Emilia López-Iñesta, Universitat de València; Daniel García-Costa, Universitat de València; Emilio Soria-Olivas, Universitat de València i Francisco Grimaldo, Universitat de València

Tradició i tecnologia, festa i intel·ligència artificial, participació ciutadana i transparència: incompatibles? És possible la unió entre mons aparentment tan oposats?

Amb aquesta motivació sorgeix el projecte La Falla Immaterial, que aprofita les bondats d'unes festes massives com les Falles per a fer divulgació científica i mostrar aplicacions socials de l'enginyeria i la intel·ligència artificial. A causa de la pandèmia de coronavirus que patim, enguany és l'única falla de què disposen els valencians.*

Una falla virtual para l'alfabetització científica

La iniciativa utilitza l'estructura de les festes de les Falles per a implicar el públic general en activitats científiques i fomentar la contribució activa de la ciutadania, principis de la denominada ciència ciutadana.

A diferència de les falles tradicionals que el mes de març poblen els carrers de València, La Falla Immaterial no està limitada per les lleis (ni els virus) del món físic i en podem gaudir visitant una plaça virtual a través de la pantalla del nostre mòbil, tauleta o ordinador.

El lloc web del projecte https://fallaimmaterial.com/ ofereix també la possibilitat d'interactuar amb una mascletada diàriament i una cremada multimèdia el dia 19 de març.

Un joc que serveix de termòmetre del nostre compromís sostenible

La Falla Immaterial celebra enguany la seua quarta edició i ho fa amb el propòsit d'acostar a la societat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Els ODS van ser impulsats en 2015 per les Nacions Unides. Són una crida a l'acció universal per a “posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudisquen de pau i prosperitat per a 2030”.

Amb el lema “Afegeix-te al repte del desenvolupament sostenible”, La Falla Immaterial ajuda la  ciutadania a prendre consciència de l'impacte que tenen les decisions individuals sobre la sostenibilitat global.

Però, com és possible fer això? Per mitjà d'un joc implementat amb un bot de conversa (chatbot o assistent de conversa) anomenat Xe-xe, que pot generar al voltant de mil milions de converses diferents en tres idiomes (castellà, català-valencià** i anglès).

Cada vegada que es juga, Xe-xe ens farà quatre preguntes com: “En quantes cançons et dutxes?”, “Amb quin tipus de bosses fas la compra?” i “Beus aigua en gots de plàstic?“.

Si la resposta està alineada amb els objectius, es pot obtenir un màxim de quatre punts per pregunta. La puntuació final obtinguda serveix de mesura de la sostenibilitat i indica el nostre nivell d'implicació amb els ODS en temes com la igualtat, el consum responsable o les accions pel clima.

Com es crea aquest monument faller?

Darrere de tota falla hi ha una comissió i, com a mínim, un artista. Però en el cas de La Falla Immaterial és la societat la que conforma aquesta comissió i crea un monument faller gràcies a la seua interacció amb el projecte.

De fet, la puntuació aconseguida en el joc es transforma en un personatge del monument situat en la plaça virtual que reflecteix el nostre compromís amb els ODS.

Fins avui, han participat més de 1 700 persones en el projecte. D'aquestes, un 14% s'han convertit en el personatge de Pepeta, una carabassa que indica hàbits molt poc sostenibles; el 32%, en Rafel, un bunyol que significa que es necessita millorar; el 36%, en Vicent, un avatar que simbolitza comportaments que van en la bona direcció, i el 18%, en els fallers Ampariues o Nelo, que representen les persones més sostenibles.

Els resultats indiquen que prop del 50% dels participants han de millorar els seus hàbits si volen ser realment sostenibles. Per a demostrar que volem millorar, és possible jugar amb Xe-xe diverses vegades fins a aconseguir la màxima puntuació.

Les persones que demostren ser més sostenibles podran ser candidates a un Premi Sostenibilitat de La Falla Immaterial 2020, dotat amb 200 euros. Per a interactuar amb Xe-xe s'ha d'accedir a la pàgina web https://fallainmaterial.com/.

Aquest projecte utilitza algorismes d'intel·ligència artificial per a guiar les converses amb el bot  de conversa i per a l'anàlisi de dades provinents de les xarxes socials. El coneixement necessari per a desenvolupar el projecte es transfereix des dels estudis d'informàtica, multimèdia i ciència de dades de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València*** (ETSE-UV).

En edicions anteriors, La Falla Immaterial ha tractat temes com l'anàlisi i la visualització de dades obtingudes a través de xarxes socials o la computació quàntica. La iniciativa ha recollit més de 3 milions d'interaccions amb la pàgina web del projecte, més de 4 500 seguidors en xarxes socials i més de 500 000 missatges enviats expressats en més de 30 llengües.

En aquest article han col·laborat Íngrid Lafita, llicenciada en Periodisme i graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València; Elena Álvarez i Gabriel Chaparro, estudiants del grau en Enginyeria Multimèdia a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV), i Alejandro Casasús, enginyer tècnic en Disseny Industrial.

Emilia López-Iñesta, Professora Departament de Didàctica de la Matemàtica, Universitat de València; Daniel García-Costa, Investigador del Departament d'Informàtica, Universitat de València; Emilio Soria-Olivas, Catedràtic d'Universitat, Universitat de València i Francisco Grimaldo, Associate dean, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.