Singular y común. Límites e interpretaciones del electroencefalograma en México, 1940-1950

Convertir a pdf (abre en nueva ventana)
No such lang: ''
 

Com s'utilitzen els instruments? Quines implicacions té la seua circulació? Quines són las conseqüències polítiques de la transferència de tecnologies mèdiques subjectes a una interpretació incerta? A través de la història dels usos dels electroencefalogrames a Mèxic durant la dècada de la seua introducció, això és, de 1940 a 1950, abordarem estes qüestions. Partint de la necessària adaptació als entorns locals (Borck 2006), veurem com va servir a diferents estils de pensament i va consolidar diferentes objectes científics. Aquestes diferències van ser crucials per a la reificació de la noció de “comportament elèctric normal del cervell”, i per a la seua correlació amb problemes socio-antropològics. La fusió de la neurologia, sociologia i antropologia en un únic objecte d'interès va justificar l'aspiració del EEG de convertir-se en un sistema de classificació i materialització categorial. Es va transformar, des de certa cultura epistèmica, en una interface que va permetre el pas entre totes aquestas disciplines, articulant la transició d'una noció restringida d'anomalia a una que restringia la normalitat. D'aquesta manera, malgrat els seus vincles amb programes polítics que aspiraven a la integració dels indígenes en un marc jurídic comú, va contribuir a la definició de “grup ètnic” i al desplaçament dels seus individus com a sujectes històrics.

 
Esta página web utiliza cookies propias y de terceros con fines técnicos, de análisis del tráfico y para facilitar la inserción de contenidos en redes sociales a petición del usuario. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Para más información consulte nuestrapolítica de cookies