Óscar Zurriaga, Universitat de València

La invasió d'Ucraïna per part de Rússia fa que, per desgràcia una vegada més, hàgem de recordar allò que sembla una obvietat: la guerra és dolenta per a la salut. Cal dir-ho, una altra volta, alt i clar.

I amb aquest fi podem utilitzar les paraules de l'escriptor Héctor Abad Faciolince en El olvido que seremos, citant son pare, el salubrista colombià Héctor Abad Gómez: “La cosa més nociva per a la salut dels humans, ací, no era ni la fam ni les diarrees ni la malària ni els virus ni els bacteris ni el càncer ni les malalties respiratòries o cardiovasculars. El pitjor agent nociu, el que més morts ocasionava entre els ciutadans del país, eren els altres éssers humans”.

Això és el que ocasiona la violència, de la qual la guerra és la representació més cruel i, desgraciadament també, la més refinada.

És obvi que qualsevol conflicte armat cobra un alt preu en vides dels mateixos combatents. S'estima que només en el segle XX les ferides ocasionades per les guerres van causar 191 milions de morts, la meitat de les quals en civils. L'Organització Mundial de la Salut calcula que, l'any 2000, van morir 310.000 persones com a resultat dels conflictes bèl·lics.

Els efectes sobre la salut

A part d'aquest, hi ha altres efectes sobre la salut en les guerres. Entre aquests tenim:

• El desplaçament de poblacions: només cal veure les imatges de la població ucraïnesa eixint de Kíiv amb els primers bombardejos. Sens dubte empitjorarà la seua situació de salut amb el desplaçament.

• El sistema d'atenció de salut es col·lapsarà en moltes localitzacions o passarà a estar centrat en l'atenció a les ferides de guerra, de manera que no podrà atendre altres problemes de salut. Igual succeirà amb els serveis socials i amb qualsevol sistema d'atenció social. Els qui més ho patiran seran, com sempre, els més vulnerables.

• S’afavorirà la transmissió de malalties. Una cosa encara pitjor, a més, en el context pandèmic actual. No oblidem que la pandèmia de grip de 1918 va sorgir en els darrers mesos de la Primera Guerra Mundial. Algun article que estudiava les similituds i les diferències entre la pandèmia de COVID-19 i de la de grip de 1918 ha remarcat que “si la grip espanyola no va ser imprevista, el contagi de COVID-19 va ser parcialment predictible i cal esperar que el seu impacte mundial no es veurà eclipsat per una crisi important com la Primera Guerra Mundial”.

• La salut infantil es veurà afectada i això llastrarà el desenvolupament de tota una generació, precisament la que ha d'assegurar el futur d'una comunitat.

• En les dones es ressentirà molt la salut, com ja s'ha vist en multitud de conflictes armats i ha denunciat UNIFEM, el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona. En les guerres, les dones experimenten violència, embaràs forçat, segrest i abús sexual i esclavitud.

• L'afectació del medi ambient serà greu. Entre altres, els espais naturals poden ser destruïts o l'evacuació de residus veure's afectada. Però, a més, no es pot oblidar que la central nuclear de Txornòbil, protegida pel seu sarcòfag i que ja va tenir un impacte en vides humanes molt important, es troba uns quilòmetres al nord de Kíiv, prop de la frontera amb Bielorússia. Si els combats l'afecten, el desastre podria ser una catàstrofe afegida de repercussions continentals.

• L'impacte de la guerra sobre la salut mental implicarà un augment de la incidència i de la prevalença dels trastorns mentals. I afectarà més les dones que els homes.

• La violència de la guerra també afeblirà, o anul·larà, les accions que milloren la salut. És difícil que la prevenció, la promoció o la protecció de la salut es desenvolupen en ambients bèl·lics o dominats per la violència.

L'estudi dels efectes de la guerra en la salut

Per afegitó, tots aquests efectes no s’han estudiat prou. Fa uns pocs anys, un salubrista iranià, Mohsen Rezaeian, en la carta a l'editor de la revista European Journal of Epidemiology titulada “Wars versus SARS: Are epidemiological studies biased?” (‘Guerres versus SARS: estan esbiaixats els estudis epidemiològics?’), citava que, en funció dels articles indexats en PubMed, per a l'epidemiologia de la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) existien prop de 2,5 articles per mort, mentre que per a l'epidemiologia de guerres i conflictes armats hi havia només 0,00005 articles per mort succeïda en el segle XX.

Fa ja uns quants anys en “La inminencia de la guerra”, amb motiu dels prolegòmens d'una altra batalla, la de l'Iraq, un grup de professionals vam signar una carta titulada “Los profesionales de la salud y las consecuencias de una posible guerra en Irak: carta abierta al presidente del gobierno español” per tractar d'alçar la veu en contra d'aquella situació. Amb escàs èxit, com es va poder comprovar molt poc de temps després. Aquest torna a ser també un moment per a alçar de nou la veu i prendre consciència que, de guerres, n’hi ha diverses (massa) i, independentment que hi intervinguen països “grans” o “petits”, totes comporten sofriment, desesperació, malaltia i mort.

Óscar Zurriaga, Professor Titular. Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública (UV). Serv. Estudis Epidemiològics i Estad. Sanit. (Generalitat Valenciana). Unit. Mixta Investigació Malalties Rares FISABIO-UVEG. CIBER Epidemiologia i Salut Pública, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.