Grup veïnal al barri de Patraix (València), organitzant enviaments d'aliments i roba a la zona zero de la DANA. María Dolores Pitarch.

Rafael Chaves Ávila, Universitat de València i María Dolores Pitarch Garrido, Universitat de València

Davant crisi i catàstrofes, com la de la COVID-19, l'huracà Katrina o els actuals conflictes armats, la iniciativa governamental presenta fallades o debilitats. En molts d'aquests casos, la mateixa societat civil s'organitza i actua mobilitzant la resposta voluntària i l'associacionisme, bastions de l'economia social. El sector privat lucratiu ni hi apareix ni se l’hi espera. A vegades, agreuja el problema, com veurem.

Aquest quadre, ben teoritzat i contrastat per la bibliografia científica, s'ha tornat a repetir amb les catastròfiques inundacions de la província de València, especialment a la comarca de l'Horta Sud, aquest octubre de 2024.

La situació d'emergència va començar a materialitzar-se en forma d'un autèntic tsunami de diversos quilòmetres de front, que va avançar ràpidament amb aigües tèrboles de fang de 3 i 4 metres de profunditat. Una marea que arrossegava canyes, arbres, cotxes i tot el que trobava al pas.

Reacció tardana de les administracions

Davant aquesta emergència, s'esperava que les administracions prendrien la iniciativa i tindrien una reacció ràpida. Resultava prioritari alertar la població perquè es resguardés en llocs segurs. Aquesta alerta va arribar tard i va sorprendre la major part de la població en desplaçaments, a les cases –algunes, en plantes baixes susceptibles d'inundar-se– o en llocs de treball. Van ser arrossegats pobles, infraestructures, vehicles i persones.

Ja devastat el territori, la iniciativa governamental va tornar a fallar quan va posar escassos mitjans per a atendre les persones perjudicades i salvar vides dels qui es trobaven atrapats.

El panorama es va agreujar en els dos dies següents amb l'aparició de nous problemes derivats del desproveïment i del tall de subministrament de llum, aigua i internet.

Sense queviures, amb els cotxes amuntegats com macabres falles valencianes que impedien la mobilitat, amb acumulacions immenses de fang, vehicles i objectes, la iniciativa governamental va tornar a fallar. La seua resposta ha resultat escassa, tardana i descoordinada.

Irresponsabilitat en el sector privat lucratiu

En compte de contribuir a alleujar aquesta emergència, la iniciativa privada lucrativa la va agreujar. D'especial significació va ser que moltes empreses decidissen continuar la seua activitat econòmica i laboral fins a completar la jornada del dimarts, el dia de la gran inundació de l'Horta Sud. Aquesta comarca del cinturó de València alberga una enorme concentració industrial i de serveis, és a dir, de llocs de treball.

Els empresaris van desatendre els avisos d'alarma del dia. Almenys fins que va arribar el missatge oficial per SMS a les 20 hores. Fins aleshores van continuar la seua activitat laboral i van posar en perill els seus propis treballadors. La tornada d'aquests a casa va coincidir amb l'arribada inexorable de la inundació, entre les 18 i les 21 hores. Molts es van veure sorpresos per la riuada mentre viatjaven en els seus vehicles.

La catàstrofe és de dimensions històriques per a València, Espanya i el món. Tots els països s'han fet ressò d’una desgràcia fora de mida. Encara se’n desconeix el nombre final de víctimes mortals.

La societat civil va ser més ràpida i efectiva

Ho diu la teoria científica: quan fallen el sector públic i la iniciativa privada lucrativa, és la mateixa societat civil la que dona respostes. O, com indica la saviesa popular local, “només el poble salva el poble”.

Un informe de la divisió de cooperatives de l'Organització Internacional del Treball ho explica amb claredat. Les cooperatives, els voluntaris i les associacions posseeixen un potencial real de resposta a situacions de crisi per la seua capacitat instal·lada entre la mateixa població afectada.

En un context d'escàs ressò per part dels mitjans de comunicació tradicionals, durant les primeres vint-i-quatre hores la ciutadania va recórrer a altres canals que es trobaven al seu abast. Xarxes socials, com X, l'aplicació de missatgeria WhatsApp i les trucades telefòniques van servir per a rebre informació i avisar de l'imminent perill per a la vida. Molta d'aquesta informació va circular per les associacions, les xarxes primàries de solidaritat i els grups de WhatsApp.

Mapes, comptes, tractors i mans solidàries

Només calgueren unes hores perquè una iniciativa voluntària creés una cartografia de punts d'emergència derivada de la DANA: el mapa SOS València en Google Maps.

A més, unes associacions i cooperatives vinculades a l'economia solidària valenciana van activar el portal d'informació i difusió en xarxes Suport Mutu DANA València per a informar i compartir necessitats, ofertes d'ajudes i altres.

Per la seua banda, Consum, cooperativa valenciana nascuda en aquesta “zona zero” de les inundacions, concretament a la localitat d’Alaquàs, es va posar ràpidament a la disposició de les autoritats locals i autonòmiques. El seu paper va servir per a coordinar l’ajuda humanitària i col·laborar en el proveïment d'aliments i productes de primera necessitat a les persones afectades dels municipis inundats en què disposa d’establiments.

En diversos d’aquests establiments es situaren ràpidament punts de coordinació de l'ajuda solidària de la zona. Creu Roja, Càritas, Missatgers de la Pau i altres ONG es mobilitzaren des del primer moment: posaren els seus recursos a disposició, obriren comptes per a ajudes dineràries i desplegaren accions directes.

El municipi de Catarroja, on té la seu la cooperativa educativa Florida Universitària, ha sigut una de les poblacions més durament castigades per la inundació. La Florida, una universitat que impulsa el model educatiu cooplearning, ha cedit instal·lacions per a l'emmagatzematge d'aliments i punt de repartiment, així com també per a atenció mèdica i suport a bombers.

El moviment cooperatiu i d'economia social del país va oferir ràpidament ajudes en forma d'aportacions econòmiques i recursos, incloent-hi el desplegament de tractors de cooperativistes agraris, com va fer La Unió Llauradora i Ramadera.

Però allò que sens dubte s'ha fet més visible ha sigut la marea humana de solidaritat, informal i organitzada. Solidaritat ni lucrativa ni governamental. Milers de persones s'han desplaçat a peu, principalment des d'altres punts de l'àrea metropolitana. El seu pas per l'anomenat “pont de la Solidaritat”, que travessa el Pla Sud del riu Túria, ha servit per a portar, personalment, aigua, aliments i altres elements bàsics a les poblacions afectades. Unes iniciatives que han representat un suport psicològic i han servit per a ajudar en les tasques de rescat, de recuperació i de neteja.

En bona part de les zones més afectades, els voluntaris van aportar l'única ajuda rebuda durant els primers dies. És una marea humana impulsada per la solidaritat i afavorida o catalitzada sovint, però no sols, per associacions ciutadanes de la província de València. Aquesta solidaritat ha individualitzat la seua acció de manera eficaç i amb empatia pels afectats.

Des de fa anys, institucions internacionals com Nacions Unides, la Comissió Europea i el Consell Europeu han anat reconeixent la importància de la iniciativa ciutadana organitzada, clarament diferent de la governamental i de la privada lucrativa. És hora d'impulsar-la decididament perquè, sens dubte, serà, com aquesta vegada, una força de xoc d'enorme magnitud i eficàcia per a afrontar les creixents crisis esdevenidores.

Rafael Chaves Ávila, Catedràtic d'Economia Aplicada. Especialista en Economia Social., Universitat de València i María Dolores Pitarch Garrido, Catedràtica de Geografia Humana, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.