Vols conèixer la Facultat de Dret? Quines titulacions impartim?
La Universitat de València organitza el programa Conèixer la Universitat amb l’objectiu d’acostar la Universitat als centres de secundària i mostrar al futur estudiantat la seua oferta formativa i de serveis.
Conèixer la Universitat és una iniciativa del Vicerectorat d’Estudis que està coordinada pel Servei d'Informació i Dinamització (Sedi) i que compta amb la participació dels centres i serveis de la Universitat de València.
El grau en Dret proporciona una formació jurídica bàsica que comprèn tant els coneixements teòrics sobre la legislació com les eines metodològiques necessàries per poder interpretar-la i aplicar-la. Així, l’objectiu últim del grau és formar professionals capaços de defensar els drets dels ciutadans i de les ciutadanes dins la societat a la qual pertanyen, d’acord amb el sistema legal establert.
Els graduats en Dret poden exercir professions a les quals només es pot accedir mitjançant la possessió del títol de Dret i l’oposició corresponent. Per tant, aquest grau és necessari per poder accedir a la carrera judicial, al cos de secretaris/secretàries judicials, al ministeri fiscal i al cos d’advocats/advocades de l’estat. També és un requisit per accedir a les professions oficials de notari/notària i de registrador/registradora i per accedir a la formació i examen posterior dels títols professionals d’advocat/advocada i de procurador/ procuradora.
Els estudis de Criminologia tenen per objectiu general la formació de professionals que donen resposta a les necessitats socials de seguretat i de prevenció i control de la delinqüència. Així, el grau proporciona les eines teòriques i pràctiques necessàries per analitzar la realitat criminal des d’una perspectiva interdisciplinària i alhora integradora (dret, sociologia, psicologia, etc.). Això facilita els instruments per contribuir a la lluita contra el crim des del respecte al marc jurídic establert i des de la confiança en les polítiques socials destinades a prevenir la delinqüència i minimitzar-ne els efectes
Els graduats en Criminologia exerceixen la seua tasca professional tant en el sector públic com en el sector privat. Dins el sector públic, poden treballar en l’administració de justícia, en els cossos i forces de seguretat, en oficines d’atenció a víctimes, en centres penitenciaris, en centres de menors, en ajuntaments, etc. En l’àmbit privat, a més d’oferir assessorament a diferents empreses, poden exercir com a detectius/ detectives si cursen l’itinerari corresponent (aprovat per resolució del Ministeri de l’Interior de 13 de juliol de 2010).
El grau en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública proporciona una formació pluridisciplinària que combina coneixements teòrics i instruments pràctics de diferents camps d’estudi com ara la ciència política, el dret, la història, l’economia, la sociologia, etc. A partir d’aquesta base, el grau ofereix recursos per analitzar els fenòmens polítics i l’organització de les administracions públiques. Alhora, aquesta capacitat d’anàlisi ha d’afavorir el desenvolupament d’estratègies d’actuació en aquest àmbit, sempre des d’una posició professional i ètica sòlida.
Els graduats en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública poden exercir la seua activitat professional tant en el sector públic com en el privat. En el primer, després de superar una oposició, poden accedir a funcions variades en el nivell mitjà-alt de diferents administracions públiques (internacionals, europees, estatals, autonòmiques i locals). En l’àmbit privat poden treballar com a assessors interns i externs d’empreses, partits polítics, sindicats, ONG, etc.
El doble grau en Dret i en Criminologia proporciona la formació, els coneixements i la metodologia necessaris en ambdós camps. Prepara professionals amb una formació jurídica bàsica capaços de defensar els drets dels ciutadans i de les ciutadanes dins la societat. I també professionals que donen resposta a les necessitats socials de seguretat i de prevenció i control de la delinqüència des del respecte al marc jurídic establert i des de la confiança en les polítiques socials destinades a prevenir la delinqüència i minimitzar-ne els efectes.
Els graduats en Dret i en Criminologia poden exercir les professions a les quals donen accés ambdós títols. Per tant, poden accedir, com a titulats en Dret, a la carrera judicial, al cos de secretaris/secretàries judicials, al ministeri fiscal i al cos d’advocats/advocades de l’estat, i a les professions oficials de notari/notària i registrador/registradora, i a la formació i examen posterior dels títols professionals d’advocat/advocada i de procurador/procuradora. De la part de la Criminologia exerceixen la seua tasca professional tant en el sector públic com en el sector privat. Dins del sector públic, poden treballar en l’administració de justícia, en els cossos i forces de seguretat, en oficines d’atenció a víctimes, en centres penitenciaris, en centres de menors, en ajuntaments etc. En l’àmbit privat, a més d’oferir assessorament a diferents empreses, poden exercir com a detectius/detectives.
