Paloma Merello Giménez, Universitat de València

Els estereotips que envolten les persones molt intel·ligents han anat evolucionant amb els anys. En la imaginació col·lectiva predominen dues imatges. En la primera, les persones amb altes capacitats són excel·lents en tots els àmbits de la vida. La segona visió es relaciona amb el mite del geni inadaptat i problemàtic, especialment en àrees socioemocionals.

Al voltant de dos terços de la població té aquesta segona imatge. Ara bé, les constatacions científiques no suggereixen la presència de més problemes socioemocionals.

D'altra banda, el concepte de persones altament sensibles (PAS) sorgeix a la fi dels anys noranta del segle passat. Una de les seues característiques és el processament profund dels estímuls: són persones que analitzen la informació de manera exhaustiva i reflexiva, parant atenció a subtileses i matisos. Aquesta intersecció amb alguns trets de les persones amb alta capacitat, juntament amb diversos autors que han assenyalat comportaments similars, han portat a suposar que l'alta sensibilitat és una característica que defineix les persones amb altes capacitats.

Sobre les emocions i els sentiments

Els avanços de les darreres dècades en l'estudi de les emocions i els sentiments per mitjà  de la neurociència han permès proposar teories que unifiquen la dicotomia cos-ment. Avui entenem l'ésser humà com un subjecte amb una configuració neurobiològica que dona lloc a un complex entramat i un procés que el converteix en una unitat sintent i pensant.

És a dir, un organisme que pot percebre l'entorn que l’envolta i a si mateix, activar els mecanismes per a respondre als estímuls endògens i exògens (de dins i fora de l'organisme) i avaluar tant els estímuls com la resposta. No sols responem als estímuls: tenim la capacitat de configurar complexes imatges mentals amb consciència de nosaltres mateixos. Aquestes imatges són representacions internes que aglutinen la informació recollida dels estímuls, que recreen experiències passades i que s'usen per a construir la idea d'un sentiment.

Les emocions i els sentiments es produeixen en els éssers humans en aquesta matriu que té uns escenaris que semblen dos (el cos i la ment), però que en el fons en constitueixen un només. El procés comença amb un estímul que, per les seues característiques, és capaç de desencadenar una reacció en un altre lloc del cervell. Això provoca una resposta emocional en el pla corporal (per exemple, alteracions en el ritme cardíac o sudoració) i cerebral.

Aquestes respostes són cartografiades pel cervell i la seua imatge mental representa el component bàsic dels sentiments. Les persones disposem d'un registre d'aquestes imatges (memòria autobiogràfica) que ens permet posar nom a allò que sentim. Aquesta imatge mental (sentiment) i les noves respostes fisiològiques que genere (emocions) donen lloc a un procés d'influències mútues que pot reverberar i amplificar-se o consumir-se.

Particularitats de les persones amb altes capacitats

Les persones amb altes capacitats disposen d’unes característiques neurobiològiques innates diferencials, tant pel que toca a l'estructura cerebral com en el seu funcionament (diferències en l'activació, l’activitat i la connexió entre àrees). Això es relaciona amb característiques cognitives distintives: tenen un torrent més potent d'idees, la capacitat de connectar diferents temàtiques i més velocitat en la comprensió d'idees complexes.

També presenten més excitabilitat imaginativa i intel·lectual. Això vol dir que es mostren ferventment apassionats, donada la seua fascinació per les idees i els desafiaments intel·lectuals. I això pot conduir-los a una forta connexió amb mons ficticis i creatius.

Tot i això, en el pla fisiològic no s'ha observat una reactivitat superior, perquè els estímuls no generen en aquestes persones emocions més intenses.

A més, puntuen més baix que la població normal en l'escala de persona altament sensible quant a la reactivitat emocional i fisiològica.

Sí que tenen altres coses en comú amb les persones altament sensibles: puntuen més alt que la població normal en tres subescales positives del mateix qüestionari (sensibilitat socioafectiva, sensibilitat estètica i comoditat sensorial). Això es relaciona amb un tret de personalitat anomenat “obertura” (disposició a experimentar noves idees, emocions i activitats). I, com que l'obertura està més estretament lligada amb la intel·ligència verbal, podria alinear-se amb la capacitat que tenen les persones amb altes capacitats per a l'elaboració de rics i complexos discursos mentals.

Sentiments producte del pensament

La retroacció d'un intel·lecte poderós com és el de les persones amb altes capacitats és més gran, sense que necessàriament les respostes fisiològiques emocionals ho siguen. El seu torrent d'idees origina un bucle de sentiments expansiu, és a dir, la lectura i la interpretació per part del cervell del procés d'emocions-sentiments que s'ha posat en marxa és més prolífica. No és que les emocions se senten amb més força, sinó que el procés associatiu d'idees és considerablement més extens.

Els sentiments no depenen únicament de la sensibilitat en la captació d'estímuls ni de la reactivitat fisiològica. Els sentiments es construeixen en l'esfera del pensament i es nodreixen de l'evocació del registre de les nostres experiències prèvies i de la projecció de futures possibilitats. Tot això ho proporcionen els recursos cognitius. I si hi ha res que distingeix les persones amb altes capacitats és, precisament, la part intel·lectual.

En compte d'afirmar que les persones amb altes capacitats tenen una alta sensibilitat resulta més adequat dir que disposen de més intensitat sentimental. Així apuntem a la idea que els seus sentiments són més complexos i poden realimentar-se.

Paloma Merello Giménez, Professora Titular d'Universitat en Finances i Comptabilitat. Coordinadora de projectes sobre desenvolupament del talent, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.