2021

Presentació de la jornada

Irene Gavidia Mir, secretària autonòmica d'Atenció Primària i Serveis Socials, va estimar com una de les prioritats que la inversió en acolliment familiar arribe als 19,4 milions d'euros, més del triple del que es va destinar en 2019. Aquestes mesures són les que permeten ara mateix l'acolliment familiar, el qual en la nostra comunitat representa el 64% del global del sistema de protecció, mentre que en l'Estat espanyol suposa el 40%.

A més d'aquesta aposta per a l'acolliment familiar, en els últims anys s'ha estat fet un canvi sense precedents del model residencial; un canvi de paradigma que ha suposat que s'haja passat a pensar en les cases i residències de NNA com a vertaderes llars, i que com a tals han d'assemblar-se el màxim possible a una llar real.

Sobre això, es va destacar la rellevància de la interdisciplinarietat, específicament d'oferir aquesta visió als equips que treballen de manera interdisciplinària la complexitat de les realitats que atenen. Es va assegurar que no solament s'està intentant incrementar els diferents perfils, sinó també augmentar la ràtio de professionals.

L'objectiu ha sigut impulsar un canvi d'estratègia, que puga permetre el desenvolupament d'un model d'atenció inclusiva, comunitària, on la persona menor d'edat siga important. Fer aquesta atenció integral implica donar una resposta individualitzada als danys emocionals que genera el desemparament, a través de millorar els recursos humans i les infraestructures.

Aquest nou model considera absolutament a els i les NNA com a subjectes de dret, apostant en tot moment per un sistema que els/as visibilitze i faça créixer les seues competències. En aquesta línia, s'està ultimant ja la constitució d'un Consell Infantil de Sistemes de Protecció, que estarà integrat per NNA tutelats/ades per la Generalitat Valenciana, a els qui se'ls donarà veu per primera vegada de manera col·legiada. Aquest organisme, a més, comptarà amb 12 persones que siguen menors d'edat que residisquen en llars de sistemes de protecció, i altres 12 que estaran representant a els NNA que es troben en acolliment familiar o guarda amb finalitats d'adopció. Per a aquesta constitució, s'ha assegurat estar tenint en compte també la paritat de gènere i la diversitat de les edats d'aquests/as NNA.

D'altra banda, va ser comentada una tercera via d'acció que també s'inclou en la política de protecció de la Generalitat Valenciana, que són les polítiques d'acompanyament per a la vida independent per a els i les joves que estan extutelats/ades. En 2015, es destinaven 214 mil euros per a aquestes persones joves, mentre que per a 2022 s'han pressupostat més de 5 milions d'euros. Això implica que s'ha multiplicat la inversió en aquesta àrea per vint-i-quatre.

Així mateix, amb aquesta perspectiva emancipadora enguany es posa en marxa un nou projecte dirigit a la població jove vulnerable que viu en localitats de més de 70 mil habitants, i es continua apostant per la prevenció des de la proximitat. S'ha planejat consolidar i recolzar els Equips Municipals d'Infància i Adolescència (EIAs) amb una inversió que ha passat dels 2,4 milions que s'invertien en 2015 a més de 10,6 milions per ae l pròxim any.

Per a finalitzar, es va animar a la sala a continuar avançant en aquest camí, argumentant que les polítiques de la infància són una qüestió del conjunt de la societat en la qual totes les persones tenim alguna cosa a aportar.

Introducció de la Dra. Mavi Mestre, Magnífica Rectora De la Universitat de València

Va expressar el seu gran agraïment a la participació i implicació de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en aquestes polítiques socials tan importants, i va donar una cordial i afectuosa benvinguda al Col·legi Oficial de Treball Social, al us/as experts/as, tècnics/as i professionals que van acudir d'altres comunitats autònomes. També a les diferents persones vinculades amb la Càtedra Luis Amigó i amb la Fundació Amigó, i a l'equip d'investigació liderat per l'investigador principal Dr. José Javier Navarro Pérez, qui ha liderat el projecte al qual es va dedicar la jornada.

Va fer esment de l'elecció del títol per a la jornada, “La evolució del risc de desprotecció infantil”, comentant que el que movia el desenvolupament de semblant esdeveniment era presentar els resultats d'un projecte d'investigació que és mostra de la importància de treballar per a la protecció infantil amb eines científiques i rigoroses, i amb una formació adequada pllaura els/as professionals que les utilitzaran.

