1. Requisits generals d'accés
  2. Requisits específics d'accés
  3. Requisits titulats estrangers

1. Requisits generals d'accés

Per a accedir als màsters universitaris oficials és necessari, amb caràcter general, estar en possessió d'alguna de les següents titulacions:

  • Títol universitari oficial espanyol.
  • Títol d'educació superior estranger homologat a un títol universitari oficial espanyol.
  • Títol expedit per una institució d'educació superior estrangera pertanyent a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) que faculte, en el país d'expedició, per a accedir als ensenyaments de màster oficial.
  • Títol oficial expedit en un sistema educatiu estranger no pertanyent a l'EEES. En aquest cas, l'accés estarà condicionat a la comprovació que els estudis cursats corresponen a un nivell de formació equivalent al dels títols universitaris oficials espanyols i que capaciten per a accedir a estudis de màster oficial en el país en el qual s'ha expedit el títol. Aquest tràmit no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ, ni el seu reconeixement per a una altra finalitat que no siga la d'accedir als estudis de màster. L'estudi de l'equivalència de títols està subjecte a una taxa administrativa que s'abona en el moment en el qual es realitzar la preinscripció electrònica al màster i ascendeix a 155,22 €.

2. Requisits específics d'accés

A més dels requisits generals d'accés, la Universitat ha pogut establir per a cada Màster requisits específics d'admissió i criteris de valoració de mèrits propis del títol de Màster Universitari.

Consulte els requisits específics dels màsters en què estiga interessat a través de la fitxa descriptiva disponible en la pàgina web de la Universitat de València.

Així mateix, i per al supòsit que el màster o màsters en què estiga interessat exigisca uns requisits específics de coneixement de llengües, pot consultar la taula d'equivalències d'acreditació de llengües de la Universitat de València.

3. Requisits titulats estrangers

3.1 Informació general
En el cas que els estudis amb els quals s'accedeix a la preinscripció de Màster estiguen cursats en una instrució d'educació superior estrangera, tant el títol com el certificat acadèmic (notes) hauran de ser oficials i estar expedits per les autoritats competents, d'acord amb l'ordenament jurídic del país d'origen.

A més, hauran de complir els següents requisits:

  • Legalització
  • Traducció

3.2 Procés de legalització de documents acadèmics expedits en el estranger
La informació corresponent al procés de legalització ha de ser facilitada per la universitat on heu cursat els estudis, l'autoritat competent o els serveis consulars del país d'origen dels documents.

Els tràmits necessaris per a la legalització i, per tant, perquè aquests documents tinguen validesa en l'Estat Espanyol, varien segons el país de procedència dels estudis o títols, en funció de si existeix algun Conveni Internacional aplicable.

Els diferents procediments de legalització són els següents:

  1. Estats membres de la Unió Europea i signataris de l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu o acord bilateral amb la Unió Europea:
     
    Compulsa No s'exigeix cap tipus de legalització per als documents, la simple compulsa és suficient
    Països Estats membres de la Unió Europea:
    Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Itàlia, Irlanda, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Gran Bretanya, Romania, Suècia, Txèquia, Xipre
    Països signataris de l’acord sobre espai econòmic europeu:
    Islàndia, Liechtenstein i Noruega

     
    Acord bilateral amb la Unió Europea: Suïssa 

     

  2. Països que han subscrit el conveni de l’Haia de 5-10-1961
     
    Postil·la Les autoritats competents del país han de realitzar el reconeixement de les signatures dels responsables acadèmics i han d’estendre la postil·la oportuna.

    La postil·la ha de figurar sobre el document original.

     

    Països

    Albània, Andorra, Antigua i Barbuda, Argentina, Armènia, Austràlia, Azerbaidjan, Bahames, Barbados, Bielorússia, Belize, Bòsnia i Hercegovina, Bostwana, Brunei, Colòmbia, Cook (illes), Corea del Sud, Costa Rica, Croàcia, Dominica, El Salvador, Equador, Estats Units d’Amèrica, Fiji, Geòrgia, Grenada, Hondures, Hong Kong, Índia, Israel, Japó, Kazakhstan, Lesotho, Libèria, Macedònia (República de), Malawi, Marshall (illes), Macau, Maurici, Mèxic, Moldàvia, Mònaco, Montenegro, Namíbia, Niue, Nova Zelanda, Panamà, Perú, República Dominicana, Rússia, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i lesGrenadines, Samoa, San Marino, Sèrbia, Singapur, Sud-àfrica (República de), Surinam, Swazilàndia, Tonga, Trinidad i Tobago, Turquia, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.

    Extensions:
    Països Baixos (Antilles Holandeses, Aruba); Regne Unit (Anguilla, Jersey, batlia de Guernsey, Man (illa de), Bermuda, Territori Antàrtic Britànic, Caiman (illes), Falkland (illes), Gibraltar, Montserrat (illa de), Santa Elena, Turks i Caicos (illes), Verges (illes)
     

     

  3. Països que han subscrit el conveni Andrés Bello (Bolívia, Colòmbia, Cuba, Xile, Equador, Espanya, Panamà, Paraguai, Perú i Veneçuela) i resta de països:
    Han de ser legalitzats per via diplomàtica, per a això cal presentar la documentació en:
     
    1. El Ministeri d'Educació del país d'origen, per al reconeixement de les signatures que figuren en el document original.
    2. El Ministeri d'Afers exteriors del país d'origen, per a la legalització del reconeixement de signatures efectuat en el Ministeri d'Educació.
    3. El Consolat Español en el país d'origen, per al reconeixement de la signatura de l'anterior legalització. 

 3.3 Traducció oficial de documents acadèmics.

Els documents que no hagen estat expedits en castellà, en valencià, en anglès, en francès, en italià o en portugues s’han de presentar acompanyats de la traducció oficial corresponent al castellà o al valencià.

En el cas de documents que han de ser legalitzats, la traducció oficial s’ha de fer una vegada ha acabat el tràmit de legalització; per tant, la traducció oficial ha d’incloure el procediment de legalització de signatures. En tot cas, la presentació de la traducció oficial no eximeix de presentar el document original.

La traducció a l’espanyol es pot fer:

  • Pel Traductor Jurat, degudament autoritzat o inscrit a Espanya.
  • Per l’Oficina d’interpretació de Llengües del Ministeri d’Afers exteriors i Cooperació espanyol.
  • Per la Unesco, l’oficina del Centro Iberoamericano de Cooperación o qualsevol altra organització reconeguda per Espanya.
  • Per qualsevol representació diplomàtica o consular de l’estat espanyol a l’estranger.
  • Per la representació diplomàtica a Espanya del país que és súbdit el sol·licitant o,si és el cas, del de procedència del document.
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies D'acord