La mostra, que exhibeix una àmplia selecció de més de dues-centes peces de la col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, suposa, així mateix, la presentació d’un nou espai expositiu de la Facultat de Medicina i Odontologia, pensat especialment per a la recerca i la docència del professorat. De la mateixa manera, aquesta exposició és complementària de la Col·lecció cientificomèdica de la Universitat de València, 1. Ciència i societat, inaugurada el mes de desembre de 2012 al Palau de Cerveró.

El públic podrà analitzar el desenvolupament de la medicina contemporània, la qual cosa inclou, per exemple, la informació relativa a l’epidèmia de còlera que va afectar València (1885) i les investigacions sobre la primera vacunació massiva d’aquesta malaltia bacteriana duta a terme, a la nostra ciutat, pel metge català Jaume Ferran. Destaca el gravat del mapa itinerari del còlera a Espanya (1832) o els importants materials relatius a l’estada de Santiago Ramón y Cajal a la nostra ciutat, com ara el seu quadern manuscrit o diverses fotografies fetes per ell. Entre els instruments que s’hi exposen figuren un aparell portàtil de raigs X (segle XIX), un cerebròtom del començament del segle XX per fer talls al cervell, una butaca d’odontologia amb pedals o una prestatgeria de cranis.

Aquesta col·lecció va nàixer a mitjan anys setanta gràcies al treball del professor José María López Piñero. El modest nucli inicial era compost pels pocs objectes i instruments que es van poder reunir de la Facultat. Amb el temps va créixer, en gran manera per les donacions desinteressades de particulars i d’institucions.

La intenció del professor López Piñero, en crear la col•lecció, a més de salvaguardar el patrimoni, era equiparar-nos amb els millors instituts d’història de la medicina europeus d’aquella època. En quasi tots es tenien molt en compte les fonts materials i les iconogràfiques, a més de les impreses, d’arxiu, les de transmissió oral i d’observació directa. Per tant, la idea inicial en crear la col·lecció va ser que servira tant per a l’ensenyament com per a la investigació. En l’actual situació de profunda crisi i canvi de valors, moltes d’aquestes col·leccions institucionals que van ser «modèliques en la seua època estan mortes, a punt de morir o sostingudes sota mínims». Per això la importància que la Universitat de València aposte per una solució diferent, obrint als estudiants, als investigadors i al públic en general el coneixement al seu destacat patrimoni.

Els materials que s’exposen volen mostrar, d’una banda, una selecció d’aquest patrimoni cientificomèdic i de l’altra, il·lustrar les principals fites de la medicina valenciana i de la seua Facultat de Medicina. Les dues grans tradicions valencianes han estat la morfologia i la terapèutica. Per això, l’exposició comença amb la primera, que fa referència al moviment vesalià a la nostra ciutat, a l’atles de Crisòstom Martínez, a l’obra iniciada per Gómez Alamá i al treball de Santiago Ramón y Cajal a València. L’altra gran línia de treball valenciana, el darwinisme i la terapèutica, s’exposa a l’IHMC López Piñero.

D’altra banda, la cirurgia també ha gaudit a València d’una llarga tradició que es remunta fins i tot al període anterior en què es va fundar la Universitat. Així, es mostra com era abans i després del període que s’ha anomenat «revolució quirúrgica». Es descriu la manera en què l’anestèsia, l’hemostàsia, l’antisèpsia i l’asèpsia van anar penetrant al nostre entorn. La mostra analitza després la constitució de les especialitats medicoquirúrgiques: l’oftalmologia, l’obstetrícia i ginecologia, l’otorinolaringologia i la urologia. També integra l’odontoestomatologia. Finalment, com a apartat útil per a la docència s’ha incorporat una vitrina sobre l’evolució humana per analitzar d’aquesta manera les lesions més característiques de la paleopatologia (estudi de les malalties en l’antiguitat a través de les restes òssies).