Jose Miguel Soriano del Castillo, Universitat de València

En els darrers anys, els pegats detox per a peus s'han convertit en un producte popular en uns quants països del món. La seua premissa és que, estimulant els punts de reflexologia i la circulació sanguínia, aconsegueixen alleujar els mals de cap, embellir la pell i millorar la salut en general. Suposadament, ho fan eliminant toxines i metalls pesants. Però què hi ha de cert en aquestes asseveracions? Doncs, només fum, com veurem.

L'argument

Els defensors d'aquests productes esgrimeixen que, segons la medicina tradicional xinesa, el nostre organisme té més de 360 punts d'acupuntura, 60 dels quals es concentren a les plantes dels peus. Els seus escrits indiquen que, quan la sang circula cap a aquestes zones del cos, el pegat pot absorbir toxines alliberades des dels punts de digitopressió. La circulació de la sang i els fluids limfàtics arribarien al punt més distant en les plantes dels peus abans de ser tornats a “bombar” cap a les parts altes del cos.

Aquesta curiosa explicació fins i tot ha sigut assumida per dos articles, elaborats pel grup de la doctora Swati Hardainiyan, de la Jayoti Vidyapeeth Women’s University (Índia), i pels doctors Chetan Ghulaxe i Rameshwar Verma, del GRY Institute of Pharmacy, Borawan (també a l'Índia), si bé cal assenyalar que el segon text és una còpia literal del primer.

Contra tota evidència

Hi ha cap argument científic que ho sostinga? Les vies de desintoxicació en el cos humà són la pell (a través de la suor i el sèu), el fetge i la vesícula biliar (bilis), els renyons (orina), els pulmons, el sistema limfàtic (limfa) i els intestins (femta). Ara bé, la contribució de la pell plantar és mínima si la comparem amb la de la bilis, l'orina i la femta.

Entre la infinitat de pegats que es comercialitzen, molts inclouen ingredients com el vinagre de bambú, el vinagre de fusta, la turmalina i l'eucaliptus. L'enfosquiment que apareix en usar-los (presumptament produït per una acumulació de compostos tòxics) es deu, amb probabilitat, al vinagre de fusta, que produiria aquest ennegriment quan els pegats reaccionen amb la humitat alliberada pel contacte prolongat amb la pell.

L'estudi que va rematar amb el colp de gràcia a aquests productes provenia d'un grup interdisciplinari de la Universitat de Mansoura a Egipte i el Ministeri de Salut de l'Aràbia Saudita, que va analitzar la seua capacitat per a expulsar del cos metalls com el plom, el cadmi, el mercuri, l'arsènic, el seleni, la plata, el tal·li i l'antimoni.

Per comprovar-ho, van convocar 53 persones d’ambdós sexes, amb edats compreses entre els 18 i els 64 anys. Després de posar-los els pegats, van procedir a recollir-los al matí i analitzar-los. Els seus resultats van reflectir que no existien diferències significatives en el contingut de metalls pesants entre els mesuraments efectuats abans i després de l'aplicació dels pegats. Només va haver-hi una excepció: sí que es va registrar un augment significatiu d'antimoni.

Últimes notícies: els pegats no funcionen

El periodisme d'investigació també ha desacreditat els suposats beneficis d'aquesta pseudoteràpia. Així, un periodista del programa 20/20 de la cadena americana ABC va dur a terme tres proves per a examinar-ne l’eficàcia.

En primer lloc, va comprovar que els pegats efectivament s'enfosquien després d'haver estat posats tota la nit als peus, però això també va ocórrer en abocar aigua destil·lada sobre altres sense usar.

En segon lloc, les anàlisis de laboratori no van revelar una presència significativa de metalls pesants ni dissolvents comuns en els pegats de vuit voluntaris als quals es va sotmetre a examen. I, finalment, el periodista va sol·licitar a les empreses comercialitzadores proves científiques per a fonamentar l'eficàcia dels seus productes, però no en van aportar.

Per la seua banda, la reportera Sarah Varney, de la cadena de ràdio KQED de San Francisco, va fer utilitzar al seu marit aquests pegats durant la i després els va portar a un laboratori per a analitzar-los. Així va constatar que la presència de metalls pesants era la mateixa que en els pegats nous. Després va fer la prova de posar aigua bullent sobre un dels pegats, que també es va ennegrir.

Publicitat enganyosa

El 2009 la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units va acusar de publicitat enganyosa una de les companyies que venien aquest producte. Els seus anuncis asseguraven que eliminaven metalls pesants, residus metabòlics, toxines, paràsits, productes químics i fins i tot la cel·lulitis. I, a més, es venia com un producte per a tractar la depressió, la fatiga, la diabetis, l'artritis, la pressió arterial alta i el sistema immunològic afeblit.

El jutge federal al qual es va assignar el cas va prohibir a l'empresa promocionar o vendre qualsevol suplement dietètic, aliment, medicament o dispositiu mèdic, o que ajudessen uns altres a fer-ho. Els demandats també van acceptar una multa de 14,5 milions de dòlars, l'equivalent als ingressos totals de la venda d'aquests pegats, però es van declarar insolvents per a pagar-la i la sentència es va suspendre.

En conclusió, creure que utilitzant aquests pegats podem desfer-nos dels compostos tòxics que circulen pel nostre organisme no té ni cap ni peus.

Jose Miguel Soriano del Castillo, Catedràtic de Nutrició i Bromatologia del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Universitat de València

Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.