.jpg)
Esther Villajos Girona, Universitat de València; Amalia Raquel Pérez Nebra, Universidad de Zaragoza; Eunate Elio Cemborain, Mondragon Unibertsitatea i Maite Legarra Eizagirre, Mondragon Unibertsitatea
Avui dia estan reavaluant-se les prioritats en la feina i en la vida, sobretot després de la pandèmia i en temps de moviments socials tan importants com la “Gran Dimissió” –the Great Resignation–, lying flat o el darrer moviment de la generació Z, #lazygirljobs, amb el qual les persones, sobretot les més joves, busquen un equilibri sa entre la vida laboral i la vida personal.
La conciliació ha esdevingut un dels eixos més complicats i conflictius de gestionar i treballar en les empreses de tot el món. Les organitzacions d'economia social parteixen, a priori, d'un marc amb més avantatges pel fet que es basen en principis d'equitat i benestar. Ofereixen un model més flexible que s'adapta a les necessitats i les particularitats de les persones.
Però de què parlem quan diem que hi ha conflicte feina-família o feina-vida privada? Doncs de la impossibilitat de tenir o aconseguir un equilibri adequat entre les demandes de la feina i les de la família.
La relació vida-feina no ha de ser necessàriament negativa, encara que fonamentalment se’n comenta i se n'estudia la part negativa. A més, és bidireccional: les càrregues familiars poden impedir que una persona tinga un bon rendiment en la feina o, al revés, la feina pot dificultar que la persona presente un bon acompliment de les seues responsabilitats familiars. En totes dues direccions es generen reptes i dinàmiques diferents que són interessants.
L'equilibri vida-feina és important per a les persones i per a les organitzacions en què treballen. Ha de ser una relació sana per a la persona, la qual tracta d'equilibrar diferents rols de la seua vida. I per a les organitzacions, perquè prevé l'absentisme i la rotació dels empleats.
És el mateix per als homes i per a les dones?
En la societat actual, el conflicte vida-feina és un problema freqüent tant per a les dones com per als homes. Tot i això, en recerques prèvies s’ha demostrat que les dones tendeixen a experimentar majors nivells de conflicte vida-feina que no els homes. Això és pel fet que sovint han d'equilibrar les seues responsabilitats professionals amb els rols i expectatives tradicionals de gènere, com la cura i les tasques domèstiques. Per tant, encara continua sent un tema important a investigar.
A banda del gènere, una qüestió clau que està estudiant-se és si el fet de tenir fills intensifica aquest conflicte. I no sols això. Alguns estudis suggereixen que la relació entre el conflicte feina-família i el gènere varia segons l'edat del fill menor. El conflicte augmenta quan els nens són petits o tenen necessitats especials, i pot disminuir quan guanyen autonomia, però també tornar a pujar en l'adolescència.
Quan es produeix el major conflicte
No hi ha consens sobre quan es produeix el major conflicte. Alguns estudis indiquen que per als pares el conflicte és més gran abans dels tres anys i disminueix fins a l'adolescència, mentre que per a les mares ocorre entre els tres i els cinc anys.
En les organitzacions de l'economia social, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones és subjacent a la mateixa idiosincràsia a través dels valors d'igualtat, equitat, democràcia i justícia social. A més, s'ha demostrat que aquestes organitzacions tenen més participació femenina, més estabilitat i un sostre de vidre més baix que les organitzacions amb ànim de lucre. Per tant, el conflicte feina-vida o vida-feina hauria de ser menor i ajustar les demandes a les necessitats tant de les organitzacions com de les persones.
En un estudi que hem dut a terme analitzem com el gènere de les persones progenitores i l'edat dels seus fills i filles afecta el conflicte vida-feina (en totes dues direccions) en organitzacions de l'economia social. Els resultats mostren tres conclusions destacables.
La primera és que els homes reporten més conflicte de la família respecte a la feina que les dones. És a dir, els homes perceben en un grau més alt que les càrregues familiars (com el fet de tenir fills o filles) els impedeixen respondre adequadament a les demandes laborals.
La segona té a veure amb com afecta l'edat dels fills i filles en el conflicte vida-feina. Hi ha dues edats clau: els quatre o cinc anys i els divuit. Encara que el conflicte vida-feina dels progenitors és molt present fins que els fills i filles compleixen la majoria d'edat, és a partir dels quatre o cinc anys quan hi ha una reducció important de les demandes dels fills i, per tant, el conflicte vida-feina se suavitza.
I la tercera és que les dones, tot i que tenen alts nivells de conflicte quan comencen a ser mares, els veuen descendir a mesura que arriba l'adolescència dels fills i filles. Fins a aquell moment prioritzen les cures a la seua pròpia carrera professional, però després aquesta prioritat s'estabilitza. En els homes el conflicte es manté estable fins que els fills i filles arriben a l'adolescència, i és llavors quan la percepció del conflicte es redueix.
Aquests rellevants resultats poden ajudar les organitzacions a implantar mesures de conciliació amb més nivell de personalització segons el moment vital de les persones. I, d'aquesta manera, aconseguir un major èxit en l'equilibri vida-feina dels seus treballadors i treballadores.
Esther Villajos Girona, Professora, Universitat de València; Amalia Raquel Pérez Nebra, Facultat de Ciències Socials i del Treball, Universidad de Zaragoza; Eunate Elio Cemborain, Investigadora sobre gènere i cooperativisme, Mondragon Unibertsitatea i Maite Legarra Eizagirre, Investigadora, àrea de gestió de talent, Mondragon Unibertsitatea
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
