Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

Des de fa temps, la societat reclama bones notícies, que al capdavall són també notícies. La gent necessita informar-se de les novetats positives que mereixen ser contades.

Però, desgraciadament, sovint preval l'alarmisme. Fins i tot circulen notícies falses o es fan sortir de polleguera informacions per desviar l'atenció d'assumptes que poden molestar uns certs sectors. Així podria haver ocorregut amb el cas de les maduixes contaminades procedents del Marroc.

Ací convé recordar que a Espanya la seguretat alimentària i la promoció de la nutrició saludable es troben en mans d'un mecanisme clau com és l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). Aquesta entitat actua com a punt de contacte de tres xarxes d'alerta, a escala espanyola, europea i mundial.

Vint-i-cinc anys vetlant per la seguretat alimentària

L’AESAN és un organisme autònom adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat amb una història que va començar en la sessió plenària del Congrés dels Diputats celebrada el 23 de juny de 1999, quan es va especificar la necessitat de crear una entitat que pogués treballar en aquest àmbit.

L'impuls definitiu van ser els casos detectats a la Unió Europea en aquells dies: des de la presència en animals de valors de dioxines cent vegades superiors als límits tolerables per a l'ésser humà fins a la malaltia de les vaques boges.

Al desembre de 1999 es va publicar el Llibre Blanc sobre la Seguretat Alimentària sota els auspicis de la Comissió Europea. En aquest document s'indica la importància de crear una Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i que cada estat membre dispose d’un organisme anàleg. Així s'implanta una xarxa de cooperació i intercanvi d'informació per a salvaguardar la salut del consumidor.

Aquest organisme europeu va començar a funcionar en 2002, amb seu a Parma (Itàlia). Mentrestant, a Espanya, es va crear l’AESAN a l'empara de la Llei 11/2001, de 5 de juliol. Compta per al seu funcionament amb el Centre Nacional d'Alimentació, el Laboratori Nacional i Europeu de Referència de Biotoxines Marines i una Xarxa de Laboratoris de Seguretat Alimentària.

Una atapeïda malla de xarxes d'alerta

A més, l’AESAN es constitueix com a punt nacional de tres xarxes d'alerta:

• El Sistema Coordinat d'Intercanvi Ràpid d'Informació (SCIRI). Dirigit per l’AESAN, integra les autoritats responsables de la seguretat alimentària de les comunitats autònomes i municipis; el Ministeri de Defensa (per mitjà de la Inspecció General de Sanitat de la Defensa); la Comissió Europea (a través de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària), i el Ministeri de Sanitat (mitjançant la Subdirecció General de Sanitat Exterior). També hi col·laboren diversos organismes i entitats mitjançant acords de col·laboració específics.

• La xarxa europea, anomenada Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Aquest sistema d'alerta ràpida per a aliments i pinsos de la UE col·labora amb l’AESAN a fi de coordinar les accions nacionals relacionades amb els productes esmentats en les notificacions a escala europea. Aquestes alertes poden ser el resultat de riscos identificats en productes nacionals que es distribueixen a altres països o riscos trobats en productes venuts dins del país però provinents d'altres estats membres de la UE.

• La Xarxa Internacional d'Autoritats d'Innocuïtat dels Aliments (INFOSAN). De caràcter global, està administrada conjuntament per la FAO i l'OMS. De fet, INFOSAN gestiona a Espanya les respostes a les alertes alimentàries que involucren productes distribuïts fora de la UE, sempre treballant en col·laboració pròxima amb les autoritats de la xarxa d'alerta europea RASFF.

Quan s'activen les alertes

Les alertes alimentàries sovintegen, però els nostres mecanismes de seguretat resulten tremendament efectius. La seua velocitat de reacció per a blocar, recollir i retirar aquells aliments sospitosos està fora de dubte.

Hi ha quatre formats d'expedients:

• Les notificacions d'alerta. Quan es requereix o es pot requerir una actuació ràpida per part de les autoritats competents. Pot valdre com a exemple l'alerta emesa el 12 de setembre de 2022 davant la detecció de cossos metàl·lics estranys en el formatge de cabra d'una marca francesa.

• Les notificacions d'informació. No cal una intervenció immediata. Tal va ser el cas de l'hepatitis A en les maduixes procedents del Marroc.

• Notificacions de rebuig. L'estudi es fa de manera independent perquè les mercaderies han sigut rebutjades i no han arribat a comercialitzar-se a la Unió Europea. Per tant, les persones consumidores no hi han estat exposades. A aquesta categoria pertany l'expedient emès el passat 18 de març de 2024 a Croàcia per la presència d'aflatoxines –un tipus especial de micotoxines– en figues procedents de Turquia.

• Les novetats. Així es denominen aquelles notificacions sobre un risc derivat d'aliments o els materials en contacte amb aliments de conformitat amb allò que s'estableix en l'article 50 del Reglament (CE) núm. 178/2002. No es consideren alerta pel fet que els productes causants no han sigut identificats o perquè no n’hi ha prou certesa epidemiològica.

  En aquesta última categoria entraria el brot registrat el 25 de desembre de 2021 a Dinamarca i atribuït al bacteri Escherichia coli. 11 dels 17 casos havien consumit ensalades preparades per a menjar amb l'ingredient comú de cebes tendres d'un proveïdor holandès. Ara bé, els lots de cebes tendres ja no es trobaven al mercat, ja que les dates de lliurament sospitoses es van produir entre el 16 i el 30 de novembre del mateix any.

D'acord amb les darreres memòries de l’AESAN, publicades en 2020, 2021 i 2022, a Espanya hi ha hagut 634, 1081 i 880 notificacions, respectivament.

Cadascun dels organismes citats, així com les seues xarxes, es van actualitzant i van millorant els equipaments i la formació dels seus treballadors. Paral·lelament a això, s'han dut a terme campanyes efectives de divulgació ciutadana per a saber com han d'actuar en aquests casos. Mai abans no han existit majors garanties de seguretat a les nostres taules i els nostres plats.

Per tant, gaudim dels aliments i fem de l'entorn social dels àpats un moment integrador per al diàleg. Com va dir l'escriptora Mary F. K. Fischer, l'acte de compartir la taula amb algú ha de ser un acte íntim que no s’hauria prendre mai a la lleugera. Sense por i amb totes les garanties.

Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.