Gersón Beltrán López, Universitat de València

Vivim en una època en què la geografia no es pot analitzar sense la tecnologia com a eina de treball: d'ací naix la geotecnologia, que es converteix així en un instrument de la geografia dins de la indústria geoespacial, amb les dades com a moneda de canvi d'aquest nou escenari.

En aquesta nova geografia apareix un nou espai de relació, l'entorn digital, que denominem cibergeografia. No es tracta d'una nova disciplina, sinó d'una evolució en el que, potser, és el canvi més important des que Alexander von Humboldt inicià allò que es considera la geografia moderna.

Indústria geoespacial

La indústria espacial mou anualment milions de dòlars al món, amb un valor de consum de 500 000 milions de dòlars (uns 442 702 milions d'euros) i un impacte estimat de 720 000 milions de dòlars (prop de 637 620 milions d'euros) per al 2020.

El sector engloba tots aquells elements que tenen a veure amb la tecnologia i amb la variable espacial, com el posicionament i els sistemes de navegació per satèl·lit, l'anàlisi espacial i els sistemes d'informació geogràfica (SIG o GIS, per les seues sigles en anglès) o l'observació de la Terra.

Paral·lelament, vivim en un món dominat per les dades. Tim Berners-Lee va dir que eren la matèria primera del segle XXI. Recentment, Amuda Goeli, primer executiu de Destinia, indicava que “la riquesa d'un país […] començarà a mesurar-se per la quantitat de dades que emmagatzeme”. Les grans corporacions les usen com a moneda i els governs, com un recurs bàsic.

Es parla de dades massives (big data), de dades intel·ligents (smart data), de dades obertes (open data) i de dades qualitatives (thick data). Fins i tot Sharon Doyle, cap mundial de productes de Travelport, indica que hem passat de la digitalització a la datificació, un terme emprat “per a descriure que cada aspecte de la nostra vida digital es converteix en valuoses dades informatitzades que poden recopilar-se i utilitzar-se”.

Les dades valen més com més qualificades estiguen, és a dir, com més variables oferisquen per a definir els individus que les generen.

Però hi ha tres dades indispensables: un contacte o lead (disposar d'un mitjà per a contactar amb les persones, siga un correu, un telèfon o similar), una data (quan es mou qui genera la dada o realitza accions, diàriament, mensualment i anualment) i una localització (on ho fa, bé a través d'una adreça, un codi postal o una coordenada geogràfica). S'identifica el perfil d'un individu en una coordenada de l'espai i en un moment concret.

Autors com Del Río afirmen que la dada és un recurs econòmic i parlen de factories de dades que les creen i les manipulen fins a aconseguir obtenir informació, de manera que n’incrementen el valor amb l'ús. La dada es converteix així en un producte, que es gestiona de manera industrial o es transforma en servei en el moment en què s’hi dona un valor afegit. No es tracta de disposar de la dada, de la informació en brut que genera, sinó del coneixement associat a aquella dada.

En aquest sentit, es dona una paradoxa: la dada, la pot gestionar una màquina a través d'algorismes, però la interpretació d'aquesta dada en el seu context, combinant variables quantitatives i qualitatives, continua sent una cosa eminentment humana. Al cap i a la fi, el coneixement i el raciocini és una construcció humana.

Autors com Marc Vidal afirmen que “necessitarem més filòsofs i poetes per a explicar a les màquines qui som”. Per a Andy Stalman, “el component emocional està creixent proporcionalment a l'augment de la tecnologia en la nostra vida”. Ambdós confirmen aquesta variable humanista amb totes dues afirmacions. En l'era de la geotecnologia, la clau està en les persones i les persones són l'equilibri entre el coneixement i les emocions.

De l'àmbit local al contextual

Avui dia no s'entén la tecnologia sense la informació i la comunicació. La geotecnologia es basa en les tecnologies de la informació geogràfica (TIG), ja que l'espai és un element indispensable per a analitzar-les, però també en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Les primeres ens parlen d'informació geogràfica; les segones, de com es comunica aquesta informació, i ambdues són inseparables.

Vivim en un món social, local i mòbil: ens movem pel territori compartint informació sobre llocs concrets. La geolocalització és situar una persona, objecte o cosa en l'espai. Quan ens localitzem —o localitzen— amb el mòbil i interactuem, estem generant una comunicació entre el món físic i el món en línia, de manera que la geolocalització es converteix en una eina de comunicació.

