[PDF, Espanyol] Sota el terme Servicis Econòmics d'Interés General s'inclouen sectors com les telecomunicacions, la banca, els servicis postals, els subministraments d'aigua, el gas, l'electricitat, el transport i qualsevol altra activitat econòmica que siga declarada d'interés general pels estats. Estes activitats responen a necessitats bàsiques i essencials de la col·lectivitat, per la qual cosa el subministrament i l'accés a estos servicis ha de quedar garantit als ciutadans. Conformement al nostre dret intern, l'accés a estes prestacions es garantia a través de la fórmula del servici públic, de manera que la responsabilitat de la seua prestació quedava encomanada a l'Administració. No obstant això, la legislació de la Unió Europea imposa la liberalització d'alguna d'estes activitats, de manera que estes s'obrin al lliure mercat i a la competència. En este marc la prestació de servicis funciona seguint el criteri de la rendibilitat econòmica i comercial i posa fi als monopolis estatals, donant lloc a la figura dels consumidors i usuaris de servicis, dotats de drets i instruments de protecció específics. Amb tot, es tracta d'activitats que continuen sent d'interés general, amb el que la seua prestació ha de quedar garantida als ciutadans en termes de qualitat, regularitat, universalitat i preu assequible. En este context, la Unió Europea ha pretés compatibilitzar la liberalització econòmica d'estes activitats, amb l'interés públic subjacent i els interessos i drets dels usuaris d'estos servicis essencials. A este efecte, les normes comunitàries han desenvolupat unes tècniques i instruments dirigits a complir estes exigències i a garantir als ciutadans l'accés a unes prestacions bàsiques i els usuaris la protecció dels seus drets i interessos legítims, qüestions que són objecte d'anàlisi en el present article.