Joan Lacomba Vazquez, Universitat de València

El canvi climàtic s’ha convertit en un desafiament global i un risc real per a molts països. Les modificacions del clima tenen efectes palpables en cada vegada més llocs del món. Les dades científiques deixen ja poc de lloc als dubtes.

No sembla tampoc que es puga qüestionar fàcilment la incidència del canvi climàtic en la mobilitat de les persones. Segons l’informe Groundswell (2021), publicat pel Banc Mundial, s’estima que 251 milions podrien abandonar els seus països a causa del canvi climàtic abans de l'any 2050.

Dins del continent africà, el Senegal constitueix un bon exponent dels efectes que el canvi climàtic pot tenir sobre la migració. A través del projecte de recerca “Migració, canvi climàtic i cooperació al desenvolupament. Fluxos, impactes i coherència de polítiques en els casos del Marroc i el Senegal en relació amb Espanya” hem pogut constatar-ne alguns.

Escapar o quedar-se

L’estudi ens ha permès comprendre millor la complexitat del vincle entre el canvi climàtic i la mobilitat. En realitat, el canvi climàtic adquireix nombroses implicacions i les migracions obeeixen a múltiples factors no sempre evidents.

Per exemple, en determinats casos el canvi climàtic pot abocar a l’emigració. En canvi, en altres, pot ser que el canvi climàtic empobrisca la població fins al punt que se’n dificulte la mateixa emigració.

El Senegal és un dels països més vulnerables al canvi climàtic. Segons la Universitat de Notre Dame (EUA), el Senegal ocupava en 2021 el lloc 137è en vulnerabilitat climàtica, quan el país més vulnerable del món, el Txad, se situava en el lloc 185è. El Senegal és també un focus important d'emigració internacional: la base estadística Migration Data Portal indica que en 2020 eren 693 800 els senegalesos a l'exterior.

Tot i això, ni l’un ni l’altre fenomen són nous per a la població d'aquest país africà, que s'ha anat ajustant des de fa molt temps a unes difícils condicions ambientals.

Els senegalesos també han emigrat des de fa moltes dècades i han integrat la mobilitat en la seua cultura i manera de viure. De fet, la mateixa emigració és considerada ara com una estratègia d'adaptació als canvis ambientals i la variabilitat climàtica.

Qui emigra?

Els agricultors del Senegal (homes i dones) coneixen bé la falta d'aigua i l'avanç de la desertització. Les terres són cada vegada més àrides i arriben a convertir-se en improductives. També els pastors tenen cada vegada més dificultats per a trobar pastures per als ramats, i es desplacen a altres llocs amb el risc de conflictes intercomunitaris.

Els qui viuen de la pesca –els homes que ixen a pescar i les dones que preparen i venen el peix– es resisteixen a abandonar un mitjà de vida en retrocés. Les amenaces a la pesca venen de l’escalfament de la mar i l'alteració dels corrents, però sobretot de la sobrepesca exercida per flotes estrangeres. Ara les captures es redueixen, els costos s'incrementen i l'activitat pesquera ja no resulta rendible.

Tot plegat fa que entre l'emigració senegalesa a Espanya i altres països hi haja agricultors, pastors i pescadors, encara que tampoc no hi són sempre els més nombrosos. Una bona part de la diàspora senegalesa està integrada per joves urbans que no han pogut finalitzar els estudis secundaris o universitaris, o que no han trobat una feina concorde després de completar la seua formació.

La falta d'expectatives laborals, juntament amb la creixent limitació de llibertats, fa pensar als joves que difícilment veuran complerts els seus projectes personals.

Ciutats que creixen descontroladament

En aquest context, el canvi climàtic ha esdevingut un factor estressant més. Portant cap a les ciutats els qui han vist alterats els seus sistemes de vida als pobles, els centres urbans pateixen la saturació i el dèficit de serveis bàsics.

Les grans ciutats, com Dakar, experimenten un creixement descontrolat que precaritza les condicions de vida del conjunt de la població. I això mateix està passant en altres països africans.

El canvi climàtic encara no aboca de manera clara i directa a una emigració a gran escala, però ha vingut a desestabilitzar un terreny que ja en si era fràgil. No es tracta de generar una alarma innecessària davant una migració prou problematitzada als països de recepció. La qüestió principal és entendre els canvis i promoure polítiques que s'avancen a alguns dels efectes i en mitiguen d’altres.

Com ja sabem, tancar les fronteres no serveix per a evitar l'emigració: només per a encarir-la i fer-la més dramàtica. Pot ser que tancar els ulls davant el canvi climàtic encara siga més costós i perillós.

Joan Lacomba Vazquez, Professor Departament de Treball Social, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.