Els cinc eixos temàtics que articularan el treball d'aquesta nova etapa representen la continuïtat especialitzada d'alguns dels àmbits ja explorats. Hem partit de l'experiència desenvolupada per la Càtedra i la consideració de les conclusions del VI Congrés d'Economia Feminista i, específicament, les tres emergències, que es van fer explícites en aquest congrés, a les quals donar resposta: a) l'abordatge de transicions ecofeministas davant el canvi climàtic; b) desmuntar el neoliberalisme i la bel·ligerant deshumanització que comporta i c) la necessària reorientació de les polítiques públiques cap a les cures i el sosteniment de la vida diluint la divisió sexual del treball i les jerarquies de gènere.

• Eix 1: Cures

Totes les persones al llarg de la nostra existència necessitarem cuidar i ser cuidades. Existeixen moments vitals, sobretot al començament de la vida i a la fi d'aquesta, i també en situacions d'especial vulnerabilitat que requeriran del temps i de l'atenció dels altres i això ens afecta a totes les persones; i per això la cura ha de ser objecte central de l'Economia i de les polítiques públiques, i especialment del Dret, ja que la seua fi última és fer possible una vida millor i més justa.

Ara bé, les dones han estat les que s'han encarregat de realitzar-lo sempre i aquesta dedicació imprescindible per a la sostenibilitat de la vida és la que les ha situat en una posició subordiscriminada. Per tal de fer possible la igualtat real i efectiva de dones i homes cal assumir la corresponsabilitat individual i familiar i també social i institucional en les cures. En aquesta direcció estem treballant en la Càtedra des d'aquest eix, així com en el reconeixement d'un dret a la cura.

Coordinació de l'eix 1: Ana I. Marrades i Mª Luisa Moltó

• Eix 2: Economia feminista i canvi de model econòmic

Si alguna cosa caracteritza a l'economia feminista és el plantejament d'un projecte ètic de transformació social que convida a repensar-ho tot, des d'una crítica profunda a l'economia ortodoxa convencional, prestant atenció a l'assignació de recursos i prioritats per al sosteniment de la vida i dels ecosistemes.

L'economia feminista s'interpreta, doncs, com a eix per a la transformació socioeconòmica i la justícia redistributiva, plantejant la necessitat de posar la vida en el centre de l'atenció i de les agendes polítiques i econòmiques; l'enfocament aplicable respon a la lògica de l'aprovisionament social, al benestar humà i relacional amb criteris de justícia social, de gènere i ecològica.

Ens interessa contribuir de manera crítica i també propositiva a l'anàlisi de l'impacte dels sistemes productius sobre els drets humans, les condicions de vida, el medi ambient i la igualtat. Tot això resulta necessari per a articular col·lectivament un nou pensament i pràctiques econòmiques, no contaminades de l'obsessió curtterminista pel creixement econòmic i el Producte Interior Brut (PIB), menys dependents de la monetització, més permeables als valors humans, socials i ecològics, que respecten els ritmes i cicles naturals dels ecosistemes, que s'orienten al benestar social. I per a poder contribuir de manera efectiva, considerem important continuar alimentant la perspectiva crítica respecte al sistema econòmic actual, capitalista patriarcal, i al fet que s'assente en la desigualtat de gènere, la divisió sexual del treball i l'extractivisme de recursos naturals, capacitats humanes i processos biològics.

Coordinació de l'eix 2: Carmen Castro

• Eix 3: Economia feminista i processos de subjectivació neoliberal: propostes per al canvi cultural

L'aposta de l'Economia Feminista per la “Sostenibilitat de la Vida” no sols interpel·la a l'economia sinó que constitueix una crítica radical a l'esfera social, cultural i política. La necessitat d'un canvi de paradigma econòmic requereix una crítica a les maneres de pensar(-nos) que hem interioritzat i que permeten que aqueix model se sostinga i que a més semble natural i inamovible. Maneres de pensar(-nos) que, lluny de ser posicions abstractes, es tradueixen en eleccions, objectius, prioritats, reivindicacions, pràctiques… formes de vida, en definitiva, còmplices d'allò que volem canviar. Per això, considerem necessari tibar un sentit comú que fa que ens pensem quotidianament com a subjectes autosuficients i individualitzats. Sense espai i sense legitimitat per a reconéixer la nostra vulnerabilitat, la nostra interdependència i ecodependència.

Reconeixem les dificultats de procurar eines que afavorisquen processos de canvi cultural. Sabem que no es tracta únicament d'una batalla de “d'idees”, és necessari impugnar una pluralitat de pràctiques i discursos que construeixen cossos (afectes, inclinacions, maneres de desitjar) neoliberals. Per això, considerem imprescindible visibilitzar i polititzar els diferents plans d'un conflicte (reformulat com a conflicte capital/vida) que experimentem quotidianament perquè forma part de la nostra normalitat: la invisibilización i infravaloració del treball domèstic i de cures, la divisió sexual del treball, el cansament dels cossos, l'experiència accelerada del temps i la seua subordinació a l'esfera productiva, els hàbits de consum, les formes insidioses i tolerades d'explotació laboral, l'hostilitat d'un model de ciutat que ens expulsa o ens clausura en l'espai privat, les jerarquies que s'oculten darrere d'un “nosaltres” que oculta altres exclusions…

Coordinació de l'eix 3: Lucía Gómez

• Eix 4: Pressupostos amb Perspectiva de Gènere

L’economia feminista ha evidenciat que els pressuposts públics, tal i com s’elaboren i gestionen de manera hegemònica, són reduccionistes i androcèntrics. És a dir, s’elaboren prenent el model masculí com a universal i ignoren aquella part de l’economia que no transita pels fluxos monetaris, ignoren les cures no remunerades. La principal conseqüència de tot plegat, és que els pressupostos públics es converteixen en una font de reproducció i generació de desigualtats. Davant aquesta realitat, els pressupostos amb perspectiva de gènere (PPG) es presenten com una eina per a l’anàlisi dels processos pressupostaris i la seva transformació, de tal manera que s’hi incorporen les realitats, experiències i necessitats tant de les dones com dels homes, tot sumant una mirada interseccional i la importància de les cures. Per tant, es tracta d'una eina per a avançar en matèria de transversalitat de gènere amb un important potencial transformador que pot reflexar-se en la redistribució dels recursos, la reformulació de les prioritats i continguts de les polítiques, la revisió dels agents participants i amb responsabilitats en aquests processos i finalment, la transició a un altre paradigma que articule el sistema social i econòmic a partir de la sostenibilitat de la vida.

Coordinació de l'eix 4: Mónica Gil

• Eix 5: Treball Social Feminista

Els serveis socials són els sectors més perjudicats durant les crisis. Les polítiques públiques neoliberals al nostre país han tingut per a aquests un impacte terrible. L'externalització i la privatització dels projectes i programes socials ha sigut la norma, amb unes conseqüències duríssimes tant per a la vida quotidiana de les persones usuàries dels recursos, programes i projectes com per als seus professionals. L'Estat de Benestar no pot entendre's sense uns serveis socials públics de qualitat. El treball social està compromés amb la satisfacció de les necessitats bàsiques de totes les persones i amb la igualtat, per la qual cosa no pot deslligar-se del feminisme. El treball social ha sigut i és una professió de dones, nosaltres ens hem ocupat tradicionalment del sosteniment de la vida i de crear els recursos, les xarxes socials de suport i el treball comunitari. El treball social feminista vol ser agent de canvi i transformació social, és una qüestió de drets humans i de justícia social.

Coordinació de l'eix 5: Elena Mut i Gabriela Moriano