Aquest treball examina de manera rigorosa la política d’habitatge a la Comunitat Valenciana, situant-la dins del marc econòmic, social i territorial que caracteritza el mercat residencial espanyol i europeu. A partir de fonts institucionals contrastades —Banc d’Espanya, Eurostat, Observatori de l’Habitatge i del Sòl i Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana— s’identifiquen tres tendències estructurals: l’increment sostingut dels preus de l’habitatge, superior al creixement de les rendes de les llars; el reduït pes relatiu de l’habitatge protegit enfront de l’habitatge lliure; i una marcada asimetria territorial entre províncies, especialment acusada a les àrees metropolitanes amb major pressió de demanda. El treball contextualitza aquests desafiaments en un entorn macroeconòmic en què el sector immobiliari manté un paper decisiu en la inversió, l’ocupació, la riquesa de les llars i l’estabilitat financera. En l’àmbit autonòmic, s’avalua el Pla Viu Comunitat Valenciana, dissenyat per a promoure 10.000 habitatges de protecció pública mitjançant la mobilització de sòl públic i la cooperació amb els municipis i el sector privat. L’evidència empírica mostra que, tot i que el Pla Viu constitueix un avanç rellevant, la magnitud del dèficit habitacional exigeix un reforç sostingut de les polítiques públiques i una estratègia a llarg termini que integre la planificació territorial, la rehabilitació, la cohesió social i la transició energètica. L’informe conclou amb propostes de política econòmica orientades a enfortir l’accessibilitat residencial, ampliar l’oferta assequible i avançar cap a un model d’habitatge més equilibrat, inclusiu i sostenible a la Comunitat Valenciana.