Aurora Pedro Bueno, Universitat de València

El dinamisme mostrat pel sector turístic espanyol en els darrers anys ha sigut tan notable que fins al 2017 hem batut rècords en arribades de turistes internacionals. El turisme s'ha situat com un dels principals motors de l'economia espanyola i, tot i això, en uns pocs mesos hem passat a parlar de fre o fins i tot de desacceleració.

Entre les causes d'aquest canvi destaca la notable reactivació del turisme en alguns països mediterranis competidors, principalment Egipte i Tunísia, i la debilitat en el creixement dels principals països emissors i de la demanda interna al nostre país.

Objetiu: més ingressos

La solució consisteix a maximitzar els ingressos per turisme aparcant complaences basades quasi exclusivament en el nombre (creixent) de turistes. I precisament els ingressos per turisme tingueren un comportament millor que les arribades de turistes internacionals durant la primera meitat del 2018. Potser ha arribat el moment de canviar certes dinàmiques i establir estratègies adequades de desenvolupament sostenible del turisme al nostre país. I és que, a més, el que es diu “model turístic espanyol” està donant símptomes preocupants d'esgotament.

El cas de Barcelona encenia les alarmes fa ja mesos. Per primera vegada, els veïns s’han organitzat en plataformes reivindicatives del seu “dret” a la ciutat, al seu barri, a poder viure sense la saturació que imposa el turisme massiu en els espais públics. Les plataformes col·laboratives, especialment aquelles que han permès convertir habitatges en apartaments turístics, han contribuït al malestar (i al rebuig) pel fet de provocar augments importants en els lloguers i, en conseqüència, l'expulsió dels més dèbils dels centres de les ciutats, però també de barris menys cèntrics on acaben arribant turistes.

I, finalment, cal destacar la protesta/denúncia de les kellys (netejadores) per la seua situació laboral: moltes hores de feina per un salari molt baix. Això implica que hi ha models de negoci amb rendibilitats altes a costa de precaritzar extraordinàriament uns certs llocs de treball en un país en què el turisme és un sector principal. Mal símptoma si pretenem que aquest sector arribe a la majoria en els seus beneficis.

Què significa turisme sostenible?

Tornem a parlar de la sostenibilitat del model, d'obrir el debat i l'acció cap a quin tipus d'activitat turística volem. Però siguem sincers: encara no tenim gaire clar què significa un desenvolupament turístic sostenible, més enllà que l'activitat es mantinga a llarg termini.

Hi ha altres dimensions de la sostenibilitat que s'han deixat de banda i és ací on cal enfocar el debat actual, començant per una qüestió de gran importància: el mesurament. A més de les estadístiques habituals (arribades internacionals, ingressos, ocupació turística, etc.), necessitem començar a mesurar la sostenibilitat, tot i que és un concepte encara poc operatiu i difús des d'una perspectiva acadèmica.

Es tracta, en definitiva, d'avançar per tenir més clar on està impactant aquesta activitat i on cal actuar per mantenir-la a llarg termini; on falla en qualitat el turisme i on podem ser més forts en un futur amb més competència –principalment– al Mediterrani.

Un bon sistema d'indicadors permetria una gestió més adequada dels impactes. En aquesta línia es manifestava l’Organització Mundial del Turisme en la reunió mantinguda a Manila en 2017.

Bones idees, però poques

Hi ha iniciatives valuoses, però atomitzades i aïllades, també en l'àmbit de les certificacions. Un país capdavanter en turisme com Espanya hauria de liderar propostes innovadores en aquesta direcció i passar a l'acció en el mesurament, el seguiment i l’avaluació del turisme sostenible. L'impacte d'aquest canvi en el mercat turístic serà positiu si se’n saben aprofitar les oportunitats. I, en aquest context, el debat i el consens són claus. Per tant, no podem oblidar avançar en la governança turística. És a dir, la revisió del model turístic des de la perspectiva de la sostenibilitat no pot deixar de banda la participació dels agents. És la quarta dimensió de la sostenibilitat: la política.

Una de les qüestions que repetim als estudiants de turisme és que aquesta activitat genera impactes positius i negatius. La política turística és la responsable de maximitzar els primers i minimitzar els segons. Però ha de fer-ho considerant la responsabilitat que representa un sector que consumeix uns recursos de gran valor (paisatgístics, socials, culturals, etc.), que es “privatitzen” per aconseguir ocupació i renda. D'altra banda, el canvi climàtic exigeix unes actuacions imminents si es vol frenar a temps.

Si, efectivament, l'objectiu és que les generacions futures puguen cobrir les seues necessitats, hem de considerar accions que permeten millorar el model a fi de mantenir una activitat tan important per a l'economia espanyola com és el turisme.

Aurora Pedro Bueno, Professora Titular d'Economia Aplicada, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.