El doble grau en ADE i en Dret respon a una demanda de les empreses i les organitzacions, tant públiques com privades, de professionals amb un perfil que combine l’administració i la direcció d’empreses amb el domini de les qüestions jurídiques. A més, l’obtenció del doble grau permet realitzar diversos màsters d’especialització en el camp jurídicoempresarial com el Màster en Advocacia, que habilitarà per a l’exercici professional d’advocat/ada i procurador/a.
L’objectiu d’aquest programa de doble titulació és formar professionals amb les competències necessàries per ocupar llocs de responsabilitat en l’àmbit global de l’organització i en les àrees funcionals de les empreses: fiscalitat, recursos humans, dret laboral, producció, finances, comercialització, inversió, administració o comptabilitat. També prepara per a l’exercici lliure de la professió en els àmbits del dret i de la consultoria, i afavoreix una actitud emprenedora en aquests camps.
El doble grau en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública proporciona la formació, els coneixements i la metodologia necessaris en ambdós camps. D’una banda ofereix una formació jurídica bàsica i forma professionals capaços de defensar els drets dels ciutadans dins la societat. Pel que fa a Ciències Polítiques, aquest proporciona una formació pluridisciplinària que combina coneixements teòrics i instruments pràctics de diferents camps d’estudi com ara la ciència política, el dret, la història, l’economia, la sociologia, etc.
Els graduats en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública poden exercir la seua activitat professional en ambdós camps. Com a titulats en Dret poden accedir a la carrera judicial, al cos de secretaris/ secretàries judicials, al ministeri fiscal i al cos d’advocats/advocades de l’estat; a les professions oficials de notari/notària i registrador/registradora i a la formació i examen posterior dels títols professionals d’advocat/ advocada i de procurador/procuradora. Com a titulats en Ciències Polítiques poden exercir tant en el sector públic com en el privat. En el primer poden accedir a funcions variades en el nivell mitjà-alt de diferents administracions públiques (internacionals, europees, estatals, autonòmiques i locals). En l’àmbit privat poden treballar com a assessors interns i externs d’empreses, partits polítics, sindicats, ONG, etc.
El doble grau en Sociologia i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública (programa vigent / programa a extingir) proporciona la formació, els coneixements i la metodologia necessaris en ambdós camps. D’una banda, el grau en Sociologia capacita per al desenvolupament d’estratègies d’acció social que possibiliten una millora de les condicions i qualitat de vida en aquestes societats, i ofereix la formació necessària per a analitzar...
Els graduats en Sociologia poden treballar en àmbits molt diferents, com la intervenció social, les polítiques públiques, la investigació, l’organització del treball o l’educació. Aquesta tasca es pot dur a terme tant en institucions públiques com privades. Com a titulats en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública, poden accedir a funcions variades en els nivells mitjà i alt de diferents administracions públiques (internacionals, europees, estatals, autonòmiques i locals). En l’àmbit privat poden treballar com a assessors interns i externs d’empreses, partits polítics, sindicats, ONG, etc.
La doble titulació, oferta des del curs 2021-2022, proporciona una formació àmplia i competitiva en l'àmbit jurídic-econòmic. Ve a donar resposta a aquelles vocacions i a aquelles necessitats del mercat laboral que busquen una formació jurídic-econòmica dels egressats que els permeta exercir no només els tradicionals oficis lligats a cadascun dels Graus, sinó particularment cobrir sectors professionals de l'economia i del dret diferents de l'entorn empresarial.
La Doble Titulació Dret-Economia habilitarà especialment per a exercir funcions, tant en el sector públic (com a gestor, com a responsable polític o com a funcionari) com en el sector privat, on la interrelació entre les decisions econòmiques i jurídiques és imprescindible.
Aquests estudis estan dissenyats per a cursar els 373,5 crèdits en cinc cursos acadèmics i en modalitat trilingüe. La formació inclou 12 crèdits de Treball de Fi de Grau i 12 crèdits de pràctiques. En completar els estudis de la doble titulació, els egressats obtindran totes dues titulacions: Grau en Dret i Grau en Economia.
En cas que s'abandone el programa de doble titulació i es vulga continuar amb un dels dos graus, sempre atès el nombre mínim de crèdits aprovats que exigeix la normativa, l'estudiant podrà triar en quin dels dos continua.
Està prevista la possibilitat que l'alumnat puga participar en els Programes de mobilitat internacionals i nacionals: Programa Erasmus+, Programa Erasmus-Prácticas, Programa internacional i Programa SICUE.
Els estudiants d’alguns graus de la Universitat de València tenen la possibilitat de cursar dos anys acadèmics en una de les universitats estrangeres sòcies i, en acabar, obtenir els títols d’ambdues institucions. Aquestes dobles titulacions permeten més mobilitat i una formació més competitiva.
