el vídeo participatiu és una eina poderosa per a posar a l'individu en relació amb la comunitat i que siga conscient de les seues necessitats i les del seu grup, generant consciència crítica. Per això, té un gran potencial per a provocar canvis personals, socials, polítics i culturals. És una eina per al desenvolupament individual, grupal o comunitari. Pot servir com un instrument perquè la gent es veja a si mateixos en relació amb la comunitat i prenga consciència sobre les necessitats personals i de la comunitat (...) Serveix també per a generar consciència crítica que pot establir les bases per a la creativitat i la comunicació (White, 2003:64).
Plush (2012:68) destaca que "el vídeo participatiu amb la seua naturalesa visual i la seua habilitat per a capturar la veu de la gent, de grups marginalitzats, té el potencial per a educar, persuadir i incidir de manera que poden portar canvis positius." A nivell metodològic el vídeo participatiu "(...) és una aproximació col·laborativa a un grup o comunitat perquè creuen la seua pròpia pel·lícula, de manera que es generen espais d'aprenentatge i comunicació que porten canvi i transformació." (PV NET, 2009).
El vídeo participatiu és un procés centrat en les persones, a partir de la reflexió-acció sobre la realitat i la coproducció de narratives audiovisuals transformadores capaces de potenciar la sensibilització, la reflexió crítica, el diàleg i la transformació. Es caracteritza per ser un procés horitzontal i inclusiu, on les persones participen en les preses de decisions de tot el procés de coproducció de les narratives audiovisuals.
Les etapes del vídeo participatiu són: el diagnòstic, la planificació, la producció, l'edició, la projecció interna i la projecció pública. En la següent imatge podem observar aquestes etapes:
L'etapa de diagnòstic consisteix en la presentació del vídeo participatiu com a eina metodològica basada en els principis de la investigació-acció participativa (IAP) i de la comunicació per al canvi social (CCS). En aquesta etapa també es presenten les temàtiques a reflexionar en les narratives audiovisuals i es desenvolupa una breu introducció a l'eina del vídeo.
L'etapa de planificació consisteix en l'elecció de la narrativa audiovisual i en l'elaboració i disseny del guió (story board) a desenvolupar, identificant els espais, les persones, els recursos, els continguts i planificant el treball en equip i la repartició dels rols (cambra, so, entrevista, etc.).
L'etapa de producció és la introducció tècnica a l'eina audiovisual i la posada en pràctica de la producció de la narrativa audiovisual planificada anteriorment, així com l'organització dels materials i recursos generats. L'etapa d'edició presenta els recursos i “softwares” d'edició de vídeos i pretén acompanyar a les persones participants en el procés de construcció de la narrativa audiovisual a partir del material i recursos produïts anteriorment i de la cerca d'altres recursos per a compondre la narrativa (cançó, portada, subtítols, logos, etc.).
La projecció interna consisteix en la presentació de tots els vídeos produïts i en la reflexió-col·lectiva sobre les narratives, amb la finalitat de compartir sabers i percepcions sobre els vídeos. I la projecció pública consisteix a generar un espai de diàleg entre els diferents actors que van participar directament i indirectament en el procés de vídeo participatiu, així com amb altres persones, institucions i/o organitzacions i col·lectius socials interessats i/o que posseeixen co-responsabilitats/titularitats amb les temàtiques propostes per les narratives audiovisuals. Aquesta etapa és una de les més importants del procés, ja que pretén difondre i compartir el procés i els productes generats.
En aquest sentit, considerem que el potencial de la investigació-acció participativa amb vídeo participatiu (IAP-VP) és la participació horitzontal en el procés i en els espais de comunicació entre diferents actors. Entenem que la metodologia és totalment coherent amb els valors centrals del desenvolupament humà i pot en si mateixa ser considerada com una mena d'innovació cap al desenvolupament humà. A més, entenem que la pròpia obra audiovisual té la seua pròpia agència (Latour, 2005); el VP no sols crea oportunitats per a l'aprenentatge, l'expansió de l'agència i l'apoderament durant el procés, sinó que el producte també té el potencial de crear oportunitats per a la incidència política (Wheeler, 2012), i per a contribuir a eliminar les barreres que limiten el desenvolupament humà.
