Com mobilitzen les malaties els recursos d’una societat?

A part de les epidèmies de pesta o de còlera, d’aparició més o menys esporàdica, la presència de malalties endèmiques entre la població valenciana (com la lepra, la verola o el paludisme) va mobilitzar una infinitat de recursos humans i materials. Davant les limitacions pròpies dels tractaments mèdics disponibles i les greus conseqüències demogràfiques i econòmiques que arrossegaven, les autoritats sanitàries van xifrar les seues esperances en les mesures preventives proposades pels higienistes.

El cultiu de l’arròs i la lluita contra la malària o paludisme

La difusió del paludisme va estar íntimament relacionada amb el cultiu d’arrós en aigües estancades. Tot i això, els beneficis productius d’aquest cereal van compensar els perjudicis sanitaris d’aquest cultiu, associat a uns alts nivells de mortalitat. Com deia la dita: “Si vols viure poc i fer-te ric, ves-te’n a Alberic; si en vols més, a Massalavés”

Profilaxis de la verola humana mitjançant la inoculació de la vacuna

La vacuna contra la verola va ser difosa per la Real Expedició Filantrópica de la Vacuna, liderada pel metge alacantí Francisco Javier Balmis (1753–1819). Finançada per la corona espanyola, el seu objectiu era evitar la mort que ocasionava el virus a milers de xiquets. Durant el segle XIX, la vacuna antivariolosa es va posar a l’abast de totes les classes socials, portant-se un registre i un seguiment individualitzat de tots els vacunats.

La lepra, malaltia endèmica a València

La lepra va ser durant segles una malaltia comuna. La seua eradicació va ser possible gràcies a la creació de sanatoris o llatzerets que van acollir a milers de malalts, sovint menyspreats i aïllats, afectats per l’anomenat mal de San Llàtzer.

Cartografia sanitària i estadístiques demogràfiques

La cartografia sanitària i les estadístiques demogràfiques permetien expressar de manera gràfica i quantitativa la distribució geogràfica i social dels estats de salut i de malaltia.

La higiene i la medicina de laboratori

La medicina de laboratori d’orientació bacteriològica pretenia establir relacions causals entre els microbis patògens i les malalties o maneres típics d’emmalaltir. Al temps, permetia identificar les baules de la cadena epidemiològica sobre els quals la higiene podia actuar amb més eficàcia.

L’elevada mortalitat infantil, que aconseguia proporcions alarmants al segle XIX, era deguda a la deficient atenció al part i de les pèssimes condicions de vida en el període de lactància. La lluita contra la mortalitat durant el primer any de vida del xiquet va ser decisiva per a la “transició sanitària” que va tenir lloc a Europa aproximadament entre 1850 i 1950 i que va alterar l’estructura demogràfica de la població.