Precisament, convençuts/des de la importància i del repte que suposa apostar decididament per eliminar la desprotecció infantil i buscar la protecció infantil és pel que es va signar el conveni de col·laboració fa ja prop de tres anys, en el 2019, entre la Vicepresidència i la Universitat de València; a través de la Càtedra Luis Amigó, el director de la qual també és José Javier Pérez Navarro, i de la Direcció General d'Infancia i Adolescència. L'objectiu d'aquesta jornada va consistir, així, a presentar els resultats de la investigació “DAP 360 graus: Determinants d’Atenció Primerenca 360 graus”.

Els objectius d'aquest projecte han sigut la detecció de situacions de risc i desprotecció a la infància i l'adolescència, la creació d'un llenguatge compartit entre professionals, i el desenvolupament d'una eina integral, que avalue objectivament situacions de risc, però que incorpore factors de protecció i recolze amb fiabilitat la presa de decisions dels/as professionals que dediquen la seua vida a la infància i l'adolescència. S'han triat aquests, des de la valoració que no existeix millor inversió que la de treballar en la prevenció; especialment en la prevenció a la infància, l'etapa més vulnerable en la vida d'una persona.

No obstant això, construir eines com aquesta és un procés costós, perquè requereix del disseny, la creació i la validació d'aquesta eina, i d'una anàlisi transversal i longitudinal. Tot açò s'ha desenvolupat durant quasi tres anys, en els quals hem estat immersos/as en un context de pandèmia que ha canviat la nostra manera de viure, treballar i relacionar-nos.

Per a arribar a l dissenye i elaboració de l'eina, pel fet que es volia des dee l conveni presentar i aconseguir la millor eina a nivell nacional i internacional, sempre tenint al cap que allò que està en joc és la prevenció i el diagnòstic dels/as menors d'edat en risc de desprotecció, se han estudiat tots els instruments dirigits a avaluar la desprotecció infantil, no sols a Espanya sinó també a nivell internacional.

Interessava conéixer els instruments ja existents en la matèria i les seues diverses aportacions, així com allò que opinaven els/as professionals d'aqueixos instruments; en quins llocs ja s'estaven aplicant, si eren suficients, quines eren les seues potencialitats, les seues insuficiències i els seus aspectes a millorar.

A partir d'aqueix estudi i d'aqueix recorregut pel que existia a Espanya i a nivell internacional, es van testar les necessitats dels/as professionals en el seu treball diari en l'atenció a NNA.

Mavi Mestre va fer recalcament en el treball de la Càtedra Luis Amigó des de la pedagogia amigoniana, en la qual el centre és la persona menor d'edat. És una perspectiva humanista on el centre és la persona i on se sap que té uns riscos, però també compta amb uns valors que cal descobrir i que s'han de potenciar. En aquest sentit és en el qual aquesta eina intenta integrar també els factors positius i constructius que poden ajudar al desenvolupament personal de la persona menor que està creixent.

Llavors, s'ha desenvolupat una eina capaç d'objectivar els riscos per a avaluar la desprotecció de NNA, incloent no sols factors de risc sinó també de protecció, per a oferir orientació per al treball per objectius en la intervenció professional.

Això ha requerit una validació de contingut múltiple. D'una banda, s'han fet entrevistes grupals a un total de 144 professionals pertanyents a 20 equips de Serveia Socials d'Atenció Primària, molts i moltes dels quals van presenciar la jornada, pllaura testar la necessitat professional d'aquesta mena d'instruments.

S'han avaluado la inclusió, l'operativitat, la rellevància, els elements distorsionadors, l'evolució temporal i la importància de cadascun dels indicadors seleccionats, perquè es desitjava que no fora una eina pensada des d'un equip d'investigació i eixiua de la teoria, sinó que se ha volgut que isquera d'aquell les necessitats directament explicitades pels/as professionals que en el seu dia a dia s'enfronten amb la problemàtica del maltractament i de la desprotecció infantil.

Per aqueixa raó, es va fer aqueix treball de camp, al qual es va sumar la realització de 15 grups focals en els quals van participar 80 persones expertes dels diferents àmbits, exercicis i nivells d'atenció i intervenció, que van revisar de nou el seu contingut i l'estructura dels blocs conceptuals, fins a arribar a l'estructura actual que va ser presentada en la jornada.

