El tabaquisme és una malaltia addictiva crònica produïda pel consum de tabac. És la primera causa aïllada de mortalitat prevenible, ocupa el quart lloc com a factor de risc de malaltia i és present en 6 de les 8 principals causes de mortalitat en el món (cardiopatia isquèmica, malalties cerebrovasculars, infeccions de les vies respiratòries inferiors, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), tuberculosi i uns certs tipus de càncer).
La salut es compon de salut física, emocional i mental. Abandonar el tabac és un procés que abasta aquestes tres disciplines, el control de l'ansietat, la irritabilitat i el nerviosisme.
Deixar de fumar és percebut per la persona com un repte a la seua autoestima i autoeficàcia tant que alguns dels fumadors, quan aconsegueixen mantindre's abstinents, descriuen aquesta situació com un dels principals esdeveniments i satisfaccions aconseguits en el seu canvi de vida, amb percepció d'una major seguretat en si mateixos, major capacitat i major gestió de la pròpia salut.
La deshabituació tabàquica és el procés d'aprendre a viure sense tabac, requereix temps i esforç. No es tracta exclusivament d'oblidar-se de la nicotina, el cervell de qui fuma ha de trencar una sèrie d'associacions establides i reforçades durant molt de temps. Per a aprendre a viure sense tabac, la clau està en la pràctica i l'entrenament.
Les tècniques psicològiques cognitiu-conductuals que s'utilitzen en el tractament del tabaquisme han demostrat la seua eficàcia, ja siga de forma aïllada o bé utilitzant eines farmacològiques, augmentant així l'èxit de la deshabituació tabàquica.
En la Unitat, el suport a la deshabituació de tabac inclou:
- Valoració del fumador i les fases per la qual travessa.
- Informació sobre riscos, el consell.
- Motivació de l'abandó.
- Suport sanitari i, en el seu cas, la intervenció amb ajuda conductual individualitzada i/o grupal.
La modalitat de tractament grupal està especialment indicada en l'àmbit de les addiccions, així com en els problemes relacionats amb la comunicació, les habilitats socials i l'autoestima. Aquest tipus d'intervenció proporciona un benefici específic, ja que la interacció entre els integrants del grup i l'oportunitat de compartir experiències, problemes i resolucions d'aquests, permet una major adhesió al tractament i disminució de l'ansietat.
Sessions
Durant la primera sessió s'elabora la Història Clínica del pacient fumador (anamnesi general, antecedents patològics i familiars); estudi de test diagnòstics, interpretació i consens (anàlisi de la conducta, addicció a la nicotina, motivació, resistències, validació). L'avaluació de les dades obtingudes determinarà el tipus de tractament a seguir.
La resta de sessions es basaran en un seguiment de l'evolució, podent ser setmanal, quinzenal o mensual, segons les característiques del tractament i les necessitats de cada pacient.
Teràpia Grupal: La intervenció es fonamenta en una metodologia activa i participativa i tractament multicomponent, centrada en les expectatives, necessitats i vivències del grup.
Primera visita: 1hora i mitjana.
Seguiment individualitzat: 1hora.
Teràpia Grupal: 1hora i mitjana, grups de 10-15 persones.
Els temps són aproximats segons les característiques de la intervenció, tractament i les necessitats de cada pacient.
Tractaments oferits
Exploració física i proves complementàries: Cooximetria * (CO en l'aire espirat en ppm) tensió arterial, pulsacions, auscultació, talla, pes i IMC.
Estudi de test diagnòstics, interpretació i consens: Anàlisi de la conducta, addicció a la nicotina, motivació, resistències, validació.
Teràpies farmacològiques d'ajuda.
Control de la síndrome d'abstinència. Prevenció de recaigudes i seguiment.
Tallers sobre hàbits de comportament redissenye ambiental i facilitador, tècniques motivacionals, identificació de barreres en els pacients, tècniques de relaxació.
Tallers d'hàbits saludables: exercici físic, alimentació …
Adquisició de noves habilitats socials (com respondre davant situacions en les quals abans necessitava fumar).
* La Cooximetría és una tècnica espectrofotomètrica per a detectar la pèrdua en la capacitat d'oxigenació de l'hemoglobina que consisteix a determinar el nivell de monòxid de carboni, o CO, en l'aire espirat per un individu. L'aparell per a realitzar aquesta prova es diu cooxímetre, un monitor d'alta precisió que mesura la concentració de CO en ppm (parts per milió). La Cooximetria és molt útil realitzar-la en l'avaluació com a mesura basal per a conéixer els nivells inicials de monòxid de carboni en l'aire espirat. S'utilitza per a determinar l'hàbit tabàquic dels pacients i pot orientar per a prescriure el tractament farmacològic. És una prova ràpida, fàcil de realitzar, barata, no invasiva i que proporciona un feedback immediat per la qual cosa és motivadora per a la persona fumadora. S'utilitza a més per a validar l'abstinència.