Qui vulga optar al doble grau francoespanyol en Dret ha de fer la sol·licitud en primer curs; es tindrà en compte l’expedient acadèmic i el nivell acreditat de l’idioma requerit per la universitat de destinació (nivell B2 de francès). En tot cas, s’han de superar 1r i 2n cursos del grau d’origen, amb un mínim de 120 crèdits ECTS, per poder iniciar l’estada a l’estranger, que inclou 3r i 4t cursos.
+ info...
Grau en Dret + Licence et Master 1 de Droit (Université de Toulouse 1 Capitole)
El màster s’adreça a estudiants amb una formació prèvia específica en dret penal. Per tant, per matricular-se en el títol cal ser llicenciat/ada o graduat/ada en Dret o en Criminologia.
El criteri prioritari és l’expedient acadèmic de la titulació de procedència presentat per a l’accés. L’ordre s’estableix segons la nota mitjana.
En segon lloc, es reconeixen punts addicionals per altres titulacions diferents de l’anterior (dos punts), per un altre màster oficial relacionat amb la matèria (tres punts), per màsters no oficials i per cursos de postgrau i especialització, en proporció a la durada (fins a dos punts).
En tercer lloc, es valora l’experiència professional en matèria penal i la superació de proves selectives en l’àmbit de la funció pública o en processos selectius de personal amb concurrència (fins a tres punts).
En quart lloc, es valoren els mèrits investigadors, com ara publicacions, beques obtingudes i gaudides, estades en centres de formació o investigació, col·laboració en equips i activitats investigadores, etc. (fins a tres punts).
En cinquè lloc, s’apliquen uns coeficients correctors per als que no sol·liciten el màster com a primera opció.
Els estudiants que procedeixen de països que no incloguen com a llengua oficial el castellà, han de realitzar una prova per a acreditar el coneixement de l’idioma.
Estar en possessió del títol de Llicenciat en Dret, Graduat en Dret o d'un altre títol universitari de Grau equivalent sempre acredite l'adquisició de les competències jurídiques previstes en el Reial decret 775/2011, de 3 de juny.
Ja que el màster en Advocacia s'ofereix per cobrir els requisits de formació i pràctica professional que estableix la Llei d'accés, s'estableix com a requisit d'admissió el que preveu l'article 2.1.a) del Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador aprovat per el Real Decret 64/2023, de 8 de febrero:
1. L'obtenció del títol professional per a l'exercici de l'advocacia i de la procura requereix el compliment dels següents requisits:
a) Estar en possessió del títol universitari oficial de Llicenciatura o de Grau en Dret.
b) Acreditar la superació del curs de formació especialitzada comprensiu del conjunt de competències necessàries per a l'exercici de l'advocacia i la procura. Aquest curs inclourà la realització de pràctiques en despatxos, institucions o altres entitats relacionats amb l'exercici d'aquestes professions en els termes previstos en aquest reglament.
c) Superar la prova d'avaluació final acreditativa de la capacitació professional per a l'exercici de l'advocacia i la procura.
Segons l'article 3 del Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions de l'advocacia i la procura aprovat pel Reial decret 64/2023, de 8 de febrer, els títols universitaris oficials de Llicenciatura o de Grau en Dret a què es refereix l'article 2.1.a) hauran d'acreditar l'adquisició de les següents competències jurídiques:
a) Conèixer i comprendre els elements, l’estructura, els recursos, la interpretació i l’aplicació de l'ordenament jurídic i saber interpretar les fonts i els conceptes jurídics fonamentals de cadascun dels diferents ordres jurídics.<
b) Conèixer i comprendre els mecanismes i procediments de resolució dels conflictes jurídics, així com la posició jurídica de les persones en les seues relacions amb l'administració i en general amb els poders públics.
c) Conèixer i saber aplicar els criteris de prelació de les fonts per determinar les normes aplicables en cada cas, i especialment el de conformitat amb les regles, els principis i els valors constitucionals.
d) Interpretar textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària utilitzant els principis jurídics i els valors i principis socials, ètics i deontològics com a eines d'anàlisis.
e) Pronunciar-se amb una argumentació jurídica convincent sobre una qüestió teòrica relativa a les diverses matèries jurídiques.
f) Resoldre casos pràctics conforme al Dret positiu vigent, la qual cosa implica l'elaboració prèvia de material, la identificació de qüestions problemàtiques, la selecció i interpretació de la dada de Dret positiu aplicable i l'exposició argumentada de la subsunció.
g) Manejar amb destresa i precisió el llenguatge jurídic i la terminologia pròpia de les diferents branques del dret. Redactar de forma ordenada i comprensible documents jurídics. Comunicar oralment i per escrit idees, argumentacions i raonaments jurídics usant els registres adequats en cada context.
h) Utilitzar les tecnologies de la informació i les comunicacions per a la cerca i obtenció d'informació jurídica (bases de dades de legislació, jurisprudència, bibliografia, etc.), així com eines de treball i comunicació.