Conferència inaugural

“Presentació de resultats de la investigació sobre l'eina DAP 360 graus per a l'avaluació de situació de risc i desprotecció infantil en l'àmbit de la Comunitat Valenciana”

Ferran Senent, president del Col·legi Oficial de Treball Social de València, va posar en valor que aquesta eina busca, i per consegüent té marcats com a objectius, aportar avanços en la investigació respecte a la detecció de situacions de risc i desprotecció de la infància i l'adolescència, la unificació d'un llenguatge compartit entre professionals i la detecció del risc amb la finalitat de desenvolupar una eina pròpia per a l'avaluació objectiva de les situacions de desprotecció infantil, facilitant la presa de decisions professionals.

És una eina objectiva que, ja des de les primeres fases de desenvolupament, va aconseguir l'objectiu d'incorporar per primera vegada els factors de protecció i els factors de risc associats a la desprotecció. Lus resultats demostren la seua validesa, la seua consistència interna i la fiabilitat del projecte.

Després, va donar pas a la conferència inaugural, on van intervindre en aquest ordre:

Dr. José Javier Navarro Pérez

Va iniciar la seua ponència agraint, als més de 200 professionals que han participat en el desenvolupament d'aquesta eina, perquè sense ells/as el projecte no s'haguera pogut desenvolupar.

Des que va rebre l'encàrrec d'aquest, es va tindre clar que una eina científica com aquesta havia de partir dels/as professionals i no es podia desenvolupar, com ja s'ha fet en moltes altres ocasions, basant-se únicament en variables teòricas. Això comporta preguntar què és el que afecta realment la desprotecció infantil, no solament des dels serveis de protecció sinó des de qualsevol àmbit en el qual té cabuda la persona menor, com són la Medicina, l'Educació, la Justicía, el Treball Social, la Psicologia…

L'àmbit de la infància és amplíssim i heterogeni, i ha demostrat comptar amb professionals dedicats/as a la infància molt implicats/as en el seu treball, que estan disposats/as a apartar les seues tasques per a prendre part en projectes i jornades com aquestes. Ningú, en aquests dos anys de projecte, s'ha negat a participar. Aquest suport, tant inicial com intermedi i final, que s'ha rebut es un indicatiu de la implicació professional, del desig i de la necessitat que hi ha en l'àmbit de la infància, adolescència i joventut de disposar d'eines objectives.

A més, se va avançar que la present jornada va ser plantegeua de tal manera que és una primera parteix de la presentació de resultats. La segona part s'espera que tinga lloc el dia 29 de juny, amb la presentació de l'eina concreta, completada amb l'estudi longitudinal i el manual d'ús.

En primer lloc, va ser recalcada la falta d'una eina completa i complexa que tracte d'avaluar la desprotecció de la infància des de les seues diferents dimensions, malgrat la existència de diferents instruments d'avaluació del risc. Les eines que hi ha tenen un disseny fragmentat; algunes avaluen la desprotecció parental, unes altres l'àmbit escolar o el ‘bullying’, unes altres analitzen qüestions de personalitat que afecten els/as NNA i a les famílies, etcètera. Amb la qual cosa, hui dia , mundialment no hi ha cap eina que agrupe tot aquest tipus de factors.

A partir de una petició expressa de la Direcció General d'Infància i Adolescència, es va començar a treballar l'any 2018 sobre la possibilitat de desenvolupar una eina objectiva que tracte d'abastar totes les dimensions i que incloga, a més, factors de protecció, de manera que aquests permeten alinear els riscos amb aquells factors que són protectors, que potn estar dins de la família, d'un/a mateix/a i /o de l'entorn.

La Llei estatal de la infància de 2015 i la Llei autonòmica 16/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l'adolescència. En aquesta última s'indica, en el seu article 100.5, que la Generalitat Valenciana posarà a la disposició de les entitats locals un protocol de detecció, valoració i intervenció en situacions de risc que garantisca la unitat de criteri en l'exercici de l'acció protectora en tot el territori. Esta idea no és, llavors, abstracta, sinó que s'especifica en la llei autonòmica, i novament emfatitza que es primordial que eines com aquesta siguen globalitzadores amb un criteri unificat, que reunisca tots els factors de risc i que, a més, incloga factors de protecció.

Es va insistir que si a un/a menor només se li apliquen factors de risc se li tutelaria de seguida; no obstant això, tots/as els/as NNA no han de ser separats/as del seus famílias, perquè existeixen altres qüestions que cal valorar i enfortir, com són els factors de protecció, els quals poden equilibrar els riscos. Esta ha sigut l'aposta del projecte.

