Francisco Trujillo Pons, Universitat de València

Treballar per a un futur més prometedor, l'informe de la comissió mundial de l'Organització Internacional del Treball (OIT) sobre el futur laboral, proposa, de cara al 2030, les condicions que cal complir per a garantir el treball decent.

Aquest informe assenyala la influència en les relacions laborals de les tecnologies de la informació i comunicació. En un futur, aquestes tecnologies han de servir per a aconseguir que la realitat laboral s'acoste a la definició de treball decent.

Temps laboral, temps personal

En l'actualitat, la no desconnexió digital deixa els treballadors en un constant estat de disponibilitat, cosa que, al capdavall, pot marcar-los la salut. Segons l’OIT, perquè les TIC siguen beneficioses per a l'empresa (en termes productius) i per als treballadors (en termes de millora de les condicions de treball), cal l'estudi i el diagnòstic de la realitat empresarial i del treballador.

Una de les estratègies que l’OIT considera que pot ajudar a aconseguir una situació beneficiosa per a ambdues parts és donar al treballador la sobirania sobre el seu temps (Treballar per a un futur més prometedor, pàgina 42):

“Els treballadors necessiten més autonomia sobre el seu temps de treball, sense deixar de satisfer les necessitats de l'empresa. Aprofitar la tecnologia per a ampliar les oportunitats i conciliar la vida professional amb la vida personal pot ajudar-los a aconseguir aquest objectiu i encarar les pressions derivades de la difuminació de la línia divisòria entre el temps de treball i el temps privat”.

Els objectius de treball digne també recullen donar al treballador aquesta sobirania. Amb més raó quan, amb això, es compleix el vuitè dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) dins de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible:

“Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tots”.

Si el treballador gaudeix d'una certa autonomia personal i disposa d’eines per a fragmentar el seu temps de treball i el seu temps lliure (d'oci i de descans), serà un treballador més satisfet i compromès i tindrà millor rendiment. I les empreses es beneficiaran del valor aportat per aquest millor rendiment.

Desconnexió digital i cultura empresarial

L'empresa ha de respectar l'autonomia del treballador i, per descomptat, complir la legislació. Això l'obliga a redactar polítiques internes que establisquen límits a l'ús de les tecnologies per a evitar que la connectivitat dels treballadors vaja més enllà del seu temps de treball.

Això representa un avanç en la millora de les condicions laborals. Els treballadors han de poder gaudir d'una conciliació millor i més efectiva entre la vida laboral i la personal o familiar. Sovint, la separació entre l'una i l'altra queda difuminada per les exigències i les altes càrregues de feina (potenciades després de l'aparició de la COVID-19 amb la fórmula del teletreball).

En aquest terreny, en el grup de recerca sobre desconnexió digital (DESC-LABOR) de la Universitat de València, considerem que una conciliació real i millor ha de partir d'una política empresarial transparent, que ajude a un canvi en la cultura organitzativa i en les expectatives de les persones que prenen les decisions en l'empresa. Aquest canvi ha de produir-se en sentit descendent, des dels propietaris, passant pels directius alts i mitjans, però també entre iguals (companys de feina).

L’objectiu és aconseguir que la cultura empresarial deixe de normalitzar la connectivitat permanent del treballador. Amb aquest fi, els càrrecs superiors han de ser els primers a donar exemple: des del capdamunt de l'empresa cap als nivells inferiors s'ha d'impulsar un canvi en l'expectativa de resposta.

Respectar els límits temporals

La premissa bàsica del canvi és respectar el descans dels treballadors per a la millora del benestar i del clima laboral. Això implica no interrompre'ls amb telefonades, correus electrònics o missatges de text durant els seus temps de descans: vacances, permisos, incapacitats temporals o reduccions de jornada.

Promoure aquest canvi en el pla organitzatiu pot ajudar a crear una cultura de respecte, que fomente la convivència i assumisca que els temps del treballador han d'estar clarament identificats i s’han de respectar, amb independència que es treballe presencialment o en línia.

En definitiva, les empreses han de garantir el descans i el respecte als seus treballadors, ara com ara immersos en una situació de hiperconnectivitat que els dificulta desconnectar-se de les seues funcions i que els envaeix cada vegada més l’esfera personal.

Francisco Trujillo Pons, Professor i Investigador de Dret del Treball i de la Seguretat Social, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.