La possessió del títol universitari oficial de Llicenciatura o de Grau en Dret és requisit previ per a accedir al curs de formació especialitzada, sense perjudici de la possibilitat prevista en l'article 18.4 del Reial decret 822/2021, de 28 de setembre.
En el cas d'estudiants estrangers, la Comissió de Coordinació Acadèmic podrà exigir l'acreditació de coneixement de l'idioma castellà suficient (nivell B2), realitzant-se, en el seu cas, una prova de nivell específica.
En cas que el nombre de sol·licituds excedisca de les places oferides l'ordenació de les mateixes a l'efecte d'admissió es realitzarà atenent la nota mitjana de l'expedient de la llicenciatura o el grau en Dret. La nota mitjana s'incrementarà en un punt per als estudiants amb dobles titulacions, sempre que estes siguen de Ciències Jurídiques complementades amb disciplines de Ciències Socials.
A l'efecte de la baremació de l'expedient de l'estudiant, les qualificacions i la nota mitjana haurà d'estar calculada en base 10. En aquells casos en què no siga així, el/la estudiant haurà de sol·licitar a l'ANECA l'equivalència de notes mitges. Per a més informació sobre com sol·licitar la dita equivalència en l'ANECA, consultar l'enllace següent:
http://www.aneca.es/Equivalencia-de-notas-medias
A més, la Comissió de Coordinació del Màster també donarà preferència als sol·licitants que necessiten cursar el Màster enfront d'aquells que estiguen o puguen estar col·legiats sense necessitat d'obtindre el títol professional d'advocat o advocada d'acord amb la Llei d'Accés. La preferència s'establix de la manera següent: aquells sol·licitants que necessiten cursar el Màster per a l'obtenció del títol professional d'advocat veuran multiplicada la seua nota mitjana per dos; i aquells sol·licitants que no necessiten cursar el Màster per a l'obtenció del títol professional d'advocat veuran multiplicada la seua nota mitjana per u.
La Comissió de Coordinació del Màster podrà incorporar entre els criteris d'admissió una entrevista personal. En l'entrevista personal es valoraran les seues competències jurídiques i formatives, l'adequació del seu perfil a les característiques del Màster en Advocacia i la seua motivació. L'entrevista personal es durà a terme si es considera oportú per a la valoració de determinats casos i serà efectuada pel Director del Màster o persona en qui delegue.
Estar en possessió del títol de Llicenciat en Dret, Graduat en Dret o d'un altre títol universitari de Grau equivalent sempre acredite l'adquisició de les competències jurídiques previstes en el Reial decret 775/2011, de 3 de juny.
El programa de doble Màster admetrà fins a 35 estudiants. El procediment d’admissió en el programa de doble Màster es farà de forma separada als procediments d’admissió dels dos Màsters que l’integren, però respectant els requisits d’accés al Màster en Advocacia, aplicant el seu barem d’accés i excloent les persones que –en funció dels resultats de la baremació– no obtindrien plaça en ell si hi concorregueren.
Per a obtindre ambdós titulacions, els estudiants que hi accedisquen per aquesta via hauran de tindre cursades o cursar les assignatures del Máster en Advocacia i les del Máster en Dret de l'empresa que hi figuren al Pla de Doble Máster.
Ja que el màster en Advocacia s'ofereix per cobrir els requisits de formació i pràctica professional que estableix la Llei d'accés, s'estableix com a requisit d'admissió el que preveu l'article 2.1.a) del Reial Decret 775/2011, de 3 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 34/2006, de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador dels tribunals:
“Estar en possessió del títol de llicenciat en Dret, graduat en Dret o qualsevol altre títol universitari de grau equivalent que reunisca els requisits que estableix l'article 3 d'aquest reglament”.
L'admissió es realitzarà atenent la nota mitjana de l'expedient de la llicenciatura o el grau en Dret. En tal cas, la Comissió de Coordinació del Màster també podrà donar preferència als sol·licitants que necessiten cursar el Màster enfront d'aquells que estiguen o puguen estar col·legiats sense necessitat d'obtindre el títol professional d'advocat o advocada d'acord amb la Llei d'Accés.
A l'efecte de la baremació de l'expedient de l'estudiant, les qualificacions i la nota mitjana haurà d'estar calculada en base 10.
La nota mitjana s'incrementarà en un punt per als estudiants amb dobles titulacions, sempre que estes siguen de Ciències Jurídiques complementades amb disciplines de Ciències Socials.
