Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València; Nadia San Onofre Bernat, Universitat de València i Salomé Laredo Ortiz, Universitat de València

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i, a Espanya, la Iniciativa per a la Humanització de l'Assistència al Naixement i la Lactància (IHAN) recomanen que els nounats comencen la lactància en la primera hora després del part i siguen alimentats exclusivament amb llet materna durant els primers sis mesos de vida. També aconsellen que l'alletament es prolongue fins als dos anys o més, complementàriament amb altres aliments.

Els seus beneficis repercuteixen tant en els bebès com en les mares: afavoreix la recuperació postpart, enforteix el vincle emocional i redueix el risc de càncer de mama i ovari.

Des del punt de vista de la societat i de la salut pública, no sols ajuda a reduir els costos sanitaris, sinó que contribueix positivament al medi ambient ja que disminueixen els residus d'envasos de fórmula.

L'OMS té com a objectiu augmentar la taxa de lactància exclusiva durant aquests primers sis mesos fins a aconseguir-ne almenys el 50% per a l'any 2025. I dins d'aquesta estratègia són essencials els bancs de llet materna.

Aquestes institucions subministren llet materna donada a nounats prematurs o amb baix pes quan no poden proporcionar-los-en les seues mares, i així asseguren la nutrició completa, la protecció immunològica i el correcte desenvolupament cognitiu dels menuts.

Tot va començar a Viena

La figura dels bancs de llet materna és relativament recent. A la primeria del segle XX, alguns especialistes dels Estats Units i Europa occidental van proposar de crear-ne per a infants malalts o que no disposaven de llet materna. El pediatre Ernst Mayerhofer (1877-1957) i el bioquímic Ernst August Pribram (1879-1940) en van inaugurar el primer en 1909: un “centre per al subministrament de llet humana” en el departament infantil de l'hospital Franz Joseph de Viena.

El segon banc el va establir un any després a Boston Fritz Bradley Talbot. Talbot, que era metge visitant al Massachusetts Infant Asylum, tenia problemes per a trobar dides en un espai curt de temps. Com a solució, va crear un directori que connectés aquestes dides amb famílies necessitades. A més, va organitzar un servei de recollida de llet materna al Boston Floating Hospital, innovació que es va anar escampant pels Estats Units com una estratègia clau de la salut pública maternoinfantil.

A Alemanya, la pediatra Marie Elise Kayser (1885-1950) és àmpliament reconeguda com la pionera de centres de recollida en aquell país. En aquest cas, la idea es va gestar quan, en alletar al seu fill, Kayser va notar un excés notable de llet. En 1919 va establir el seu primer centre a l'hospital Altstadt de Magdeburg. Posteriorment, va traslladar la residència al costat de la seua família a la ciutat d'Erfurt, on va poder continuar i ampliar ela feina que havia iniciat a Magdeburg.

En les darreres dècades, una de les eines més importants en aquest camp ha sigut la Xarxa Global de Bancs de Llet Humana. Amb seu en la Fundació Oswaldo Cruz, al Brasil, integra més de vint països de Llatinoamèrica, la península Ibèrica i els països africans de parla portuguesa. La seua missió és promoure una política pública internacional que protegisca i done suport a la lactància materna.

Un cas particular: el prime banc de llet materna al Perú

En 2010, un grup d'investigadors de l'Institut Nacional Matern Perinatal, a Lima, al Perú, i de la Universitat de València, a Espanya, ens vam reunir per coordinar, amb el vistiplau del Ministre de Salut peruà, Óscar Ugarte Ubilluz, la creació del primer banc de llet materna a l’esmentat institut. Es va triar aquest emplaçament perquè és la major maternitat del Perú i la tercera de Llatinoamèrica. A més, està nominada Hospital Amic de l’Infant per l'Organització Panamericana de la Salut (OPS) i UNICEF.

Durant més d'un any i mig es van habilitar les instal·lacions, es va comprar l'equipament i es va formar i es va capacitar el personal sanitari. En 2012, l'Institut va rebre el Premi a la Gestió de Projectes de Millora en la categoria Sector Públic per aquesta tasca. A més, en 2022 va començar a funcionar la primera unitat mòbil de recollida de llet materna en tot el país, que és rebuda, analitzada i emmagatzemada al banc fins que s’utilitza.

Des de 2010 s'han recollit més de 35 000 litres de llet per mitjà d'11 000 donants i se n'ha subministrada a més de 18 000 bebès prematurs. La Càtedra Unesco d'Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València va decidir contar aquesta història amb un documental, que porta el títol de Ñuñuyachiy: amantar con afecto y cariño i actualment suma més de 3 000 visites en internet.

A més, la pel·lícula ha rebut fins avui seixanta premis nacionals i internacionals, incloent-hi el Premi Manuel Castillo, el World Film Festival a Cannes, el Five Continents International Film Festival de Veneçuela o els London Independent Film Awards.

Continuem treballant al país alimentant els somnis i la vida de les mares i els bebès peruans.

Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València; Nadia San Onofre Bernat, PDI Food & Health Lab -Valencia University // Assistant Professor - UOC, Universitat de València i Salomé Laredo Ortiz, Tècnic Superior Espectroscòpia Atòmica i Molecular, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.