Escena del Colosseu celebrant una naumàquia a ‘Gladiator 2’. Paramount Pictures

Mª Engracia Muñoz Santos, Universitat de València

Ja falten pocs dies fins que s'estrene Gladiator II en els cinemes espanyols. Un gran esdeveniment, diuen les crítiques, per a una pel·lícula que fins i tot podria arribar a optar a alguns premis Oscar. Els tràilers ja fa uns quants mesos que circulen en les xarxes, encara que no revelen gaire cosa més que serà un film èpic.

Visc a Picanya, un dels pobles que aquest novembre de 2024 ha patit una gota freda destructiva que ens té, a setanta-molts municipis, la majoria de la província de València, llevant fang dels carrers i les llars, a mi inclosa. Com que l'aigua que ens ha arrasat ha sigut la protagonista de la nostra desgràcia, he pensat que escriure sobre les naumàquies, una de les meues especialitats, tenia un punt d'ironia. Ja sabem que el bon humor és el que ajuda a superar els mals moments.

Omplir un recinte d'aigua?

Les naumàquies (paraula grega adoptada pels romans) van ser batalles navals que es van desplegar, en època romana, en llocs especialment habilitats. Fer-ne era realment excepcional, per com de cares resultaven d’organitzar. La mateixa paraula també serveix, per cert, per a designar l'espai en què es duien a terme.

Encara avui dia són un tema debatut entre acadèmics. Per exemple, saber si el Colosseu va poder contenir aigua o no perquè a dins es despleguessen naumàquies és una qüestió que sempre sorgeix en les discussions entre especialistes. Encara no hem pogut arribar a una conclusió, principalment perquè les fonts es contradiuen quan en parlen. Mentre que Dió Cassi conta que el Colosseu sí que es va inundar, Suetoni parla sense distinció d'espectacles aquàtics tant de “la naumàquia d'August” com de l'amfiteatre Flavi, sense especificar els llocs on es van desplegar. Marcial no aclareix tampoc el tema.

Allò que sí que sabem és com es desenvolupava un d'aquests espectacles. Dins d'un espai amb prou quantitat d'aigua per a albergar diverses embarcacions, s’entaulava un combat entre dos exèrcits emulant un camp de batalla a la mar. Allí lluitaven condemnats a mort com si fossen soldats, i probablement mai no n’eixia cap viu de l'edifici.

Els soldats eren disfressats com els dels pobles que havien sigut potències marítimes en el seu moment i que per això havien passat a la posteritat. Però sempre representaven cultures estrangeres i batalles ocorregudes en el passat; l'exèrcit romà no apareixia mai en una d'aquestes escenificacions.

Els motius per a l'organització de naumàquies eren d'allò més variat: des de la celebració d'un triomf militar –en el cas de Juli Cèsar, de Sext Pompeu o de Domicià– fins a la inauguració d'edificis o obres edilícies, com ocorre amb August i la inauguració del temple de Mars Ultor, Claudi i la dessecació del llac Fucin o amb Neró i el seu amfiteatre de fusta.

Segons algunes fonts, Tit en va organitzar una per a la inauguració de l'amfiteatre Flavi (el Colosseu) i se sap que Trajà va celebrar les seues obres en la naumàquia vaticana. La darrera, la que va fer Filip l'Àrab, es va desplegar en el marc de les celebracions de l'aniversari dels mil anys de fundació de la ciutat de Roma.

La batalla del llac Fucin

Una de les naumàquies més famoses va ser la que Claudi (l'any 52 a. e. c.) va dur a terme al llac Fucin.

En aquella època es desconeixia que el llac tenia eixida a la mar. Per això es pensava que era el culpable dels brots de malalties (probablement, malària) que patien les poblacions veïnes, a més de ser el causant de greus inundacions de camps de cultiu, cosa que ocorria molt sovint.

A causa d'aquests problemes, es van fer, com conta Suetoni, “insistents súpliques” a August perquè posés remei al problema, però ell no va voler fer-se’n càrrec. Va ser l'emperador Claudi qui va prendre les mesures oportunes respecte a la qüestió, que consistien a buidar el llac per després dessecar-lo.

Abans de posar-se a la feina, Claudi va celebrar una “darrera naumàquia” en l'aigua. En l'espectacle van ser obligats a lluitar uns dinou mil homes embarcats en diversos tipus d'embarcacions de guerra. El nombre varia segons que llegim Tàcit o Suetoni. Els uns lluitaven simulant ser la flota siciliana i els altres, la de Rodes.

Abans de començar la batalla naval es va pronunciar una de les més famoses frases de la història de Roma, aquella en què els condemnats es dirigeixen a l'emperador dient “Ave, Cèsar, els que moriran et saluden”. Aquesta frase ha sigut adjudicada als gladiadors, potser pel títol del famós quadre de l'historicista Jean-Léon Gérôme (1859). Però, que en tinguem constància, aquestes paraules només es van utilitzar en aquest esdeveniment.

Conta Suetoni que la resposta de l'emperador va ser una mica desconcertant, perquè va respondre amb un “Oh, no!”. En dir això, tots van entendre que no havien de lluitar i es van negar a fer-ho. Claudi, davant aquesta negativa, els va obligar a combatre. La batalla va començar quan un tritó de plata va sorgir del centre del llac mitjançant un enginy mecànic i va fer sonar la trompeta que portava.

Una vegada executat l'espectacle, va començar a desaiguar-se el llac. No va eixir bé. Suetoni conta que la força de l'aigua va ser tan gran que el canal construït a tal efecte es va desbordar. Fins i tot les fonts parlen d'especulació i que una part del pressupost se l’havien apropiada els funcionaris encarregats de l'obra (temes de molta actualitat).

Després d'aquell episodi del llac, va tornar a haver-hi obres i una altra vegada el buidatge del llac es va celebrar amb un espectacle previ. Aquesta vegada va ser una lluita de gladiadors. Es van bastir ponts sobre l’aigua, on van combatre les parelles i, després d'aquest espectacle, es va dur a terme un banquet al costat del desguàs del llac. Quan es van tornar a obrir les comportes, la força de l'aigua ho va arrossegar tot, incloent-hi els qui estaven sopant.

Aquests no van ser els únics esdeveniments on l'aigua tingué un gran protagonisme. Sabem que s’hi feren també caceres amb “monstres aquàtics”, pantomimes, danses, execucions dramatitzades, etc. No es pot pas retraure als romans falta d'imaginació a l'hora d'organitzar impressionants espectacles. Ara veurem quanta imaginació ha abocat Ridley Scott al tema en Gladiator II.

Mª Engracia Muñoz Santos, Investigadora. Arqueóloga e historiadora., Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.