Altre assumpte rellevent és que ha de ser un instrument que haja sigut científicament valideuo. No serveix una eina exclusivament qualitativa, perquè el que es necessita és proporcionar diagnòstics efectius i clars, i en els quals els/as professionals sàpien que empren tots/as el mateix llenguatge i parteixen des de la mateixa posició, amb independència del servei en el qual treballen.

D'altra banda, en relació amb la incidència, es va posar recalcament en les dades proporcionades per l'Informe de Save The Children de 2021, el qual detalla que hi ha 310.000 menors en situació d'exclusió social a la Comunitat Valenciana. Parla de xifres que s'incrementen en un 2,4% respecte a l 2019. Les dades també informan que hi ha 170.000 menors en situació de pobresa severa, la qual cosa és una taxa del 19%, un 4,1% major respecte al 2020. Tots/as aquests/as NNA estan sent atesos/as per les entitats locals, recursos de dia i recursos institucionals.

Dr. José Manuel Tomás

El Dr. José Manuel Tomás va introduir el seu treball en el mesurament aplicat des de l'Estadística. Malgrat l'enorme quantitat de treball que ha suposat aquest projecte, el va descriure com uno de les grans fites de la seua carrera professional de més de trenta anys, pel gran impacte social potencial de l'eina que ha derivat d'ell.

Similarment, se tractà de facilitar la comprensió de la validesa científica de l'instrument, que tant ha sigut destacada com significativa. Aquest no és un instrument acadèmic generat per persones expertes, és una eina que ha sigut comprovada acadèmicament, des del punt de vista de la fiabilitat, la validesa i l'operativitat. El seus elements han sorgit de la veu de els/as propis/as professionals que dediquen la seua labor a la infància i l'adolescència.

L'anàlisi científica del projecte s'ha plantejat a partir de 5 fases. Una primera fase va ser una fase d'investigació prèvia, iniciada en 2019, on es va estudiar l'estat actual de la qüestió a treballar. Es van realitzar una sèrie de reunions, primer en la Universitat de Bilbao en el País Basc i la Ullster University a Belfast, Irlanda del Nord, amb equips que estaven treballant específicament en el tema de la presa de decisions a partir d'instruments. Després, en la University of Illinois a Chicago, els Estats Units, per a poder reunir-se amb un expert a nivell internacional de desprotecció i maltractament, que, a més, estava acostumat al mesurament i havia treballat molt en els Serveis Socials estatunidenc per a elaborar avaluacions.

També es va fer una exploració d'instruments a nivell nacional i internacional, a partir de la qual es va obtindre com a resultat el plantejament d'un a base inicial inclusiva amb el màxim nombre d'indicadors possibles a integrar en l'eina. Es va apreciar una notable falta d'informació i/o una evidència científica psicomètrica molt limitada quant a la fiabilitat i la validesa de les eines trobades, nacional i internacionalment.

Després, es va realitzar una proposta de dimensiones que pogueren organitzar els indicadors per agrupacions i es va treballar la disecció d'aqueix primer llistat per seccions, blocs i indicadors.

Fet això, es va donar pas en 2020 a la segona fase, d'estudi prediagnòstic. En ella es va acudir a més de 100 professionals, en una doble dimensió, per a determinar el garbellat d'indicadors i la valoració tècnica d'aqueixos primers continguts. D'una banda, preguntant individualment i, per un altre, mitjançant focus groups en els quals se sotmetien les qüestions a debat.

D'aquesta manera, es licitaven les contestacions en dos contextos diferents d'interacció amb els/as professionals, i es tractaven les dades obtingudes a nivell quantitatiu, de càlcul d'acord interjutges, i a nivell qualitatiu, integrant qüestions de contingut, sobre la base de la delimitació i la forma de redacció dels indicadors.

Després, es demanà informació sobre la dinamicitat dels indicadors. En concret, es va sol·licitar que els/as professionals opinaren sobre quins eren dinàmics i sí podien ser canviats amb l'adequada intervenció, quins podien ser una mica dinàmics, però era molt difícil que canviaren al llarg d'un any, i quins tenien un caràcter estàtic. Fer açò obligava a elaborar un estudi longitudinal, on es descobrira quina part de la bateria d'indicadors es corresponia amb aspectes sense possibilitat de canvi i que, per tant , no eren d'interés de cara a l'enfocament de la intervenció, així com quins sí que podrien extraure's per a estudis d'avaluació i de seguiment del/de la NNA.

