10 july 2018

"El valencià és una llengua diferent?", de Maria Josep Cuenca. Tàndem Edicions, València, 2003, 2008, 171 p.

Si volguérem un eslògan per aquest llibre seria relativament curt: «Un llibre imprescindible que hauria de ser innecessari». Malauradament, la realitat no la dissenyem nosaltres (els que pensem que cal aplicar criteris científics per parlar de les llengües) sinó que la programen els polítics, o els anomenats grups de pressió a través de la influència que exerceixen en la premsa o a través de la publicació de decrets que regulen l’ensenyament o el contingut dels llibres de text. Aquesta manera d’operar, de crear opinió, d’ajustar la realitat, pot tenir resultats tan increïbles com la divisió d’una llengua en un temps rècord. El llibre de Cuenca mostra un mosaic exemplificatiu de com una llengua pot transformar-se’n en tres. I a la llarga acabar en una sola: el castellà.

L’estudi està dividit en quatre parts. En la primera, es narren quatre anècdotes ben representatives com, per exemple, la pèrdua de la llengua en les respectives generacions d’una família. La segona part, «Contextualitzacions», dóna pistes per entendre el conflicte valencià: «Una realitat on el respecte a les llengües que no tenen un estat al darrere és poc més que una ficció». En «Reflexions», l’autora comenta la situació del valencià i explica com el resultat actual és el fruit d’una instrumentalització política de llarga tradició que té com a exemples més recents la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I acaba amb l’apartat «Explicacions», on s’aporten arguments, dades o, en definitiva, explicacions, de per què el valencià i el català són una mateixa llengua. És obvi, no? Doncs, haurem de contestar negativament a la pregunta. Potser cal enfrontar-se amb l’obvietat i buscar arguments senzills i contundents per explicar que la terra és rodona.

I per què recomanem aquest llibre als futurs estudiants de Filologia Catalana? Perquè aporta una visió més personal dels estudis de grau. Més enllà de la sintaxi, l’anàlisi dels textos o la dialectologia, Maria Josep Cuenca mira la realitat del català al País Valencià des de la quotidianitat. Els relats, les històries de vida que el llibre narra mostren el lligam entre els llibres, els documents, les aules i la vida. Una visió personal que esdevé social, almenys d’una part de la societat. Com diu l’autora: «A partir de la pregunta que dóna títol a aquest llibre, he intentat analitzar els problemes que hi subjauen. I el resultat de tot plegat és aquest assaig, un llibre que s’encapçala amb una resposta –el valencià forma part de la llengua catalana­–, però que conté moltes altres preguntes».