University of Valencia logo Logo Chair for Feminist Economics Logo del portal

IV CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA CURA LA IGUALTAT I DIVERSITAT
El dret a la cura en el marc constitucional

  • Directora del congrés: Ana Marrades Puig
  • Comité organitzador: Ayla Grancha Fernández, Vicenta Tasa Fuster i Beatriz Bosch Marco
  • Organització tècnica: Lorena Bermúdez López

PRESENTACIÓ

Són molts els avanços produïts en matèria de cures des de que en 2018 celebrem el Primer Congrés Internacional de la Cura, la Igualtat i la Diversitat, la finalitat principal del qual era trobar la fonamentació del dret per a fer el primer pas cap a la seua configuració, seguit de la segona edició en 2020, marcada per la pandèmia del COVID-19 que va oferir nous elements d'estudi que afermaven encara més la necessitat del reconeixement del dret.

El IV Congrés, celebrat en 2022, buscava, una vegada consolidat el substrat del dret, configurar els diferents elements necessaris per al seu reconeixement, com la seua titularitat, el seu exercici, els seus límits i especialment les seues garanties, així com els subjectes obligats, proveint també la faceta del deure de la cura per part de la ciutadania i per part d'Estat. Aquests estudis començaven així a convertir-se en un tema central de les i els constitucionalistes que, en la present edició, perseguim analitzar el dret a la cura en el marc de la Constitució considerant, a més, la mirada imprescindible del dret europeu antidiscriminatori i molt particularment, els importants avanços que, en matèria de cures, s'estan produint a Llatinoamèrica.

“Les cures ens concernixen a tots. Creen el teixit que manté unides les nostres societats i que conjumina a les nostres generacions. Al llarg de la vida, tant nosaltres com els nostres sers estimats necessitarem cures o els dispensarem”. Sota esta premissa s'inicia l'Estratègia Europea de Cures presentada al setembre de 2022 que estableix una agenda per a millorar la situació tant dels qui presten cures com dels qui les reben. Insta a reforçar l'accés a uns serveis assistencials accessibles, assequibles i de qualitat, i a millorar les condicions de treball i la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels cuidadors. 

Esta estratègia té reflex en el panorama nacional espanyol, sent la seua acció més recent l'Estratègia Estatal per a un nou model de cures en la comunitat: un procés de desinstitucionalització 2024-2030, compromís i element central del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, orientat a la modernització i reforç dels serveis socials i del model de cures de llarga duració. “Aquesta Estratègia es dirigeix fonamentalment a les persones amb necessitats de suport i cures, especialment persones amb discapacitat, persones majors en situació de dependència, xiquets, xiquetes, adolescents en el sistema de protecció, i joves que han passat pel mateix i a les persones sense llar. També està pensada per a fer costat a les famílies d'estes persones, així com a les treballadores i treballadors del sector de les cures i suports i de les persones que cuiden”.

Per part seua, des d'altres latituds, l'estat argentí ha sol·licitat Opinió Consultiva a la Cort interamericana sobre “El contingut i l'abast del dret a la cura i la seua interrelació amb altres drets” emmarcada en una política més àmplia que busca posicionar a les cures en l'agenda política, per al seu reconeixement com una necessitat, un treball i un dret, i com un dels nuclis de la desigualtat de gènere. Laura Pautassi, investigadora del CONICET i professora en la Facultat de Dret (UBA), una de les protagonistes de la sol·licitud ens explicarà els seus principals fonaments, la importància de qualificar a les cures com un dret humà i la rellevància que la Cort IDH definisca estàndards internacionals en la matèria. Així com també comptarem amb les investigacions en altres marcs de dret comparat abordant l'anàlisi de diferents sistemes de cures a Europa i Llatinoamèrica.

Tot això amb la finalitat de continuar avançant en un assumpte que tant ens afecta a totes les persones, que ens uneix com a comunitat, perquè ningú pot viure sense ser cuidat i totes les persones necessitem també assumir de manera solidària la responsabilitat de la cura sense que això limite l'exercici d'altres drets. Les dones han assumit sempre les obligacions de les cures i això ha repercutit no sols en la igualtat d'oportunitats sinó també en la igualtat de drets, per a revertir la situació de desigualtat cal assumir la corresponsabilitat i la conciliació com a principis bàsics de la cura.

 

APRESENTAÇÃO

Muitos foram os avanços no campo do cuidado desde que realizamos o primeiro congresso internacional sobre cuidado, igualdade e diversidade em 2018, cujo objetivo principal era encontrar o fundamento do direito para dar o primeiro passo em direção à sua configuração, seguido pela segunda edição em 2020, marcada pela pandemia de covid-19, que ofereceu novos elementos de estudo que fortaleceram ainda mais a necessidade do reconhecimento do direito.

O III Congresso, realizado em 2022, buscou, uma vez consolidado o substrato do direito, configurar os diferentes elementos necessários ao seu reconhecimento, como sua titularidade, seu exercício, seus limites e principalmente suas garantias, bem como os sujeitos obrigados, abrangendo também a faceta do dever de cuidado por parte dos cidadãos e por parte do Estado. Esses estudos começaram assim a se tornar um tema central para as e os constitucionalistas que, nesta edição, buscam analisar o direito ao cuidado no âmbito da Constituição, considerando também a visão essencial do direito europeu antidiscriminatório e, em particular, os importantes avanços que estão sendo feitos na América Latina em termos de cuidado.