A més, la Comissió de Coordinació del Màster donarà preferència als sol·licitants que necessiten cursar el Màster enfront d'aquells que estiguen o puguen estar col·legiats sense necessitat d'obtindre el títol professional d'advocat o advocada d'acord amb la Llei d'Accés. La preferència s'establix de la manera següent: aquells sol·licitants que necessiten cursar el Màster per a l'obtenció del títol professional d'advocat veuran multiplicada la seua nota mitjana per dos; i aquells sol·licitants que no necessiten cursar el Màster per a l'obtenció del títol professional d'advocat veuran multiplicada la seua nota mitjana per u.
El màster va adreçat a un perfil d’estudiants amb una formació prèvia en matèries relacionades amb els continguts que s’hi imparteixen, a més de professionals, especialment advocats i juristes, que volen ampliar la seua activitat jurídica a la mediació o/i a l’arbitratge. En resum, com a titulacions de procedència cal esmentar: àrees jurídica i econòmica, i d’altres de relacionades amb la psicologia.
És prioritari l’expedient acadèmic de la titulació al·legada per a l’accés, ordenant els aspirants per la nota mitjana. En segon lloc, hi ha punts addicionals per altres titulacions distintes d’aquesta (dos punts), per un altre màster oficial relacionat amb la matèria (tres punts), per màsters no oficials (fins a dos punts) i per cursos de postgrau i especialització, en proporció a la durada (fins a dos punts). En tercer lloc, es valora l’experiència professional en àrees del màster i la superació de proves selectives en l’àmbit de la funció pública o en processos selectius de personal amb concurrència (fins a tres punts més els derivats d’anys d’activitat). En quart lloc, es valoren els mèrits investigadors, com ara publicacions, beques obtingudes i gaudides, estades en centres de formació o investigació, col·laboració en equips i activitats investigadores, etc. (fins a tres punts més els derivats d’anys d’activitat). Finalment, en cinquè lloc, s’apliquen uns coeficients correctors per les persones que no sol·liciten el màster com a primera opció, així com per a les persones que procedeixen de titulacions distintes de les jurídiques i dels estudis empresarials.
CRITERIS |
PUNTUACIÓ |
|
1º La qualificació mitjana del/a candidato/a obtinguda en el títol universitari previ de la branca de ciències socials i jurídiques |
Titulacions vinculades a les ciències jurídiques, ciències polítiques i criminològiques |
7 PUNTS MÀXIM |
2n El coneixement d'idiomes diferents del castellà; preferentment Idioma: anglés. Tots els idiomes requeriran un nivell mínim B2 del Marc Comú de Referència Europeu. |
Idioma: Inglés (fins a 2 punts) |
2 PUNTS MÀXIM |
Idiomes: Uns altres (fins a 1 punt cadascun) |
||
3r L'acreditació d'altres titulacions |
Màster Oficial (1 punt) |
1 PUNT MÀXIM |
Màster Propi (0,5 punts) |
||
Altres Graus (0,5 punts) |
El perfil d’ingrés recomanat per als i els estudiants que desitgen matricular-se en aquest màster, atès el seu contingut i metodologia, és preferentment el de llicenciat/ada o graduat/ada en qualsevol de les branques de l’Àrea de Ciències Socials i Jurídiques. No obstant això, l’accés al màster està obert també a qualsevol altre tipus de llicenciat/ada o graduat/ada, en particular, de les àrees d’Humanitats (Filologia, Geografia, Història, Filosofia…), que tinga un interès específic en les matèries que conformen el màster.
El sistema d’admissió és el següent:
a) El 80% de les places ofertes cada curs acadèmic es reserva a estudiants que tinguen un títol universitari oficial espanyol, o un altre d’expedit per una institució d’ensenyament superior de l’espai europeu d’educació superior, que faculte al país expedidor del títol per a l’accés a ensenyaments de màster.
b) El 20% de les places ofertes cada curs acadèmic es reserva als titulats de sistemes educatius aliens a l’espai europeu d’educació superior.
c) Si en un curs acadèmic concret no es cobreix algunes de les quotes de places ofertes d’acord amb els criteris anteriors, el nombre de places no cobertes es podrà compensar amb estudiants pertanyents a la quota que sí que haja cobert les places ofertes.
Quant als criteris de valoració de mèrits i proves d’admissió específiques que s’apliquen en el sistema de selecció, cal indicar el següent:
1. Els criteris de valoració de mèrits per a l’admissió d’estudiants en aquest màster es basen en el currículum de l’estudiant. Per ser tinguts en compte, tant el currículum, com tots els mèrits que l’estudiant al•legue:
a) Han d’estar degudament justificats.
b) Han d’estar redactats en espanyol o en valencià. Si es presenten en un altra llengua, cal presentar la documentació original acompanyada d’una traducció oficial a l’espanyol o al valencià.
S’exigeix el coneixement de la llengua espanyola (nivell oral i escrit), que és la llengua vehicular utilitzada al llarg del procés formatiu dels ensenyaments d’aquest màster. Es recomana el coneixement d’altres llengües de treball (anglès, francès, italià…) i de les llengües en què es pot redactar el treball de fi de màster (espanyol i valencià).
