M. Consuelo Domínguez Sales, Universitat de València

La química és la nostra essència. Vivim envoltats de substàncies químiques i estem formats per substàncies químiques. I, tot i això, no les entenem.

En uns casos, la publicitat adverteix que els productes “lliures de substàncies químiques” són “més saludables”, mentre que en altres recobreix els seus articles amb vestidures pseudoquímiques per afirmar que augmenten la seua eficàcia. La química té fama de perillosa, però també de salvar vides.

Què és en realitat la química, el problema o la solució?

Substàncies químiques al nostre voltant

Comencem pel principi. Tota la matèria existent està formada per substàncies químiques, com les que poblen les nostres cuines, on coexisteixen el clorur de sodi (NaC₁), l'hidrogencarbonat de sodi (NaHCO₃) o l'àcid etanoic (CH₃-COOH), més coneguts com a sal de taula, bicarbonat i vinagre. Les reaccions entre totes aquestes donen lloc als guisats amb què ens alimentem.

El nostre cos és un reactor: s’hi produeixen una infinitat de reaccions. Per exemple, plorem en pelar cebes perquè, en tallar-les, s'allibera sulfòxid de tiopropanal (C₃H₆OS), una substància gasosa a temperatura ambient que, quan arriba a la còrnia, irrita les terminacions nervioses de la conjuntiva. Aquestes, al seu torn, envien altres substàncies que estimulen les glàndules lacrimals i produeixen les llàgrimes.

Totes les substancies participants en el procés s’han produït en el nostre cos mitjançant diferents reaccions químiques en què els aliments ingerits prèviament s'han transformat en les llàgrimes, però també en ungles, orina, pèls, semen, cera de les orelles, etc. Per això, parafrasejant Bécquer podríem dir:

“Què és la química? I tu m'ho preguntes? Química ets tu.”

Substàncies químiques en les emocions

La química també és responsable de les emocions. Quan ens enamorem, el cor batega més ràpid, la tensió arterial augmenta i es generen més glòbuls vermells, que permeten augmentar l'oxigenació. La causant de tots aquests efectes és la fenetilamina, de fórmula C₈H₁₁N, una droga natural, semblant a les amfetamines, produïda pel cervell i que actua com a neurotransmissor.

Després de trencar amb una parella, algunes persones se senten millor si consumeixen xocolate. La química ho explica: el xocolate és un aliment ric en fenetilamina i el cos ha deixat de produir-ne. Ingerir-ne retorna el cos al nivell a què estava acostumat i ajuda a superar la síndrome d’abstinència.

Les sustàncies químiques en la publicitat

El desconeixement de les lleis de la química provoca que la desinformació generada per una publicitat esbiaixada ens deixe indefensos. Per exemple, el creixent interès pel menjar sa ha generat una oferta de productes “naturals” o “sans”, que es contraposen als elaborats en laboratoris, i ha generalitzat frases com “Les coses naturals no contenen química” o “No menges això, que té substàncies químiques”.

La fal·làcia és doble. D'una banda, perquè tot el que mengem, fins i tot una taronja acabada de collir de l'arbre, està format per substàncies químiques. Per una altra, perquè no tot allò que és natural és saludable, com succeeix amb el verí d'escurçó.

La falsa contraposició de natural contra artificial va ser superada en 1799 quan el francès Joseph Louis Proust va enunciar la llei de les proporcions definides. Els químics del moment creien que una substància produïda al laboratori era diferent de la mateixa substància procedent de la natura. Amb aquesta llei, que afirmava que les propietats de cada substància eren constants independentment del seu origen, Proust posava fi a la separació entre ambdós mons, cosa que va representar una fita en l'avanç de la química.

Aspirines naturals

La salicina ofereix un exemple de l'interès d'aquesta llei. En l'antic Egipte s'obtenia picant l'escorça de l'auró i s'usava com a analgèsic i antipirètic. Després de sintetitzar-la al laboratori, el seu ús es va generalitzar en la segona meitat del segle XIX sota la marca Aspirina.

Les recerques posteriors van conduir a l'àcid acetilsalicílic, un derivat de la salicina, que en manté i en millora les propietats, pel fet que n’elimina el sabor amarg i l’acció irritativa sobre l'estómac.

Oxigen ‘actiu’ per a llevar les taques

Altres estratagemes publicitaris fan ús de la química en sentit contrari, perquè en compte de fer ressaltar la seua suposada perillositat, se sustenten en terminologia pseudoquímica per augmentar la credibilitat dels productes oferts. Així, alguns articles de neteja asseguren posseir més poder netejador perquè contenen “oxigen actiu”. Ara bé, com ens va mostrar Proust fa més de dos segles, l'oxigen, O₂, igual que qualsevol altra substància, posseeix sempre les mateixes propietats, tant el que es publicita en un netejador com el que participa de l'aire que respirem.

A més, aquests articles no contenen oxigen, sinó aigua oxigenada (H₂O₂), un excel·lent llevataques i emblanquidor gràcies a l’elevada capacitat per a reaccionar amb nombroses substàncies. Entre els productes formats en reaccionar l'aigua oxigenada es troba l'oxigen (O₂), gas que provoca el bombolleig característic d'aquests netejadors.

Resulta interessant, sobre aquest tema, comentar que el poder desinfectant de l'aigua oxigenada prové de la seua capacitat de reaccionar amb la sang. L'oxigen produït en aquesta reacció provoca tant l'oxidació i la mort dels microorganismes com la coïssor i les bombolles que apareixen en la ferida.

Les substàncies químiques ‘dolentes’

La societat té temor de la química, perquè la considera contaminant i perillosa. És cert que hi ha substàncies nocives, com els pesticides. Però s’hauria de debatre si la responsabilitat recau en la química o si cal atribuir-la a abocaments d'empresaris poc escrupolosos, a consumidors despreocupats de les seues deixalles o a les autoritats que no dediquen prou esforços a la prevenció i la reparació de danys ambientals per part dels causants.

També preocupen els explosius o l'energia nuclear. Ara bé, els primers són essencials en construcció, la mineria o els focs artificials, i la radioactivitat és fonamental en tècniques de diagnòstic i tractaments de malalties, agricultura, exploració espacial o estudi d'obres d'art.

En definitiva, la química no és beneficiosa ni nociva sinó que la responsabilitat d'usar-la de manera racional recau en les persones.

Serà encara més rellevant en el futur perquè podrà facilitar solucions als greus problemes que afronta la humanitat, com la sostenibilitat, el canvi climàtic, l'erradicació de malalties, tant actuals com desconegudes, o aconseguir alimentació per a tots els habitants del planeta, que, segons càlculs de les Nacions Unides, passaran dels 8 000 milions actuals a 9 700 milions en 2050.

M. Consuelo Domínguez Sales, Professora Associada al Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.