Rorqual comú a vista de dron en aigües del nord de Mallorca. Projecte IOS4DOM. Irati Abascal/Universitat de València, CC BY

David March, Universitat de València i Federico Fabbri, Aix-Marseille Université (AMU)

L'oceà és fonamental per a la salut del planeta. A més, ens ofereix beneficis per a la nostra salut, economia i benestar. Tot i això, les activitats humanes amenacen la biodiversitat que conté provocant la pèrdua d'espècies marines. Per afrontar aquest problema, el Tractat Mundial de l’Alta Mar de les Nacions Unides, també conegut com a Tractat Global dels Oceans, mira de protegir almenys el 30% de l'oceà per a l'any 2030.

Les àrees marines protegides, com el Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera a les illes Balears, regulen les activitats humanes dins dels seus límits. Aquestes àrees estan dissenyades per a protegir hàbitats vulnerables i espècies que hi passen una part important de la vida.

Ara bé, la majoria d'aquestes àrees protegides ofereixen poca protecció a espècies que migren a llargues distàncies, com ara balenes o tortugues marines.

Àrees protegides mòbils

En la darrera dècada ha sorgit un nou enfocament per a la conservació marina denominat gestió dinàmica de l'oceà. Aquesta estratègia de gestió permet que els límits de les àrees protegides canvien amb el temps. En altres paraules, les zones de protecció poden moure's i adaptar-se al comportament natural de les espècies marines migratòries.

La gestió dinàmica de l'oceà es basa en la combinació de sistemes d'observació de l'oceà, com el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) i models matemàtics que prediuen on es trobaran les espècies migradores.

Igual que els pronòstics del temps, hi ha diverses eines que poden predir la distribució de les espècies marines. Per exemple, el programa TurtleWatch ha sigut clau per a protegir les tortugues marines pel fet d’identificar àrees amb major risc de captura accidental en la pesca de Hawaii. Per la seua banda, l'eina WhaleWatch ha ajudat a establir un sistema d'alerta de col·lisions amb balenes a l'oceà Pacífic.

Navegant entre fronteres

Tots els casos anteriors comparteixen un element comú: s'han aplicat dins d'aigües d'un sol país, on una única administració s'encarrega de gestionar la pesca o el trànsit marítim.

Ara bé, algunes espècies migren a llargues distàncies, com les tortugues marines, i travessen fronteres nacionals en alta mar. Això dificulta la coordinació entre diversos països.

Aquest desafiament geopolític és especialment evident a la mar Mediterrània, bressol d'antigues civilitzacions, on convergeixen les fronteres marítimes de 23 països, 14 dels quals de la Unió Europea. En aquesta regió, diversos països tenen control i drets sobre aigües que són essencials per a l'alimentació i la cria de moltes espècies marines.

Per abordar el repte de la coordinació entre països, un equip internacional d'investigadors hem creat un nou sistema que ajuda a identificar els països i els actors clau que participarien en la gestió d'àrees protegides mòbils. Aquest sistema s'ha desenvolupat per a dues espècies que solquen les aigües de la Mediterrània occidental: el rorqual comú i la tonyina.

El rorqual comú, vulnerable al trànsit marítim, es desplaça entre zones d'alimentació de la Mediterrània i l'Atlàntic. La tonyina, molt valorada per la pesca, entra des de l'Atlàntic per fer la posta a la Mediterrània occidental entre maig i agost. Els moviments de totes dues espècies, guiats per les condicions ambientals, fan que els seus hàbitats crítics canvien de lloc amb les estacions i que travessen les aigües de diversos països.

Actors clau en la gestió marina

En la gestió dinàmica de l'oceà és crucial identificar els diferents actors clau. Aquests inclouen, entre altres, pescadors, navilieres, ecologistes, la comunitat científica i les administracions que gestionen les nostres mars.

Els actors, en particular els gestors, poden variar segons el tipus d'aigües jurisdiccionals. Per exemple, a Espanya, les comunitats autònomes gestionen la pesca en aigües interiors, mentre que l'Estat s'encarrega de les aigües exteriors. Aquesta estructura es complica quan es tracta d'àrees que travessen múltiples fronteres, ja que cada país té les seues pròpies regles.

Per abordar aquest desafiament, el sistema desenvolupat identifica els actors clau en cada localització, perquè analitza quines parts de les reserves mòbils se superposen amb les aigües controlades per diferents països i quines entitats en són responsables de la gestió segons les pròpies regulacions. Això facilita la participació de tots els agents implicats en la presa de decisions.

Mapa de les aigües jurisdiccionals de la Mediterrània occidental. Adaptat de Fabbri et al. 2024

Perspectives futures i cooperació internacional

La mar Mediterrània és un exemple clar de les complexitats i desafiaments de la gestió marina en un context internacional. La conservació dels oceans sovint ignora que la vida marina no segueix les fronteres humanes. La gestió dinàmica ofereix grans oportunitats, però també suscita desafiaments importants.

El projecte IOS4DOM, liderat per l’Spatial Marine Lab de la Universitat de València, es proposa d’avançar en aquesta àrea amb el desenvolupament de models predictius d'espècies marines i de les pressions humanes a què s'enfronten.

La cooperació internacional no sols és útil, sinó també necessària per a protegir la biodiversitat marina de manera efectiva. A mesura que continuem millorant noves estratègies adaptatives i enfortim la col·laboració entre països, ens trobem més prop d'assegurar que la vida marina a la Mediterrània, i en altres àrees, es conserve per a les generacions futures.

David March, Investigador Distingit a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València i Federico Fabbri, PhD Student, Aix-Marseille Université (AMU)

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.