Quin és el paper dels experts en les societats modernes?

Els experts desenvolupen una gran quantitat de rols en les societats contemporànies. Participen en tasques tan diferents com l’administració de justícia, la salut pública, la qualitat alimentària o la gestió del riesc mediambiental. No obstant, la delimitació de grups d’experts per a cada tema no sempre és fàcil. També resulta complicada la seua inserció en els processos de deliberació democràtica i presa de decisions, especialment quant es tracta d’assumptes controvertits per als que existeixen diversos punts de vista autorizats.

Ciència, medicina i llei

La participació d’experts en els tribunals ha augmentat considerablement en els dos últims segles. Els pèrits van proporcionar noves maneres per detectar verins, identificar cadàvers, denunciar falsificacions i perseguir criminals, contribuint al major pes de les proves pericials davant de les declaracions dels testimonis. No obstant, les proves basades en la ciència no sempre van disminuir la incertesa dels veredictes de culpabilitat. A més, les controvèrsies entre experts dins dels tribunals van afegir complicacions addicionals, moltes vegades encoratjades per la confusió entre arguments científics i interessos de les parts litigants.

· Verins: l’arsènic.

L’arsènic va ser el verí més emprat al segle XIX fins que es van desenvolupar mètodes sensibles per a la seua detecció, com l’assaig de Marsh. No obstant, la gran sensibilitat dels nous mètodes van introduir nous riscos de falsos positius a causa de xicotetes impureses que podien introduir-se durant les cadenes de custòdia de les mostres.

· Entre el verí i el medicament: els alcaloides.

Els alcaloides són substàncies situades a la difusa frontera entre verins i medicaments. Han servit tant per curar com per matar. En mans de Claude Bernard (1813–1878), el gran fisiòleg del segle XIX, es va convertir en instruments científics, una mena de “bisturís químics” emprats per a realitzar investigacions mèdiques en els segles XIX i XX.

Una família d’experts: els metges Peset

Els mètodes d’anàlisi químics tradicionals van ser complementats a la fi del segle XIX amb nous aparells que es van incorporar al laboratori, com l’espectroscopi, el colorímetre i el sacarímetre. Tot i que els instruments científics faciliten la feina dels científics, els seus primers usos solen estar envoltats de controvèrsia sobre la seua fiabilitat i la seua transparpencia. No obstant això, quan finalment són acceptats, proporcionen autoritat i credibilitat als experts, que poden així emprar els nous aparells per a realitzar càlculs, diagrames i representacions gràfiques que resulten poc comprensibles per als profans.