Sandra Soler Campo, Universitat de Barcelona y Elia Saneleuterio Temporal, Universitat de València

En la Venècia del segle XVII les dones tenien accés limitat a l'educació formal i a la instrucció musical. La interpretació i la composició estaven dominades per homes i, per a elles, era inusual participar de manera activa en l'escenari musical.

Però una dona va desafiar aquesta norma quan va destacar com a cantant i com a compositora, i va superar la resistència i la desaprovació social associada amb aquelles que cercaven una carrera musical.

Barbara Strozzi va nàixer el 6 d'agost de 1619 a la ciutat italiana, on va aconseguir erigir-se com una destacada compositora i cantant del període barroc. La seua infància i formació estan envoltades per un cert misteri, i la part primerenca de la seua vida va estar marcada per circumstàncies peculiars. Barbara era filla il·legítima de Giulio Strozzi, un poeta i llibretista venecià que, en compte d'ocultar el seu origen, la va reconèixer i la va educar al costat dels seus tres fills legítims.

Proporcionant a Barbara una formació sòlida i encoratjadora, Giulio Strozzi va desafiar les convencions socials. Li va brindar accés a la biblioteca de la família i li va permetre participar en el món cultural i artístic que floria a Venècia durant el segle XVII. La ciutat era un centre crucial per a la música barroca i Barbara Strozzi va tenir l'oportunitat, des de xiqueta, d'absorbir la rica tradició musical que l'envoltava.

La seua educació musical es va enfortir amb la tutela del compositor Francesco Cavalli, un influent músic de l'època. Cavalli treballava a Sant Marc, la famosa basílica de Venècia, des d'on va oferir a Barbara instrucció formal en composició i cant. Aquest suport va ser fonamental per al seu desenvolupament artístic i la consolidació de les seues habilitats musicals.

Un aspecte distintiu

Amb aquesta excel·lent formació, Barbara Strozzi va emergir com una cantant i compositora de talent, i va destacar per unes habilitats excepcionals. La seua música, majoritàriament vocal, comprenia tota una varietat de gèneres, des d'àries líriques fins a madrigals i cantates. Les seues composicions es caracteritzen per l’expressivitat, l’originalitat i la complexitat tècnica, i evidencien la seua mestria en el maneig de la forma musical i la seua gran capacitat per a explorar les emocions.

Com a soprano, ella mateixa va interpretar moltes de les seues composicions, cosa que va afegir una dimensió única a la seua obra. Les habilitats com a cantant van influir en la forma en què concebia i escrivia la música vocal, i el seu enfocament en l'expressivitat vocal es va convertir en una marca distintiva del seu estil.

A més de la seua habilitat tècnica, Barbara Strozzi també va destacar per la capacitat per a fusionar elements de la tradició musical italiana amb la seua pròpia originalitat. Les seues composicions eren innovadores i reflectien la influència de compositors contemporanis, alhora que mantenien una identitat única: va ser capaç de capturar l'essència del període barroc mentre deixava la seua pròpia marca en el paisatge musical de l'època.

Obrient camins

Tot i la seua vàlua, es va haver d'enfrontar amb nombroses dificultats inherents a la condició de dona en el segle XVII. Com es recull en Mujeres músicas. Dificultades, avances y metas a alcanzar en el siglo XXI, les restriccions de gènere han imposat en cada època diferents barreres significatives en l'accés a l'educació musical, la participació en l'àmbit professional i la publicació.

Un dels aspectes més notables de la contribució de Barbara Strozzi va ser, sens dubte, la seua capacitat per a obrir-se camí en un món musical dominat per homes.

També va haver de superar l'estigma femení del món artístic, ja que aleshores es tendia a vincular la creativitat artística amb la masculinitat. Això generava desconfiança i escepticisme respecte a les dones que destacaven en camps com la música. En desafiar aquestes expectatives, Strozzi es va enfrontar a les crítiques i els prejudicis dels qui no volien acceptar que una dona pogués tenir un impacte significatiu en l'àmbit artístic públic. Era en l'esfera privada on s'esperava socialment que les dones es desenvolupessen, una cosa que Barbara Strozzi no va estar mai disposada a assumir.

De fet, a diferència de moltes dones del seu temps i gràcies a la seua habilitat i determinació, va aconseguir publicar vuit col·leccions de música. Això va consolidar la seua preeminència, ja que les seues composicions eren innovadores i expressives. Gràcies a aquestes publicacions es va garantir que en l'actualitat puguem conèixer el seu estil musical i sentir la seua personalíssima i original obra, tant pels textos i temes com per la música.

Una figura de referència

A més de la carrera musical, Barbara Strozzi va ser coneguda per la seua bellesa i per ser la musa de diversos poetes i artistes de l'època. Aquesta dualitat entre el talent musical i l’atracció personal va contribuir a la seua singularitat. La seua vida i obra van inspirar generacions posteriors, van obrir portes i van aplanar el camí perquè les dones destaquessen en un camp històricament dominat per homes.

En l'actualitat, i més encara, complert el seu quart centenari, no resulta estrany veure programades obres de Barbara Strozzi en concerts de música antiga. En 2019, quan es complien quatre-cents anys del seu naixement, l'escriptora Mar Busquets Mataix va publicar la novel·la La voz y el agua, en què es destaca la seua vàlua musical com a cantant i compositora, però també la seua valentia i el caràcter visionari de la seua figura.

No hi ha dubte que Barbara Strozzi ha deixat una marca indeleble en la història musical del barroc.

Sandra Soler Campo, Professora de didàctica musical, Universitat de Barcelona i Elia Saneleuterio Temporal, Professora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.