En el cas que un o una estudiant no acredite degudament el coneixement (oral i escrit) de la llengua espanyola, la Comissió de Coordinació Acadèmica del màster podrà acordar que l’estudiant en qüestió realitze una prova d’admissió específica sobre aquest particular. Si no se supera la prova, si n’hi ha, aquest fet serà determinant per no admetre l’estudiant en qüestió.
Per accedir al màster, cal acreditar una de les titulacions universitàries de grau següents: llicenciatura o diplomatura en Filosofia, Humanitats, Dret, Ciències Polítiques i de l’Administració, Medicina, Infermeria, Sociologia, Antropologia Social i Cultural, Història, Periodisme, Educació Social i Treball Social.
Així mateix, s’hi poden matricular els graduats en altres àrees o disciplines, després d’obtenir el corresponent curs d’anivellació.
Per a l’admissió en el màster, es valorarà positivament el coneixement d’idiomes i l’experiència laboral prèvia en qualsevol dels camps que hi estan relacionats.
Per a l’admissió, la Comissió, o persona que aquesta delegue, realitzarà una entrevista personal a cada un dels candidats.
Els criteris a què s’ha d’atendre la Comissió per decidir l’admissió dels candidats són els següents:
-Expedient acadèmic.
-Experiència professional en el camp dels drets humans.
-Col·laboració en projectes d’investigació.
-Gaudi de beques en qualsevol de les àrees de coneixement que participen en el màster.
-Orientació curricular coherent amb les línies d’investigació derivades del programa.
En general, el màster va adreçat a persones que vulguen iniciar o prosseguir la carrera professional treballant, tant a la Universitat com en institucions públiques o privades involucrades en l’àrea de justícia, dona o igualtat que requerisquen un nivell formatiu orientat a la investigació en aquesta àrea. Aquest objectiu ha de tenir una incidència directa i palpable en el perfil d’aquells que opten a cursar-lo. S’apunta, així, a dos grans col•lectius de futurs alumnes: en primer lloc, llicenciats/ades nacionals o estrangers en el grau en Dret o Criminologia, siguen acadèmics o professionals del Dret –advocats, procuradors, jutges, secretaris judicials, empleats públics, ...– que vulguen aprofundir els seus coneixements en aquest sector podent estar pensant a optar en un futur al grau de doctor/a. En segon lloc, podran optar a l’accés dels estudis del màster aquells altres professionals relacionats amb la violència de gènere, com ara agents d’igualtat, tècnics penitenciaris, metges forenses professionals del camp de les ciències socials i el treball social amb necessitat d’ampliar formació.
Els criteris de selecció de possibles candidats i candidates són els següents:
1. EXPEDIENT ACADÈMIC: només es comptarà el que corresponga a la titulació amb què s’hi accedeix. Per baremar, es prendrà en consideració la nota mitjana de l’expedient i les obtingudes en les assignatures directament relacionades amb la matèria del Màster. Fins a un màxim 10 punts.
2. TÍTOLS AFINS: es computaran altres diplomatures, llicenciatures, doctorats en altres disciplines diferents de les que s’utilitzen per accedir al màster i altres màsters. Fins a un màxim 5 punts.
3. PERFIL: cursos d’especialització distints dels anteriors (es tracta d’assistència a congressos, seminaris, cursos de títol propi, d’extensió, etc. Realitzats durant o després de la llicenciatura, relacionats amb el màster). Fins a un màxim de 5 punts.
4. BEQUES FPU o assimilades: fins a un màxim de 5 punts.
5. TREBALLS D’INVESTIGACIÓ: tesis, tesines en altres titulacions afins; treballs de fi de carrera, publicacions relacionades amb el màster o la llicenciatura d’accés a aquest, tasques desenvolupades en contractes i projectes R+D relacionats amb el màster, etc. Fins a un màxim 5 punts.
6. IDIOMES ACREDITATS: fins a un màxim de 5 punts.
7. HAVER ACABAT LA LLICENCIATURA D’ACCÉS AL MÀSTER EN ELS CINC ANYS ANTERIORS A LA INSCRIPCIÓ EN EL MÀSTER: l’objectiu últim d’aquest criteri és facilitar –buscant el lògic equilibri entre joventut i experiència i sempre atenent la capacitat professional– l’accés al títol de doctor dels joves professionals que, per tal condició, tinguen objectivament un currículum més reduït que el que puguen tenir persones amb més temps en l’exercici professional. Fins a un màxim de 5 punts.
8. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL EN MATÈRIA AFÍ: fins a un màxim de 5 punts.
