El meu fill ha complit tres anys i, encara que diu algunes paraules soltes com “mamà”, “aigua” o “pilota”, no forma frases ni combina paraules. Entén el que li diem, però no aconsegueix expressar-se més enllà d'això. Ens preocupa que el seu llenguatge estiga retardat. És convenient esperar que parle més per si sol o hauríem de consultar ja amb un logopeda?

Es habitual que les famílies es pregunten si el desenvolupament del llenguatge dels seus fills segueix el ritme adequat, especialment quan observen que altres xiquets de la mateixa edat ja s'expressen amb frases més complexes. Encara que “cada xiquet porta el seu ritme”, l'evidència científica indica que aquesta situació mereix una valoració logopèdica.

Segons els estadis del desenvolupament infantil, entre els 2 i 3 anys, els xiquets han de començar a combinar paraules de manera espontània. Al cap de 36 mesos, s'espera que empren un vocabulari actiu que oscil·le entre 200 i 1000 paraules i que ja formulen frases simples de dues a tres elements, com “vull aigua”. A més, la seua parla ha de ser comprensible per als altres en almenys un 50% de les ocasions (Owens, 2016; ASHA, 2022). Quan un xiquet de tres anys no aconsegueix aquests nivells d'expressió verbal, i especialment si no combina paraules, parlem d'un retard del llenguatge expressiu que necessita una avaluació especialitzada.

Encara que alguns parlants tardans aconsegueixen igualar als seus companys amb el temps, diversos estudis mostren que entre un 30% i un 50% d'ells presenten posteriorment dificultats persistents en llenguatge oral, lectura o escriptura si no reben atenció primerenca (Rescorla, 2011; Zambrana et al., 2014).

La recomanació "d'esperar  que parle més endavant” ha quedat desfasada des de la introducció de models d'intervenció primerenca. Hui se sap que actuar a temps millora significativament el pronòstic del desenvolupament lingüístic (Hirsh-Pasek et al., 2015).

Una intervenció logopèdica en aquests casos sol centrar-se en estimular el vocabulari i fomentar la combinació de paraules mitjançant estratègies basades en el joc simbòlic, el modelatge de l'adult i la participació activa de la família en les rutines comunicatives diàries (Ygual-Fernández & Cervera-Mérida, 1999).

En conclusió, si un xiquet de tres anys no ha començat a formar frases i el seu llenguatge continua limitat a paraules soltes, no és recomanable esperar. Una detecció precoç no sols permet intervindre de forma més eficaç, sinó també previndre dificultats posteriors en l'aprenentatge.

Valeria Castillo Rey, logopeda, Col. Nº 461799

Referències:

• American Speech-Language-Hearing Association (ASHA). (2022). Developmental norms for speech and language. https://www.asha.org
• Ellis Weismer, S. (2007). Typical talkers, late talkers, and children with specific language impairment: A language endowment spectrum? In R. E. Paul (Ed.), Language disorders from a developmental perspective (pp. 83–101). Lawrence Erlbaum Associates.
• Hirsh-Pasek, K., Adamson, L. B., Bakeman, R., Owen, M. T., Golinkoff, R. M., Pace, A., ... & Suma, K. (2015). The contribution of early communication quality to low-income children’s language success. Psychological Science, 26 (7), 1071–1083.
• Owens, R. E. (2016). Language Development: An Introduction (9th ed.). Pearson.
• Rescorla, L. (2011). Late talkers: do good predictors of outcome exist? Developmental Disabilities Research Reviews, 17 (2), 141–150.
• Ygual-Fernández, A., & Cervera-Mérida, J. F. (1999). La intervención logopédica en los trastornos de la adquisición del lenguaje. Revista de Neurología, 28 (Suplemento 2), 109–118. https://doi.org/10.33588/rn.28S2.99055
• Zambrana, I. M., Pons, F., Eadie, P., & Ystrom, E. (2014). Trajectories of language delay from age 3 to 5: Persistence, recovery and late onset. International Journal of Language & Communication Disorders, 49(3), 304–316.