Alícia Santolària Òrrios, Universitat de València i Susana Sánchez Rodríguez, Universidad de Cádiz

Moltes vegades, si pensem en el nostre aprenentatge de la gramàtica a l'escola, evoquem aquelles llistes de verbs irregulars, les definicions de nom o verb, o aquelles anàlisis sintàctiques en forma d'arbre. Sovint no són records grats.

És això la gramàtica? Un conjunt de normes i excepcions i definicions fixes? En aquest article proposem una aproximació a la gramàtica com a reflexió sobre el llenguatge, cosa que es pot fer des dels primers cursos escolars. No sols es pot fer, sinó que hauríem de fer-ho, perquè estableix les bases del coneixement de l'idioma propi.

Podem apuntar per què: la gramàtica és un pilar del llenguatge, perquè millora la capacitat de comunicació i això estimula el pensament crític. Fomenta el desenvolupament en lectura i en escriptura, fet important en l'assignatura de Llengua i Literatura, però fonamental també en el rendiment de la resta d'assignatures.

A més, conèixer la gramàtica ajuda a aprendre altres llengües, que és imprescindible en el món actual. Dominar el llenguatge, en definitiva, ens permet expressar les nostres idees amb claredat, un dels requisits bàsics per a reeixir en la vida professional i personal.

Què és la gramàtica?

L'ensenyament de la gramàtica a l'escola és una qüestió controvertida, més encara en els primers cursos. Algunes metodologies tradicionals han limitat aquest ensenyament a l'aprenentatge de termes i identificació de paraules. Especialment en les etapes entre els quatre i els vuit anys, perduren creences limitadores sobre la nostra capacitat per a reflexionar sobre aspectes científics.

Trobem com a cosa natural que els més menuts pensen, per exemple, en temes d'ecologia, però no ocorre el mateix amb les llengües que parlem.

Ara bé, les recerques científiques mostren que des d'edats primerenques els infants activen la reflexió metalingüística per a aprendre a llegir i a escriure. I aquest és el punt: entendre que aprendre gramàtica és reflexionar sobre les llengües i els seus usos, i no identificar categories gramaticals, ni definir-les ni recordar definicions.

Curiositat lingüística

Hi ha estudis que demostren que l'activitat metalingüística, és a dir, la capacitat de reflexionar sobre la llengua, s'activa molt aviat en nosaltres. S'impulsa quan els infants s'enfronten a reptes com, per exemple, escriure una frase que acompanya una fotografia.

Els infants, amb la seua curiositat consubstancial respecte a la comprensió de tots els fenòmens (lingüístics, naturals, culturals), es pregunten si un gerani s'escriu ungerani o un gerani, és a dir, s'interroguen sobre el concepte de paraula i sobre com segmentar els textos en paraules.

O per què algunes paraules com a gerani o jersei s'escriuen amb lletres diferents si sonen igual. O per què no es permet usar petalosa per a referir-nos a una flor amb pètals.

I tot això s’ho pregunten perquè han d'usar la llengua per a explicar el que volen expressar sobre els seus gustos, les seues impressions o els seus pensaments.

Cinc estratègies per a activar la reflexió

Entenem per reflexió metalingüística l'actitud pensativa que ens permet recapacitar sobre el llenguatge, és a dir, sobre com funciona, com s'estructura i per a què serveix.

Per a impulsar la reflexió metalingüística des dels quatre als vuit anys, fins i tot abans, proposem les següents estratègies que s’han dut a terme en les nostres recerques:

1. Vincular l'anàlisi lingüística a l'ús, aspecte que permet observar la llengua en relació amb una utilització concreta. Per exemple, pensar en les paraules adequades per a enfilar les frases en un resum.

2. Organitzar les tasques de manera oral i col·lectiva perquè els infants puguen parlar i escoltar-se. Treballar en grup fomenta la interacció i, per tant, l'aprenentatge.

3. Afavorir la reflexió mitjançant el joc “toquejant” el llenguatge per crear, per exemple, rimes a partir de les paraules encadenades.

4. Contrastar llengües, sobretot a les comunitats autònomes amb llengües pròpies on el contrast interlingüístic forma part de la vida quotidiana.

5. Usar materials didàctics que posen en joc tots els punts anteriors. En aquests materials, la interacció amb la resta de la classe, la comparació, la relació i la classificació de paraules i el contrast entre les llengües afavoreixen la reflexió metalingüística, iniciada, per exemple, a partir de la lectura de poemes com els de Mar Benegas.

Canviar els verbs per ampliar la mirada

Amb aquestes estratègies, ensenyar i aprendre gramàtica és una altra cosa. Es tracta de canviar verbs i, amb aquests, la concepció de l'aprenentatge i l'ensenyament: memoritzar per pensar, identificar per reflexionar, emplenar per usar.

D'aquesta manera, en la ment de docents i infants plana la hipòtesi fantàstica de l'escriptor i pedagog italià Gianni Rodari: “Què passaria si…?”: què passaria si no hi hagués sol, què passaria si desapareguessen els diners, què passaria si canviem aquesta paraula per aquesta? L'actitud indagatòria és camí i meta, també en l'educació lingüística.

Aleshores, quan comencem? Aviat, molt aviat: a l'edat de trepitjar els bassals. No hem de privar la infància de l'observació de la natura. El llenguatge forma part de les seues vides, ajudem-los a explorar-lo. Per què? Quan? On? Per a què? Perquè puguen reeixir a dir amb precisió el que vulguen, quan vulguen, amb una veu pròpia que decideix què es diu i com es diu.

Alícia Santolària Òrrios, Professora i investigadora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UV. Grup d'Investigació en Ensenyament de les Llengües (GIEL). - Universitat de València), Universitat de València i Susana Sánchez Rodríguez, Professora i investigadora en l'àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura, Universidad de Cádiz

Aquest articles es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.