El divendres 26 de maig va tindre lloc un nou desdejuni de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de València (CEFUV). Com és habitual en aquests desdejunis-col·loqui, els assistents van tindre l'oportunitat de conèixer de primera mà l'experiència de dues empreses familiars, i trobar inspiració a partir d'aquestes. En aquesta ocasió, hem pogut aprendre dels aspectes positius que els ha reportat avançar cap a un model de govern corporatiu més formalitzat i estructurat, comprendre els desafiaments i esforços que requereix aquest procés i reflexionar sobre el moment i la manera d'iniciar el camí de la millora en les pràctiques de govern corporatiu.

Els casos que van servir de base per a debatre sobre la conveniència de desenvolupar els òrgans de govern en les empreses familiars, tant el consell d'administració com el consell de família, van ser els de EMAC Grup, de la mà de la seua Directora Executiva Emi Boix, i de Emuca Group, representada per Maria Palop, presidenta del grup corporatiu familiar #Grup_Palbox, al qual pertany.

Les dues ponents van introduir les seues empreses i les característiques actuals dels seus sistemes de #govern_corporatiu. Dues empreses familiars que es troben en segona generació i que han evolucionat des d'un model d'administrador únic o amb un domini del fundador del negoci, cap a sistemes formalitzats i professionalitzats de govern, desenvolupats a través d'un #Consell_de_Administració amb presència d'externs i acompanyats d'altres sistemes com el #Consell_de_Família o l'existència i actualització periòdica d'un #protocol_familiar.

Les dues ponents van coincidir a destacar la importància de combinar els aspectes positius dels diferents òrgans de govern, que es complementen per a aconseguir que les decisions en el consell d'administració es preparen amb anterioritat a la recerca del consens. Així mateix, van esmentar la utilitat del consell de família per a alimentar l'orgull de pertinença de tots els membres de la família i, especialment, el dels membres més joves.

Aspectes positius que reporta la formalització dels òrgans de govern

Tant Emi Boix com María Palop van estar d'acord a destacar que la formalització del consell d'administració facilita l'adopció d'una sèrie de rutines i actituds que milloren la gestió de l'empresa. Així, van esmentar l'efecte positiu sobre la disciplina en els òrgans de gestió, la major transparència i dació de comptes, o l'exigència de professionalització i rigor en totes les àrees i en tots els nivells de l'empresa.

A més, va anar especialment interessant sentir que en tots dos casos, aquesta formalització del consell va redundar en l'adopció d'una reflexió estratègica més profunda sobre el que la família propietària i els professionals (siguen o no de la família) que dirigeixen l'empresa, desitgen per al futur de l'empresa familiar. En la mateixa línia, van considerar que el consell és un element molt útil per a preparar la successió de l'empresa amb una mirada a llarg termini.

La presència d'externs es va valorar molt positivament per la seua aportació com a especialistes, per la seua experiència en els processos de gestió i en l'agenda dels consells d'administració, i la major objectivitat i aportació de bones pràctiques en la presa de decisions.

Tindre un consell d'administració que funciona adequadament és també un senyal cap a l'exterior i pot resultar important per a atraure a professionals per a la seua incorporació i desenvolupament professional dins de l'empresa.

Desafiaments en el desenvolupament i evolució dels sistemes de govern

El primer desafiament que ha d'afrontar-se per a la posada en marxa d'un procés de desenvolupament i evolució dels sistemes de govern cap a plantejaments més formalitzats és el d'aconseguir el consens i el convenciment dels accionistes, i en alguns casos, al fundador com a actor clau en la presa de decisions.

Algunes vegades no és fàcil debatre sobre quin és la millor manera de gestionar l'empresa i poden existir opinions contraposades entre diferents membres de la família o accionistes. La construcció de la confiança entre els membres de la família i transmetre al fundador la idea que aquests canvis redundaran en el benefici del futur de l'empresa familiar, resulten clau en aquest procés.

Va eixir ací a la llum la importància de la comunicació entre accionistes, familiars, directius i empleats. La confiança es construeix a través de les proves de la capacitat i competència dels responsables de gestionar l'empresa, del seu comportament íntegre, benèvol i de la perseverança i paciència perquè s’interioritza la conveniència del canvi i s'aconseguisca el consens sobre el seu desenvolupament.

Un segon desafiament rellevant per a aconseguir avançar en les bones pràctiques és el d'identificar i involucrar a persones amb els perfils adequats per a formar part del consell d'administració. La inclusió d'especialistes en temes importants per a l'empresa, la formació dels accionistes i directius en processos de gestió i en la dinàmica dels consells d'administració són aspectes clau perquè el consell puga anar millorant el seu funcionament amb el temps. Van destacar la importància d'aquests professionals per a separar els aspectes que constitueixen responsabilitat del consell, dels quals es corresponen amb altres nivells organitzatius, com ara l'equip de direcció o la junta d'accionistes.

En el debat posterior amb els assistents, es va incloure la importància de dotar al consell de perfils adequats per als principals reptes que afrontaran totes les empreses, com ara la digitalització o la sostenibilitat.

En aquest sentit, totes dues ponents van reconèixer que la posada en marxa d'un consell d'administració eficaç no es duu a terme de la nit al dia, i que es tracta d'un procés de millora contínua, incorporant nous temes, adoptant enfocaments més profunds i criteris més solguts, a mesura que s’aprèn a treballar en aquestes reunions.

La dinàmica del consell, la gestió de les reunions, el maneig de la discrepància des del respecte al coneixement i l'experiència dels altres, van sorgir també en el col·loqui amb els assistents, com a elements que han de ser apresos i desenvolupats perquè el consell siga més efectiu. En aquest sentit, la comunicació prèvia (moltes vegades entre membres de la família empresària) és fonamental per a evitar enfrontaments amb una càrrega emocional que pot ser difícil de gestionar en un consell.

L'elecció del moment "adequat" per a formalitzar el consell

L'evolució des de models de gestió i govern més personalistes cap a sistemes basats en un consell requereixen trobar el moment adequat per a iniciar els canvis.

Tant Emi Boix com María Palop van coincidir a assenyalar que és millor plantejar aquests canvis quan existeix harmonia i entesa entre els membres de la família empresària. És més fàcil treballar els consells quan no existeixen conflictes oberts.

No obstant això, van insistir que aquests consensos han de treballar-se amb temps i paciència, i amb molta comunicació entre totes les persones i grups interessats. L'existència d'una "estratègia familiar" que reflexione sobre el futur desitjat i la sostenibilitat del model, ajuden en aquest procés.

Es va apuntar el paper dels externs en la construcció dels consensos i de la generació de la "consciència" del bé que això pot suposar per a l'empresa.

En definitiva, el desdejuni va oferir molts punts d’interès per a tots els assistents i va encuriosir i la presa de consciència en moltes de les persones que es trobaven presents.

• 
• 
• 
• 
• 
•