Però avui dia aquest fet està transformant-se, de manera que la l de localització està canviant la c de context. No és tant on es trobe una persona o objecte sinó el context geogràfic que l'envolta i que li dona sentit. No estem aïllats en l'espai, sinó que som causa i conseqüència de l'àmbit espacial que ens envolta.

Equilibri

A partir d'ací sorgeixen anàlisis vinculades amb la informació geolocalitzada que s'està transmetent en temps real. Un és la teoria del mosaic, que analitza la geolocalització vinculada amb la privacitat, no per saber on es troba un individu, sinó per ser capaços de conèixer la traçabilitat dels seus moviments i, per tant, dels seus comportaments i hàbits de consum.

Donar a conèixer els nostres moviments permet que es personalitzen les experiències que rebem, se suposa que més adequades al que volem. Es tracta d'una estratègia de màrqueting que busca la microsegmentació fins a arribar a una escala individual i es val d'algorismes que classifiquen les persones i automatitzen els processos d'informació i comunicació.

En un món “infoxicat” o intoxicat d'informació, rebre la informació estrictament necessària que s'ajusta als nostres interessos ens aporta un valor afegit.

Però aquest fet, des del punt de vista individual i humà, ens porta a parlar de privacitat. És la cara B de les geotecnologies, no sols des del punt de vista personal, sinó també des del punt de vista públic i comercial: les nostres dades són objectes de consum i nosaltres una mera eina generadora d'aquestes dades. Cada vegada més notícies parlen de la privacitat vinculada a la geolocalització i donen a conèixer els problemes que representa, no sols des del punt de vista físic, sinó també des d'un punt de vista ètic.

La legislació europea i, per tant, l'espanyola, estan treballant per dotar els individus d'eines que els emparen a l'hora de protegir la seua privacitat (vegeu el Reglament General de Protecció de Dades, que exigeix dir per a què s'usarà una dada geolocalitzada i fa que l'usuari done un consentiment exprés per a aquest ús).

Però no es tracta de qui i com use les nostres dades geolocalitzades, sinó de la responsabilitat que tenim com a individus de donar aquesta informació de manera conscient o inconscient, per exemple, en les xarxes socials. Per a això és essencial la informació i la formació, cosa que comporta un esforç com a individus, però també ens aporta la llibertat per a decidir quines dades donem, com, quan i a qui.

Intel·ligència artificial

Una de les darreres tendències és la intel·ligència artificial, un terme amb unes conseqüències que encara no podem conèixer. No hi ha una implantació ni una perspectiva sobre aquesta, però corre el perill de ser trivialitzada i mercantilitzada, cosa que li podria restar l'impacte esperat.

La intel·ligència artificial és la màquina que pot governar el món, un Matrix en què les dades són l’energia per a funcionar. Actualment es plantegen els problemes ètics de les màquines i es recorre a la ciència-ficció d'Isaac Asimov i les seues tres lleis de la robòtica per a formular supòsits, tant referents a considerar els robots com a treballadors com relatius al desenvolupament dels cotxes autònoms.

Ara conviurem en una societat híbrida, on persones i robots hem de cohabitar i ser capaços de definir els límits d'aquesta convivència en un nou acord social.

Les dues cares

Tal com afirma el títol d'aquest article, les dades geolocalitzades són la moneda de la geotecnologia, amb les seues dues cares: l’una, que ens pot fer evolucionar, i l'altra, involucionar. Assistim al desenvolupament d'un sistema de producció i comercialització d'aquestes dades, generades per cadascun de nosaltres en aquesta fàbrica global, encadenats als nostres dispositius mòbils i connectats en el llogaret global.

És essencial definir si la geotecnologia continua sent un instrument o un fi en si mateixa. De nosaltres depèn que una dada siga la moneda de canvi d'un algorisme, objecte de producció i consum, o un element de transformació social que derive en la millora de les condicions de vida al planeta Terra.

La versió original d'aquest article s'ha publicat en la Revista Telos, de Fundación Telefónica.

Gersón Beltrán López, Professor associat al Departament de Geografia., Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.