9. ALTRES MÈRITS: premi extraordinari de llicenciatura (per la qual s’accedeix) o assimilats; altres premis de prestigi reconegut afins al màster o a les titulacions computades, etc. Màxim de 5 punts.
10. ENTREVISTA PERSONAL: màxim de 5 punts.
Cal estar en possessió d'un títol universitari reconegut oficialment per l'estat espanyol en Ciències Jurídiques.
La Comissió de Coordinació Acadèmica (CCA) del Màster acordarà la selecció de possibles candidats d'acord amb el criteri següent:
1. EXPEDIENT ACADÈMIC: Només s'explicarà el que corresponga a la titulació amb què s'accedeix. A l’hora de baremar es prendrà en consideració la nota mitjana de l'expedient i les notes obtingudes en les assignatures directament relacionades amb la matèria del màster. Fins un màxim 10 punts.
2. TITULOS AFINS: Es computaran altres diplomatures, llicenciatures i doctorats en altres disciplines diferents a la que s'utilitza per accedir al màster, i també altres màsters. Fins un màxim 5 punts.
3. PERFIL: Cursos d'especialització diferents als anteriors (es tracta d'assistència a congressos, seminaris, cursos de títol propi, d'extensió, etc., realitzats durant o després de la llicenciatura, i relacionats amb el màster). Fins un màxim de 5 punts.
4. BEQUES FPU o assimilades: Fins un màxim de 5 punts.
5. TREBALLS D'INVESTIGACIÓ: Tesi, tesines en altres titulacions afins; treballs de fi de carrera, publicacions relacionades amb el Màster o la llicenciatura d'accés al mateix, tasques desenvolupades en contractes i projectes I+D relacionats amb el Màster, etc. Fins a un màxim 5 punts.
6. IDIOMES ACREDITATS: Fins a un màxim de 5 punts.
7. HAVER FINALITZAT LA LLICENCIATURA D'ACCÉS AL MÀSTER EN ELS CINC ANYS ANTERIORS A LA INSCRIPCIÓ EN EL MÀSTER: L'objectiu últim d'este criteri és facilitar, buscant el lògic equilibri entre joventut i experiència i sempre atenent a la capacitat professional, l'accés al títol de Doctor dels jóvens professionals que, per tal condició, compten objectivament amb un currículum més reduït que el que puga tindre persones amb més temps en l'exercici professional. Fins a un màxim de 5 punts.
8. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL EN MATÈRIA AFÍ. Fins a un màxim de 5 punts
9. ALTRES MÉRITS: premi extraordinari de llicenciatura (per la qual s'accedix) o assimilats; altres premis de reconegut prestigi afins al Màster o a les titulacions computades, etc. Màxim de 5 punts.
10. ENTREVISTA PERSONAL. Màxim de 5 punts.
Total: 50 punts màxim.
El màster va adreçat a un perfil d’estudiants amb una formació prèvia en matèries relacionades amb els continguts que s’hi imparteixen. En resum, com a titulacions de procedència cal citar: àrees jurídica i econòmica, i altres que estan relacionades amb l’empresa, com ciències del treball, sociologia, ciències de l’administració, enginyeries, psicologia.
És prioritari l’expedient acadèmic de la titulació al·legada per a accedir-hi i l’ordre dels aspirants respondrà a la nota mitjana. En segon lloc, hi ha punts addicionals per altres titulacions diferents d’aquella (dos punts), per un altre màster oficial relacionat amb la matèria (tres punts), per màsters no oficials (fins a dos punts) i per cursos de postgrau i especialització, en proporció a la durada (fins a dos punts). En tercer lloc, es valora l’experiència professional en àrees del màster i la superació de proves selectives en l’àmbit de la funció pública o en processos selectius de personal amb concurrència (fins a tres punts més els derivats d’anys d’activitat). En quart lloc, es valoren els mèrits investigadors, com publicacions, beques obtingudes i gaudides, estades en centres de formació o investigació, col·laboració en equips i activitats investigadores, etc. (fins a tres punts més els derivats d’anys d’activitat). Finalment, en cinquè lloc, s’hi apliquen uns coeficients correctors per als qui no sol•liciten el màster com a primera opció, i per als qui procedeixen de titulacions diferents de les jurídiques i dels estudis empresarials.
Tenint en compte que es tracta d'un màster amb orientació investigadora, amb vista a la possibilitat de realitzar un posterior doctorat, resulta imprescindible posseir un nivell alt de coneixements jurídics i, per això, el títol universitari a què es referix l'apartat anterior ha de ser necessàriament el títol de Llicenciat o Graduat en Dret o, si és el cas, un altre que contemple en el seu pla d'estudis una formació equivalent en matèries de Dret públic (particularment en l'àrea de Dret constitucional) . S'exigix el coneixement de la llengua castellana (nivell oral i escrit) , que serà la llengua vehicular utilitzada al llarg del procés formatiu de les ensenyances d'este Màster.