"O cuidado diz respeito a todos nós. Eles criam o tecido que mantém nossas sociedades unidas e une nossas gerações. Ao longo da vida, nós e nossos entes queridos precisaremos de cuidados ou os forneceremos. Sob esta premissa, inicia-se a Estratégia Europeia de Cuidados apresentada em setembro de 2022, que estabelece uma agenda para melhorar a situação tanto de quem presta cuidados como de quem os recebe. Apela ao reforço do acesso a serviços de prestação de cuidados acessíveis, a preços comportáveis e de qualidade, bem como à melhoria das condições de trabalho e à conciliação da vida familiar e profissional dos cuidadores. 

Esta estratégia reflete-se no panorama nacional espanhol, sendo a sua ação mais recente a Estratégia de Estado para um novo modelo de cuidados na comunidade: um processo de desinstitucionalização 2024-2030, compromisso e elemento central do Plano de Recuperação, Transformação e Resiliência, que visa a modernização e reforço dos serviços sociais e do modelo de cuidados continuados. "Esta Estratégia destina-se sobretudo a pessoas com necessidades de apoio e cuidados, especialmente pessoas com deficiência, idosos em situação de dependência, crianças, adolescentes no sistema de proteção, jovens que passaram por ele e em situação de sem-abrigo. Também é projetado para apoiar as famílias dessas pessoas, bem como as trabalhadoras e os trabalhadores do setor de cuidados e apoio e as pessoas de quem cuidam".

Por sua vez, de outras latitudes, o Estado argentino solicitou uma Opinião Consultiva à Corte Interamericana sobre "O conteúdo e o alcance do direito ao cuidado e sua inter-relação com outros direitos" enquadrados em uma política mais ampla que busca posicionar o cuidado na agenda política, para seu reconhecimento como uma necessidade, um trabalho e um direito.  e como um dos núcleos de desigualdade de gênero. Laura Pautassi, pesquisadora do CONICET e professora da Faculdade de Direito (UBA), uma das protagonistas do pedido, explicará seus principais fundamentos, a importância de qualificar o cuidado como direito humano e a relevância de a Corte Interamericana de Direitos Humanos definir padrões internacionais sobre o tema. Também teremos pesquisas em outros marcos de direito comparado abordando a análise de diferentes sistemas de atendimento na Europa e na América Latina

 

ABOUT

There have been many advances in the field of care since we held the First international congress on Care, Equality and Diversity in 2018, whose main purpose was to find the foundation of the law to take the first step towards its configuration, followed by the second edition in 2020, marked by the covid-19 pandemic that offered new elements of study that further strengthened the need for the recognition of the right.

The III Congress, held in 2022, sought, once the substrate of the right had been cemented, to configure the different elements necessary for its recognition, such as its ownership, its exercise, its limits and especially its guarantees, as well as the obligated subjects, also covering the facet of the duty of care on the part of citizens and on the part of the State. These studies began to become a central theme for constitutionalists who, in this edition, seek to analyse the right to care within the framework of the Constitution, also considering the essential view of European anti-discrimination law and, in particular, the important advances that are being made in Latin America in terms of care.

"Care concerns us all. They create the fabric that holds our societies together and brings our generations together. Throughout life, both we and our loved ones will need care or provide it." Under this premise, the European Care Strategy presented in September 2022 establishes an agenda to improve the situation of both those who provide care and those who receive it. It calls for strengthening access to accessible, affordable and quality care services, and for improving working conditions and the reconciliation of family and professional life for carers.

This strategy is reflected in the Spanish national panorama, its most recent action being the State Strategy for a new model of care in the community: a process of deinstitutionalisation 2024-2030, a commitment and central element of the Recovery, Transformation and Resilience Plan, aimed at the modernisation and reinforcement of social services and the long-term care model. "This Strategy is mainly aimed at people with support and care needs, especially people with disabilities, elderly people in a situation of dependency, children, adolescents in the protection system, and young people who have gone through it and the homeless. It is also designed to support the families of these people, as well as workers in the care and support sector and the people they care for".

For its part, from other latitudes, the Argentine state has requested an Advisory Opinion from the Inter-American Court on "The content and scope of the right to care and its interrelation with other rights" framed in a broader policy that seeks to position care on the political agenda, for its recognition as a need, a job and a right  and as one of the nuclei of gender inequality. Laura Pautassi, CONICET researcher and professor at the Faculty of Law (UBA), one of the protagonists of the request, will explain its main foundations, the importance of qualifying care as a human right and the relevance of the Inter-American Court of Human Rights defining international standards on the matter. We will also have research in other comparative law frameworks addressing the analysis of different care systems in Europe and Latin America.

All this in order to continue advancing in an issue that affects all of us so much, that unites us as a community, because no one can live without being cared for and all people also need to assume the responsibility of care in solidarity without limiting the exercise of other rights. Women have always assumed the obligations of care and this has had an impact not only on equal opportunities but also on equal rights, to reverse the situation of inequality it is necessary to assume co-responsibility and work-life balance as basic principles of care.