El grill domèstic és un dels quatre insectes aprovats per al consum a la UE. wk1003mike/Shutterstock

José Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València; Carla Soler Quiles, Universitat de València; David Vie Giner, Universitat de València i Nadia San Onofre Bernat, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Amb una població mundial que podria vorejar els 9 700 milions de persones en 2050, els sistemes alimentaris afronten una creixent pressió per a oferir solucions sostenibles i nutritives. En aquest context, els insectes comestibles estan guanyant protagonisme com una alternativa viable a les proteïnes animals convencionals.

Encara que han sigut un aliment bàsic en moltes cultures durant segles, el ressorgiment actual reflecteix la necessitat d'alternatives que equilibren les consideracions ambientals, nutricionals i econòmiques.

Beneficis ambientals i nutricionals

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha destacat els beneficis ambientals i nutricionals dels insectes comestibles. A diferència de les fonts tradicionals de proteïnes animals, criar-ne requereix menys recursos, emet menys gasos d'efecte d'hivernacle i genera menys deixalles. Aquest baix impacte ambiental els posiciona com una font clau per a reduir la petjada ecològica de la producció d'aliments.

A més, l’alt contingut en proteïnes, vitamines i minerals els converteix en una opció interessant per al present i el futur.

Una indústria en auge

Tot plegat explica que la indústria dels insectes comestibles haja experimentat un creixement accelerat: s’estima que el volum de negoci ascendirà a més de 9 000 milions de dòlars l’any 2029.

Més de quatre-centes empreses actives a Europa i als Estats Units lideren aquesta revolució alimentària. Països com Austràlia estan emergint com a actors clau per a produir-ne, i Mèxic, on se’n reconeix l'existència de 549 espècies comestibles, exerceix un paper destacat a l’Amèrica Llatina.

A Europa, la regulació d'aquesta mena d'aliment ha avançat significativament. Actualment, s'han aprovat quatre espècies per al consum humà: el cuc de la farina (Tenebrio molitor), la llagosta migradora (Locusta migratoria), el grill domèstic (Acheta domesticus) i les larves de l'escarabat piloter (Alphitobius diaperinus). Disponibles en formes dessecades, congelades, en pols i pasta, aquestes espècies han obert un nou mercat per als aliments sostenibles.

Però són segurs?

Ara bé, aquest auge també suscita reptes. No sols és essencial la qualitat dels productes derivats d'insectes perquè s’accepten en els mercats globals, sinó també la necessitat d’aplicar-hi controls exhaustius per a evitar perills físics, químics o biològics. Així, en els darrers anys s'ha registrat la presència de paràsits, bacteris i virus en alguns d'aquests aliments.

Un estudi publicat recentment pel nostre grup ha detectat la presència de metalls pesants com arsènic, cadmi, plom, níquel i cobalt en diversos productes alimentaris fets a base d'insectes, comercialitzats en línia.

Encara que la comercialització d'insectes comestibles està regulada a la Unió Europea, la contaminació pot ocórrer en tres etapes distintes:

• Des de l'origen dels insectes. Depenent d'on i com siguen criats, els insectes poden absorbir metalls pesants del medi ambient o del substrat amb el qual són alimentats.

• Per falta de control en la venda per internet. No totes les plataformes de venda verifiquen si els productes compleixen les normatives.

• Per diferències en els requeriments de control. Alguns països poden ser més laxos en aquest aspecte, cosa que permet que puguen entrar al mercat productes amb contaminants.

Per això, cal que els consumidors compren productes que indiquen que compleixen les regulacions europees i cal que trien certificacions de seguretat alimentària.

Així, en el nostre estudi trobem concentracions elevades de plom i cadmi en larves del cuc de la farina, procedents, probablement, de la dieta d'aquests insectes o de l'exposició ambiental als tòxics esmentats. De manera similar, els productes derivats del grill domèstic van mostrar nivells variables d'arsènic, alumini i cadmi, que reflectien diferències en l'exposició ambiental i el processament industrial.

Encara que alguns elements, com el ferro, el zinc i el coure, són micronutrients essencials, si s’acumulen en excés pot causar toxicitat. Per exemple, el cadmi pot provocar danys renals i, per la seua banda, el plom és neurotòxic, especialment en infants. La presència d'aquests metalls sol estar associada a la contaminació industrial, substrats contaminats o controls de qualitat inadequats en la producció.

Seguretat alimentària: més enllà de la sostenibilitat

Hem vist que els insectes poden bioacumular contaminants depenent de les condicions de cria i l'aliment que reben. Garantir-ne la seguretat no sols implica dur a terme anàlisis finals, sinó també que hi haja regulacions clares sobre el maneig dels substrats i les condicions ambientals de les granges. En aquest sentit, adoptar l'enfocament One Health (Una Sola Salut), que integra la salut humana, animal i ambiental, resulta crucial per a minimitzar riscos i assegurar la qualitat dels productes.

La Unió Europea ja ha fet passos importants en aquesta direcció per tal com ha regulat les espècies permeses i ha imposat alts requeriments de seguretat. Així, els productes alimentaris que contenen insectes comestibles estan obligats, pel Reglament (UE) núm. 1169/2011, a incloure informació nutricional en l’etiquetatge, igual que qualsevol altre aliment envasat. Tals mesures no sols protegeixen els consumidors, sinó que també fomenten la confiança en un sector que mira d’establir-se com una solució sostenible i nutritiva.

Per a consolidar-se com una opció segura i sostenible, els insectes comestibles han de complir els mateixos requeriments de qualitat que qualsevol altre aliment que consumim. Això inclou controls de qualitat rigorosos en les granges d'insectes, anàlisis periòdiques de contaminants químics, físics i microbiològics, i una gestió adequada dels substrats i les condicions de cria.

En conclusió, val més un insecte comestible segur i regulat, que cent a volar sense garanties.

José Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València; Carla Soler Quiles, Professora de Tecnologia dels Aliments, Universitat de València; David Vie Giner, Tècnic Superior d'Investigació - Ciència dels Materials, Universitat de València i Nadia San Onofre Bernat, Assistant Professor - UOC // Food & Health Lab -Valencia University, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.