Cruz Pérez Pérez, Universitat de València

Un any més s'acosta Nadal i, amb aquest, els excessos propis d'aquestes festes: reunions familiars desitjades o no tant, fartades desproporcionades, dolços a cabassos, alcohol a raig fet i compres de regals compulsives.

Cal comprar amb antelació els regals de Reis i, últimament, també els del Pare Nadal. De manera que molts ciutadans, al gong d'una cosa tan americana com el Black Friday, es posen a comprar com bojos tot tipus de béns, amb la consigna que més val passar-se’n que tallar curt.

Segons alguns economistes, això és molt bo per a l'economia i per a l'ocupació en particular, perquè si baixaven les xifres de vendes, es produiria una contracció econòmica i un augment de la desocupació.

Però, més enllà de la idoneïtat econòmica o mediambiental d'aquest model de consum, l'ocasió mereix també una anàlisi des del punt de vista pedagògic. Fer massa regals i no del tot idonis per a cada etapa evolutiva pot ser negatiu i contraproduent.

Excessos multiplicats

Els infants s'han convertit en la nostra societat del benestar en un bé escàs i els tenim, en general, bastant supermirats, superprotegits, superestimulats, superregalats o sobrealimentats.

I en l'època de Nadal tots aquests excessos es multipliquen. Els regalen joguines els pares, els oncles, els avis, els amics, els cosins, i qualsevol que vulga demostrar el seu afecte. Amb això acumulen tal quantitat de material en uns pocs dies que resulta quasi impossible aprofitar les possibilitats de cadascun dels regals.

Millor poc i polivalent

Les joguines que es regalen als infants convindria que fossen comptades, escasses, tan genèriques com siga possible i que els estimulen la imaginació. Genèriques en el sentit que no estiguen orientades a un sol ús, perquè d'aquesta manera es facilita un joc més creatiu. També és important que no restringisquen la representació que puga inventar el xiquet o xiqueta i, per descomptat, que no tinguen estereotips sexistes.

Una bona joguina és la que serveix per a jugar a moltes coses en moments diferents, cosa que permet variades manipulacions i representacions que amplien l'experiència de l’infant.

Exemples d'aquesta categoria són les pilotes, les gomes elàstiques per a passar i saltar; les pastes de modelar; tots els ninos i nines que permeten manipular-los i singularitzar i individualitzar el joc al* dia; les peces de construcció o que serveixen per a muntar diferents artefactes; els que permeten fer jocs de rol o simular situacions socials; els jocs de taula, ja siguen tradicionals o moderns, i algun de concret i ben triat dels molts jocs digitals que hi ha.

És important que les joguines oferisquen abundants, variades i atractives opcions per a jugar-hi, per a crear situacions diferents, per a experimentar, per a inventar, perquè els infants valoren la joguina i en tinguen compte perquè dure, pel fet que experimenten un gran plaer jugant-hi.

És a dir, les joguines han de ser poques, bones, versàtils, polifacètiques i que estimulen la imaginació dels petits. Els llibres també és important que formen part dels regals, però cal dedicar temps i coneixement a triar els més adequats, que no han de substituir les joguines, sinó complementar-les.
 

De l'abundància a l'avorriment

És bastant freqüent que aquesta abundància de joguines done pas, als pocs dies, a la frase estrella de molts xiquets: “M'avorrisc”. Aquesta frase activa l'alarma de pares i mares, que se senten en l'obligació d'entretenir els seus plançons i satisfer-los a l'instant totes les necessitats.

Però fem un mal servei als petits, perquè no és gens dolent que de tant en tant s'avorrisquen i, en tot cas, seria una situació que haurien d'afrontar ells mateixos, com fem tots els mortals.

Com controlar els familiars “regaladors”?

Un problema és com controlar el desig compulsiu de cada familiar, pròxim o no tant, de regalar un munt de coses als xiquets.

La solució pot estar a establir una norma clara i concreta: cada familiar només pot fer un regal. Per molta il·lusió que tinguen els avis, els oncles o qualsevol propparent de satisfer d’omplir els infants de regals, la norma familiar ha de ser inflexible: un regal cadascú, però que siga una cosa pensada, cercada, “treballada”; sense deixar-se influir per les modes o la publicitat desmesurada de les dates nadalenques.

I amb això, ja en tenen prou per a satisfer les necessitats dels infants, i també les seues pròpies. Així, tots contents. També ens ho agrairà el nostre maltractat planeta.

Cruz Pérez Pérez, Catedrátic del Departament de Teoria de l'Educació, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.