Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

És la ciència masculina?

 

La relació entre ciència i gènere ha estat analitzada des de perspectives diverses. D’una banda, s’ha estudiat l’exclusió històrica de les dones d’espais com les universitats i acadèmies científiques, tot i participar en la producció de coneixement en espais alternatius com les acadèmies cortesanes renaixentistes o els salons del París il·lustrat. De l’altra, s’han considerat les representacions que s’han realitzat tant del cos femení (com inacabat, patològic, etc.), com de la ciència (una activitat construïda al voltant de valors com la dominació, el distanciament respecte de l’objecte d’estudi o la heroïcitat, assignats al gènere masculí).

 

Obstetrícia

En representar al passat científic, la historia i la memòria han servit a la societat patriarcal, amb una distribució desigual de mèrit entre homes i dones. En alguns casos, fins i tot convertint a autores en autors. Un cas paradigmàtic és el de Trota de Salern (segle XI): als seus influents tractats de medicina se’ls va atribuir en molts casos una autoria masculina. Des de Trota de Salern fins ben entrat el segle XX, l’especialització o professionalització de las dones en la ciència es va reconduir a àmbits del conociment com la medicina de dones o l’economia domèstica. L’estatus d’una disciplina o el seu nivell de professionalització van condicionar aquest biaix.

La obstetrícia (l’art d’atendre el part o “are d’assistir”) es va transformar al llarg del segle XIX en una ciència eminentment masculina anomenada tocologia. D’aquesta manera, la perícia obstètrica femenina de las comares va quedar subordinada a una ciència masculina del part practicada al principi pels cirugians i, amb el temp, també pels metges.

 

El cos

Des de la Grècia clàssica fins a les primeres etapes de l’edat moderna, la diferència entre cossos masculins i femenins va ser percebuda com una diferència de grau. El cos femení era un cos masculí inacabat. Les continuïtats amb aquest discurs clàssic són presents en Andrea Vesalio i altres autors coetanis que van reformar els coneixements anatòmics. En segles posteriors, la diferència seria de tipus. En tot cas, aquestes “diferències” justificarien les desigualtats de la societat patriarcal.

Precisament, a la portada de l’obra de Vesalio De Humani Corporis Fabrica (1543) es representa el cos d’una dona; segons l’autor, una dona convicta que hauria tractat d’evitar l’execució en afirmar estar embarassada. El fet que la dissecció es realitzés sobre el cos d’una dona podria ser anecdòtic, però la discussió sobre el possible embaràs evidencia un altre tema controvertit: l’ús desigual de cossos masculins i femenins en la investigació mèdica.

 

Les dones en la universitat

L’accés de les dones a la universitat espanyola de principis del segle XX va ser molt gradual. Les primeres dones universitàriesvan haver d’enfrontar-se a situacions complicades que va dificultar la seua participació normal en la vida universitària. De fet, la regulació legal de l’accés de les dones a la universita no va donar solució als mecanismes d’exclusió que havien operat fins llavors.

 

Manuela Solís i Claràs va estudiar el batxillerat a l’Institut Lluís Vives a principis de la dècada de 1880, gràcies als permisos que li va signar el seu pare, Prudencio Solís Miguel. El 1882 va accedir a la Universitat de València, on va cursar estudis de Manuela Solís
Manuela Solís i Claràs va estudiar el batxillerat a l’Institut Lluís Vives a principis de la dècada de 1880, gràcies als permisos que li va signar el seu pare, Prudencio Solís Miguel. El 1882 va accedir a la Universitat de València, on va cursar estudis de Medicina, llicencisnt-se en 1889. Es va doctorar i va professionalitzar en l’àmbit de la ginecologia.
Secció medicina i gènere Secció medicina i gènere
Secció medicina i gènere
L’accés de les dones a la universitat espanyola va comenzar a normalitzar-se a partir de l’aprovació de la Reial Ordre de 8 de març de 1910, que derogava l’obligació per a qualsevol dona de demanar un permís especial per poder accedir a l’educació superior Reial Ordre de 8 de març de 1910
L’accés de les dones a la universitat espanyola va comenzar a normalitzar-se a partir de l’aprovació de la Reial Ordre de 8 de març de 1910, que derogava l’obligació per a qualsevol dona de demanar un permís especial per poder accedir a l’educació superior.
Malgrat que es va facilitar l’accés de les dones a la universitat durant la primera meitat del segle XX, la participació normal de les dones en els estaments més alts de les diverses disciplines acadèmiques quedaria luny. Hem aconseguit ja aquesta normalit Secció universitat i gènere
Malgrat que es va facilitar l’accés de les dones a la universitat durant la primera meitat del segle XX, la participació normal de les dones en els estaments més alts de les diverses disciplines acadèmiques quedaria luny. Hem aconseguit ja aquesta normalitat?
 
1