Raquel Huete, Universitat d'Alacant i Jordi Giner-Monfort, Universitat de València

Un dels col·lectius més preocupats des de l'aprovació del Brèxit en 2016 és el dels anomenats brexpats. Aquest grup de persones està compost almenys per 784 900 ciutadans britànics emigrats a altres països de la Unió Europea.

Els brexpats espanyols formen el major col·lectiu britànic fora de les fronteres del Regne Unit, si n’exceptuem els territoris de la Commonwealth. Tenen algunes característiques particulars, com una edat mitjana superior a la d'altres destinacions europees, un gran nombre de persones que viuen fora del control legal, una concentració geogràfica a la costa i un cert aïllament social.

En aquest context, la successió de notícies i escenaris potencials que el procés del Brèxit va generar en els mitjans de comunicació i fonts oficials ha creat un sentiment d'inseguretat sobre els drets de ciutadania i la llibertat de moviment en el col·lectiu.

Hi ha molts detalls que encara s’han de concretar en l'acord de retirada, especialment pel que respecta als acords comercials que poden afectar d'una o una altra manera el grup de residents britànics, no sols a Espanya sinó també en altres territoris europeus.

El 16 de desembre de 2020, la població britànica resident en territori espanyol era de 250 392 persones, de les quals més de la meitat tenen més de 50 anys, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Aquesta població es concentra en indrets costaners del Mediterrani i les Illes Canàries.

Els britànics solen tenir en propietat l'habitatge on resideixen, sovint aïllats en urbanitzacions o habitatges situats lluny del centre de la ciutat, cosa que facilita que la seua vida quotidiana es desplegue dins del seu propi grup nacional.

Una part significativa de la població britànica viu sense legalitzar la seua situació i això, entre altres coses, dificulta que l'administració els atenga en els casos de vulnerabilitat, que són més comuns en el col·lectiu del que semblen.

Més turistes que migrants

En definitiva, en la majoria dels casos aquesta població ha dut a terme un procés d'assentament més pròxim al turisme que no a la migració, amb les dificultats, però també els avantatges que això pot aportar a la seua vida quotidiana.

Malgrat la irrupció del Brèxit, no hi ha hagut fins ara cap èxode massiu de població britànica del país, sinó més aviat el contrari. Les estadístiques mostren que l'arribada dels ciutadans britànics ha continuat augmentant i també la compra de propietats.

Quant als moviments de retorn, encara que en els darrers anys han anat augmentant, no es pot dir que l'amenaça del Brèxit o les seues possibles conseqüències hagen actuat com un factor d'expulsió per a la població britànica.

El Brèxit implicarà la pèrdua de drets individuals, com el dret a residir, especialment per a aquelles persones que no poden demostrar la seua residència prolongada a Espanya. També podria afectar l'accés a algunes professions en el sector públic.

La població jubilada, la més afectada

Ara bé, la població jubilada és la que pot veure el seu futur més greument afectat. Les persones que ja estaven registrades abans del final del període de transició tindran la pensió actualitzada, però això no està garantit per a les persones que arriben més enllà de 2021 i depèn de futures negociacions.

L'altra gran preocupació té relació amb el dret a rebre assistència sanitària gratuïta a través de la targeta europea. Aquesta targeta cobreix aspectes com ara medicaments o situacions mèdiques preexistents. La cobertura fins a 2021 està garantida i, en el cas dels pensionistes, també està garantida a partir de 2021, segons el Departament de Salut i Atenció Social i Oficina d'Afers Estrangers i de la Commonwealth. La cobertura sanitària per a aquells treballadors que arriben després de 2021 dependrà de futurs acords.

No hi ha canvis respecte a les eleccions municipals, tant per a votar com per a ser elegits, encara que, lògicament, els residents britànics perden el dret a votar en les eleccions europees.

Nous obstacles a partir de 2021

Els obstacles als quals s'enfrontaran els brexpats a Espanya a partir de 2021, depenent de l'acord final, són els vinculats a la llibertat de moviment i als que depenen de factors econòmics. Amb el Brèxit serà més difícil, car i enutjós mantenir un estil de vida transnacional (freqüents visites al Regne Unit o fins i tot treballar i viure entre el Regne Unit i Espanya).

Els vols seran més cars, els controls duaners poden ser més estrictes i es preveu una quarantena en el cas del transport d'animals vius, com ara mascotes. Això també pot afectar la importació de determinades mercaderies, que podrien augmentar el seu cost en funció de l'acord comercial tancat amb la UE.

A més, en cas de retorn al Regne Unit, algunes de les dificultats que se susciten són la justificació del dret a residir i del dret a rebre atenció social i sanitària. Aquests problemes poden afectar encara més la població jubilada, especialment la que es troba en situacions fràgils o vulnerables.

La falta d'acord seria terrible per a aquest col·lectiu

Des del punt de vista econòmic, la falta d’acord seria terrible per als brexpats perquè els productes del Regne Unit augmentarien el cost degut als aranzels d'importació. Això afectaria, per exemple, els supermercats i els serveis britànics existents al llarg de la costa mediterrània, especialment a Alacant, Màlaga i Múrcia.

D'altra banda, la fluctuació entre la lliura esterlina i l'euro podria devaluar les pensions, els subsidis i els salaris dels treballadors transnacionals. Això perjudicaria el sector immobiliari que a Alacant i Màlaga depèn en gran mesura dels compradors i els inquilins britànics.

La majoria de les prediccions econòmiques apunten a una disminució del PIB britànic després del Brèxit, la qual cosa tindria conseqüències en termes de reduccions salarials, retallades d'ocupació i accés limitat al crèdit.

Fins i tot en el cas de les pensions (triple lock), la seua revaloració està subjecta al canvi de divises, un fet que ha afectat els jubilats britànics durant les anteriors crisis econòmiques.

A la irrupció del Brèxit, cal afegir-hi, en primer lloc, una crisi financera que ha afectat Espanya i, en menor mesura, el Regne Unit des de 2008, juntament amb la crisi sanitària causada per la COVID-19, que també ha marcat significativament tots dos països. Aquests esdeveniments han provocat una sensació d'incertesa entre el col·lectiu britànic resident a Espanya, que veu que tot el que ha donat per descomptat (en termes de llibertat de moviment, perspectives de futur, estil de vida, etc.) ara està sent qüestionat.

No hi ha dubtes que el Brèxit portarà dificultats per a la població britànica que viu a Espanya, especialment per a la població jubilada i per als qui es troben en situació més vulnerable. També es pot dir que serà més difícil tornar al Regne Unit, especialment per a aquells que han d'acreditar la residència i el dret a rebre atenció mèdica. Finalment, s'esperen més problemes en el camp de l'economia individual, amb pèrdua del poder adquisitiu pel canvi de divisa.

Raquel Huete, Professora de Sociologia, experta en turisme, Universitat d'Alacant i Jordi Giner-Monfort, Professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.