De quina manera contribueixen els aficionats a la ciència?
Al llarg del segle XIX, la gradual professionalització i especialització de la ciència va generar tensions i aliances entre els nous professionals i els denominats científics aficionats. Estaven en joc qüestions relacionades amb el control de les pràctiques científiques, el reconeixement social i l’autoritat. No obstant això, els àmbits d’actuació d’uns i altres al llarg de la història de la ciència resulten difícils de delimitar, en particular, des del punt de vista de la producció i difusió del coneixement científic.
Astronomia i astrofísica
L’astrofísica es va desenvolupar al llarg de la segona meitat del segle XIX fora dels murs de les universitats, en observatoris privats que van aplicar de manera innovadora a l’observació celeste noves tècniques com la fotografia i l’espectroscòpia. En la majoria dels casos, es va tractar d’aficionats a la astronomia que van poder prendre riscos en la investigació experimental i especulativa sobre la natura física i química dels planetes i els estels.
Meteorologia
Al llarg dels segles XVIII i XIX els instruments meteorològics es van incorporar a les llars de les classes més benestants. L’adquisició i ús d’aquest material va permetre el desenvolupament d’observacions realitzades per aficionats a la meteorologia que van resultar decisives tant per a una millor comprensió dels fenòmens meteorològics com per a la divulgació de la disciplina, arribant-se a crear xarxes d’observatoris d’aficionats que van actuar com a autèntics serveis meteorològics.