A més, es va sol·licitar que se senyalhissaren amb un asterisc aquells indicadors que major impacte podrien exercir en la detecció de situacions de risc en NNA. Els resultats obtinguts van determinar l'existència d'un total de 54 ítems dinàmics, 41 amb poca probabilitat de canvi en un any i 16 estàtics.

A aqueixes anàlisis quantitatives es van afegir tots els comentaris de caràcter qualitatiu, donant lloc a un doble tipus d'informació. Les decisions finals sobre quins indicadors havien de ser presents en l'eina es van prendre sobre la base del us acords absoluts i els comentaris que recolzaven el nivell de grau d'acord en aquells casos que presentaven discrepàncies.

Sobre la base del contingut i format de l'eina resultants, se va procedir a una tercera fase, d'avaluació i perfeccionament d'aquesta, amb un procés de consulta a un total de 82 experts/as a través de grups focals.

Sobre això, s'ha posat èmfasi en la importància del raonament oferit sobre aquells ítems qualitatius de la bateria. Les quatre opcions de resposta que han sigut incloses per a cada indicador són ‘Existeixen evidències que no ocorre’, ‘Hi ha indicis, però no pot confirmares’, ‘Existeix evidència que ocorre’ i ‘No s'ha pogut recaptar informació’. És important recollir i plasmar la opció que contempla la incapacitat de recollir informació sobre algun ítem en l'eina, perquè això permeta estudiar si esta impossibilitat d'obtindre unes certes dades pot ser per errors en la comunicació o a altres problemes i, en últim terme, si podria potencialment invalidar l'ús efectiu d'uno o diversos indicadorés.

Els tres indicadors que més problemes presentaven a l'hora de poder recaptar informació eren referits amb qüestions de salut. En concret, lus problemes mitjans a l'hora de recollir informació es situava en el 21,22%, la qual cosa pot estar indicant alguna falta de coordinació entre el sistema de salut amb altres sistemes de benestar; qüestió que tal vegada políticament podria tindre resposta.

Posteriorment, es va donar pas a la quarta fase amb la generació del filtrat definitiu de variables associada a blocs i la prova pilot de l'eina, posada en marxa en coordinació la Generalitat Valenciana, mitjançant las elecció i contacte amb els recursos seleccionats i la creació de la versió telemàtica en LimeSurvey.

A partir d'ací, s'ha estat orientant als/as professionals que estan participant en els diferents temps, donant pas a l'estudi longitudinal i la validació del a operativitat del a eina de cara al futur.

La posada a prova continua en curs actualment; es tenen recollits i analitzats quasi 700 qüestionaris de NNA del primer temps (T1) i més de 300 del segon temps (T2). S'han analitzat l'existència de fiabilitat i validesa en cadascun dels blocs i interblocs, l'adequació de la seua estructura i el seu funcional quant a les associacions entre els ítems, de manera que es facilite el poder fer un desenvolupament d'avaluació de els/as NNA atesos/as, així com per a tindre clar l'enfocament del desenvolupament tecnològic de l'aplicatiu.

Fins ara, segons va ser comentat, l'informe preliminar en el qual es mesura l'eina estadísticament a nivell descriptiu, de fiabilitats, de correlacions i altres addicionals, inclou resultats molt positius. Específicament, amb els estudis addicionals de validesa estructural mitjançant models d'equacions estructurals, validesa convergent i discriminant, prova d'hipòtesi, i invarianza, se ha demostrat que les agrupacions que teòricament es fan a través de l'ús de l'eina sí que es vinculen de manera efectiva amb els successos que es produeixen en la realitat dels casos investigats.

Tot açò ha permés la creació d'una escala d'indicadors definitiva, per al temps 2 i 3, la generació d'un manual d'ús, i la delimitació i definició dels perfils de gravetat a partir dels impactes.

A partir d'ací, las pròximes accions es dirigiran cap a la culminació de l'estudi longitudinal, el desenvolupament del manual d'ús i a l'adequació de l'eina final a l'escenari administratiu, que idealment seria obligatori.

El Dr. José Manuel Tomás va manifestar la seua alegria en comprovar que tot està eixint millor de l'esperat. Lus números són reflex que la creació de contingut i la validació d'instruments sobre la base de les opinions de els/as professionals té sentit i pes.

