Un equip del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) ha comprovat que, en llocs amb incendis freqüents, els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques. Un major èxit reproductiu dels individus precoços permet a les poblacions de pi blanc persistir en llocs que es cremen amb freqüència. El treball apareix publicat en la revista Oikos.
Els ecosistemes mediterranis conviuen amb el foc des de fa milions d’anys. Un dels seus habitants més comuns, el pi blanc (Pinus halepensis), ha desenvolupat estratègies per sobreviure en aquest entorn propens als incendis. Un equip de recerca del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt de la Universitat de València (UV), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Generalitat Valenciana, ha comprovat a 13 localitzacions del mediterrani espanyol que, en llocs que es cremen amb més freqüència, els pins comencen a reproduir-se a edats més primerenques. Els resultats tenen una aplicació directa en gestió i restauració forestal.
Els pins es reprodueixen sexualment mitjançant estructures conegudes com a cons. Hi ha cons masculins i femenins, que es produeixen al mateix arbre en branques diferents. Els masculins són molt més petits que els femenins, i és on es formen els grans de pol·len que s’alliberen a la maduresa. La producció de cons femenins s’inicia a l’hivern, preparant els òvuls per a la pol·linització durant la primavera següent. Quan els òvuls són fecundats, es formen les llavors que queden protegides a l’interior del con. Aquests es desenvolupen durant dos anys, augmenten de mida i s’endureixen, i es converteixen en pinyes.
“El pi blanc és una espècie molt ben adaptada als incendis”, comenta Carmen Guiote Mingorance, investigadora del CIDE que lidera l’estudi.
“Encara que els individus moren a causa del foc, deixen darrere seu una gran descendència”, descriu.
Perquè aquesta estratègia siga beneficiosa cal que els individus arriben a la maduresa sexual i comencen a produir pinyes abans que es produïsca el següent incendi. L’edat de primera reproducció del pi blanc sol rondar els 10-15 anys, però varia entre individus; els més precoços es poden reproduir ja als 4 anys.
L’equip del CIDE va voler comprovar l’existència d’individus més precoços a zones amb incendis molt freqüents, ja que els que no han assolit la maduresa sexual no poden deixar descendència després de l’incendi. “Per validar la nostra hipòtesi determinem l’edat de la primera reproducció i la quantitat de pinyes acumulades per cada pi en 13 localitzacions de l’est peninsular, la majoria ubicades a la Comunitat Valenciana, des de Benicàssim a Xeresa”, recorda Juli Pausas, cofirmant de l’article publicat en Oikos. “En aquesta àrea, les zones de menor altitud es cremen més freqüentment que les ubicades a més altitud. Aquestes diferències en el règim d’incendis ens van permetre provar que les poblacions sotmeses històricament a incendis més recurrents inicien la reproducció abans que les que s’han cremat poc”, assegura.
Segons l’equip del CIDE, aquests resultats tenen una aplicació directa en gestió i restauració forestal. Conèixer la variabilitat de respostes que tenen les espècies davant del foc ofereix capacitat d’actuar per gestionar els paisatges i fer-los més resilients a l’increment dels incendis.
Referència:
Guiote, C. and Pausas, J. G. (2022), Fire favors sexual precocity in a Mediterranean pine. Oikos e09373. https://doi.org/10.1111/oik.09373 (accés obert)