Los criterios de valoración de méritos para la admisión de estudiantes en el presente Máster son los siguientes:
1. EXPEDIENTE ACADÉMICO: Sólo se contará el que corresponda a la titulación con la que se accede; para baremar se tomará en consideración la nota media del expediente y las obtenidas en las asignaturas directamente relacionadas con la materia del Máster. Hasta un máximo 10 puntos.
2. TÍTULOS AFINES: Se computarán otras diplomaturas, licenciaturas, doctorados en otras disciplinas diferentes a la que se utiliza para acceder al Máster y otros Másters. Hasta un máximo 5 puntos.
3. PERFIL: Cursos de especialización distintos a los anteriores (se trata de asistencia a congresos, seminarios, cursos de título propio, de extensión, etc. Realizados durante o después de la licenciatura, relacionados con el Máster). Hasta un máximo de 5 puntos.
4. BECAS FPU o asimiladas: Hasta un máximo de 5 puntos.
5. TRABAJOS DE INVESTIGACIÓN: Tesis, tesinas en otras titulaciones afines; trabajos
6. IDIOMES ACREDITATS: Fins a un màxim de 5 punts.
7. HAVER FINALITZAT LA LLICENCIATURA D'ACCÉS AL MÀSTER EN ELS CINC ANYS ANTERIORS A LA INSCRIPCIÓ EN EL MÀSTER: L'objectiu últim d'este criteri és facilitar, buscant el lògic equilibri entre joventut i experiència, l'accés al títol de Doctor dels jóvens que, per tal condició, compten objectivament amb un currículum més reduït que el que puga tindre persones amb més trajectòria acadèmica i professional. Fins a un màxim de 5 punts.
8. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL EN MATÈRIA AFÍ. Fins a un màxim de 5 punts.
9. ALTRES MÈRITS: premi extraordinari de llicenciatura (per la qual s'accedix) o assimilats; altres premis de reconegut prestigi afins al Màster o a les titulacions computades, etc. Máximo de 5 punts. Total: 50 punts màxim.
El màster està concebut fonamentalment per a graduats en Criminologia.
No obstant això, amb el doble objecte de garantir la riquesa que per al procés formatiu constitueix la interdisciplinarietat dels qui cursen els estudis, d'una banda, i de possibilitar l'especialització professional de graduats en àrees afins que orienten la seua activitat professional o investigadora cap a la criminologia i la seguretat, d’una altra, s'hi admetrà titulats en Dret, Psicologia, Sociologia, Medicina, Treball Social, Educació Social o altres matèries. És totalment recomanable, en aquest cas, que els candidats hagen rebut alguna formació prèvia en criminologia o que hagen desenvolupat tasques professionals o treballs acadèmics de recerca relacionades amb la matèria del màster.
L'òrgan encarregat de realitzar l'admissió i d'avaluar els diferents currículums presentats serà una Comissió específicament designada a aquest efecte per la Comissió de Coordinació Acadèmica, que estarà composta per tres membres del professorat.
Els criteris als quals haurà d'atendre la Comissió per a decidir l'admissió dels candidats, condicionada sempre al coneixement d'almenys una de les llengües cooficials de la Universitat de València (en cas d'alumnes procedents de sistemes educatius que no garantisquen aquesta circumstància es podrà requerir als candidats acreditació de nivell B2) seran els següents:
1. Adequació de la formació prèvia al perfil d'ingrés recomanat (màxim 20 punts)
· Títol Oficial o Equivalent de Llicenciatura o Grau en Criminologia (20 punts)
· Títol Oficial o Equivalent de Llicenciatura o Grau en Psicologia, Dret, Sociologia, Treball Social o Educació Social (15 punts).
· Títol Oficial o Equivalent de Llicenciatura o Grau en altres estudis universitaris de perfil social o amb connexió amb continguts del màster (10 punts)
1. Expedient acadèmic de la titulació al·legada per a l'accés, que podrà ponderar-se en atenció a la nota mitjana de la titulació de procedència, una única nota mitjana (fins a 10 punts).
2. Formació complementària relacionada amb la Criminologia i Seguretat: cursos de postgrau o d'especialització, altres titulacions diferents de l'al·legada per a l'accés, etc. (fins a 5 punts)
3. Experiència professional (prevalent la valoració d'aquella que implique la superació de proves selectives en l'àmbit de la funció pública o de processos selectius de personal amb concurrència competitiva), dedicació docent o activitat investigadora en la matèria del Màster (fins a 5 punts)
4. Coneixements d'idiomes d'interés científic, particularment de l'anglés (fins a 5 punts).
5. Interés mostrat en els estudis: s'assignaran 5 punts addicionals als qui hagen sol·licitat aquest màster com a primera opció en la seua sol·licitud de preinscripció.