En l'actualitat, el disseny de l'eina d'avaluació de factors de risc i de protecció està formada per dues seccions i un total de 18 blocs, on una primera secció recull variables parentalés i de la persona cuidadora actualment en 14 blocs, mancant que puguen comprimir-se en 12 per a estar més condensats i simplificats, i una segona secció que abasta variables de l'entorn i els factors de protecció en 3 blocs.

Debat

Es respongueren dubtes respecte a la distinció que s'ha fet en*tre els indicadors vinculats amb l'exercici de la violència en els seus diferents tipus i situacions, i es va parlar sobre la dificultat a l'hora d'establir relacions de causalitat quan només existeixen indicis. Eixa és just la raó per la qual s'ha traçat l'opció de ‘No s'ha pogut recaptar informació’, per a quan el judici professional es veu limitat per la manca de fonts d'informació.

En relació amb això, es van compartir alguns dilemes ètics apareguts en la pràctica sobre casos en els quals el/la professional no té evidències objectives i, de nou, es va subratllar que l'eina no substitueix el judici professional, sinó que intenta proporcionar una avaluació hegemònica. Per això s'han inclòs les quatre opcions de resposta per ítem, i, fins ara, en les dades que ja s'han estudiat no existeixen problemes evidents en pràcticament cap dels indicadors. Es dir, no hi ha ítems en els quals les persones hagen dit massivament que no es poden valorar els indicadors corresponents.

També va ser novament esmentado que aquest és el primer instrument en l'elaboració del qual els i les professionals han tingut i estan tenint un rol del tot decisiu. El producte final és fruit de l compromís i de la retroalimentació mútua i constant entre els/as professionals i investigadors/as, de la col·laboració del qual es recalca el que ningú ha desestimat l'oportunitat de formar part en el projecte i que totes les persones amb les quals s'ha contactat han mostrat la seua comprensió sobre la gran necessitat i utilitat d'un instrument per a valorar les situacions de risc i des protecció en NNA.

Concretament, fins ara s'ha demostrat l'operativitat i identificació objectiva dels indicadors a partir de les anàlisis qualitatives i quantitatives. Els resultats estadístics confirmen l'acord i la valoració positiva feta per els/as professionals en referència a l'aplicabilitat de l'instrument.

D'altra banda, es van fer consultes sobre la capacitat d'avaluació del nivell de gravetat i la capacitat predictiva de l'eina. Es va discutir com l'interés principal per esbrinar que dinàmics són els indicadors, que han demostrat ser una gran quantitat i que es comprovarà si és així al llarg del segon i tercer temps, és just per a veure si hi ha evolucions, si el corregir determinats factors té realment un impacte en el/la NNA.

Sobre el mesurament del nivell de gravetat, l'eina oferirà una informació orientativa en respecte de les puntuacions baixes, mitjanes o altes, que ha de complementar-se amb la decisió professional. El i la professional ha de ser capaç de distingir segons criteri propi si hi ha uns certs indicadors amb major o menor pes, per això l'eina no és substitueix del seu judici.

Fonamentalment, es va comentar la previsió de la seua implementació a partir de Setembre de 2022, necessàriament amb una formació de professionals prèvia al seu ús.

Finalment, va ser reconegut que és absolutament imprescindible disposar d'una eina validada científicament per a l'avaluació de les situacions de desprotecció infantil, tant per a coordinar com per a objectivar el procés d'avaluació comptant amb funcions de suport, però sense que això invalide ni substituïsca el treball professional.

Lògicament, queda que la Generalitat Valenciana articule un procés per a la seua implantació generalitzada, perquè l'eina DAP 360° puga emprar-se per a objetivar i unificar els criteris d'avaluació, fomentant que hi haja una homogeneïtzació sobre l'avaluació que es realitza en els casos de risc de desprotecció en la infància, de tal manera que no siga una qüestió subjectiva, sinó que compte amb criteris estadísticament significatius que contribuïsquen al desenvolupament d'una valoració objectiva. Fins que no es delimite per la Direcció General d'Infància i Adolescència, sols es pot insistir que s'arbitre políticament el procediment a seguir per al seu ús.

Jornada DAP 360º "Determinants d'Atenció Primària" (2021)

Dr. José Javier Navarro Pérez

Dr. José Manuel Tomás