Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

De quina manera contribueixen els aficionats a la ciència?

 

Al llarg del segle XIX, la gradual professionalització i especialització de la ciència va generar tensions i aliances entre els nous professionals i els denominats científics aficionats. Estaven en joc qüestions relacionades amb el control de les pràctiques científiques, el reconeixement social i l’autoritat. No obstant això, els àmbits d’actuació d’uns i altres al llarg de la història de la ciència resulten difícils de delimitar, en particular, des del punt de vista de la producció i difusió del coneixement científic.

 

Astronomia i astrofísica

L’astrofísica es va desenvolupar al llarg de la segona meitat del segle XIX fora dels murs de les universitats, en observatoris privats que van aplicar de manera innovadora a l’observació celeste noves tècniques com la fotografia i l’espectroscòpia. En la majoria dels casos, es va tractar d’aficionats a la astronomia que van poder prendre riscos en la investigació experimental i especulativa sobre la natura física i química dels planetes i els estels.

 

Meteorologia

Al llarg dels segles XVIII i XIX els instruments meteorològics es van incorporar a les llars de les classes més benestants. L’adquisició i ús d’aquest material va permetre el desenvolupament d’observacions realitzades per aficionats a la meteorologia que van resultar decisives tant per a una millor comprensió dels fenòmens meteorològics com per a la divulgació de la disciplina, arribant-se a crear xarxes d’observatoris d’aficionats que van actuar com a autèntics serveis meteorològics.

Les càmares solars van ser desenvolupades durant la segona meitat del segle XIX per obtenir fotografies ampliades. El seu ús es va estendre en astronomia per a realitzar fotografies del Sol. D’una banda, la incorporació i instal•lació d’espectroscopis als telescopis utilitzats per realitzar observacions astronòmiques van permetre efectuar anàlisis espectrals este•llars que van ser utilitzats per determinar la composició química dels estels.
Baròmetre amb el qual mesurar la pressió atmosfèrica a partir de l’altura d’una columna de mercuri, al costat de llibres de divulgació de la meteorología i l’astronomia.
Higròmetro de condensació (denominat higròmetre de Daniel) amb el qual determinar la temperatura a la qual l’ambient es troba saturat de vapor d’aigua. Termògraf per obtenir un registre gràfic de la variació de la temperatura en funció del temps.