Universitat de ValènciaFundació Lluís Alcanyís Logo del portal

El tabaquisme és una  malaltia addictiva crònica produïda pel consum de tabac. És la primera causa aïllada de mortalitat prevenible, ocupa el quart lloc com a factor de risc de malaltia i és present en 6 de les 8 principals causes de mortalitat en el món (cardiopatia isquèmica, malalties cerebrovasculars, infeccions de les vies respiratòries inferiors, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), tuberculosi i uns certs tipus de càncer).
La salut es compon de salut física, emocional i mental. Abandonar el tabac és un procés que abasta aquestes tres disciplines, el control de l'ansietat, la irritabilitat i el nerviosisme.
Deixar de fumar és percebut per la persona com un repte a la seua autoestima i autoeficàcia tant que alguns dels fumadors, quan aconsegueixen mantindre's abstinents, descriuen aquesta situació com un dels principals esdeveniments i satisfaccions aconseguits en el seu canvi de vida, amb percepció d'una major seguretat en si mateixos, major capacitat i major gestió de la pròpia salut.
La deshabituació tabàquica és el procés d'aprendre a viure sense tabac, requereix temps i esforç. No es tracta exclusivament d'oblidar-se de la nicotina, el cervell de qui fuma ha de trencar una sèrie d'associacions establides i reforçades durant molt de temps. Per a aprendre a viure sense tabac,  la clau està en la pràctica i l'entrenament.
Les tècniques psicològiques cognitiu-conductuals que s'utilitzen en el tractament del tabaquisme han demostrat la seua eficàcia, ja siga de forma aïllada o bé utilitzant eines farmacològiques, augmentant així l'èxit de la deshabituació tabàquica.
En la Unitat, el suport a la deshabituació de tabac inclou:

  • Valoració del fumador i les fases per la qual travessa.
  • Informació sobre riscos, el consell.
  • Motivació de l'abandó.
  • Suport sanitari i, en el seu cas, la intervenció amb ajuda conductual individualitzada i/o grupal.

La modalitat de tractament grupal està especialment indicada en l'àmbit de les addiccions, així com en els problemes relacionats amb la comunicació, les habilitats socials i l'autoestima. Aquest tipus d'intervenció proporciona un benefici específic, ja que la interacció entre els integrants del grup i l'oportunitat de compartir experiències, problemes i resolucions d'aquests,  permet una major adhesió al tractament i disminució de l'ansietat.


Sessions

Durant la primera sessió s'elabora la Història Clínica del pacient fumador (anamnesi general, antecedents patològics i familiars); estudi de test diagnòstics, interpretació i consens (anàlisi de la conducta, addicció a la nicotina, motivació, resistències, validació). L'avaluació de les dades obtingudes  determinarà el tipus de tractament a seguir.
La resta de sessions es basaran en un seguiment de l'evolució, podent ser setmanal, quinzenal o mensual, segons les característiques del tractament i les necessitats de cada pacient.
Teràpia Grupal: La intervenció es fonamenta en una metodologia activa i participativa i tractament multicomponent, centrada en les expectatives, necessitats i vivències del grup.
Primera visita: 1hora i mitjana.
Seguiment individualitzat: 1hora.
Teràpia Grupal: 1hora i mitjana, grups de 10-15 persones.
Els temps són aproximats segons les característiques de la intervenció, tractament i les necessitats de cada pacient.


Tractaments oferits

Exploració física i proves complementàries: Cooximetria * (CO en l'aire espirat en ppm) tensió arterial, pulsacions, auscultació, talla, pes i IMC.
Estudi de test diagnòstics, interpretació i consens: Anàlisi de la conducta, addicció a la nicotina, motivació, resistències, validació.
Teràpies farmacològiques d'ajuda.
Control de la síndrome d'abstinència. Prevenció de recaigudes i seguiment.
Tallers sobre hàbits de comportament redissenye ambiental i facilitador, tècniques motivacionals, identificació de barreres en els pacients, tècniques de relaxació.
Tallers d'hàbits saludables: exercici físic, alimentació …
Adquisició de noves habilitats socials (com respondre davant situacions en les quals abans necessitava fumar).


* La Cooximetría és una tècnica espectrofotomètrica per a detectar la pèrdua en la capacitat d'oxigenació de l'hemoglobina que consisteix a determinar el nivell de monòxid de carboni, o CO, en l'aire espirat per un individu. L'aparell per a realitzar aquesta prova es diu cooxímetre, un monitor d'alta precisió que mesura la concentració de CO en ppm (parts per milió). La Cooximetria és molt útil realitzar-la en l'avaluació  com a mesura basal per a conéixer els nivells inicials de monòxid de carboni en l'aire espirat. S'utilitza per a determinar l'hàbit tabàquic dels pacients i pot orientar per a prescriure el tractament farmacològic. És una prova ràpida, fàcil de realitzar, barata, no invasiva i que proporciona un feedback immediat per la qual cosa és motivadora per a la persona fumadora. S'utilitza a més per a validar l'abstinència.