La col·lecció del matrimoni format per Carmen García Merchante i Jesús Martínez Guerricabeitia fou donada en l’any 1999 pels col·leccionistes a la Universitat de València en un gest de mecenatge especialment digne de ser subratllat.

En total, més de 400 peces, 129 obres úniques (entre pintures, dibuixos i algunes fotografies) i 274 exemplars d’obra seriada que han anat ampliant-se sota el paraigua, primer, del Patronat Martínez Guerricabeitia i des de 2016, a través de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia.

Des de llavors la Col·lecció desenvolupa una important labor de foment i difusió de l’activitat creativa de les arts plàstiques contemporànies, així com d’increment del patrimoni artístic de la Universitat de València.

El seu director d’activitats actual, José Martín reconeix el gran canvi que s’ha produït a la Col·lecció i a l’entorn social general: “des que es constitueix el Patronat Martínez Guerricabeitia en 1989 fins a la celebració del cinqué centenari de la Universitat, la Fundació General s’ha anat dotant de personal i pressupost, que ha permés a la Col·lecció desenvolupar la seua tasca de conservació i difusió”.

Per a Martín aquesta tasca de preservació resulta “un treball molt atractiu. Per un historiador de l’art és com passar de la teoria a la pràctica; no només estudiar les obres, sinó també conservar-les en les millors condicions i realitzar les intervencions necessàries per a tal finalitat”.  El director d’activitats assenyala igualment la importància per a la Universitat de posseir una col·lecció d’art contemporani com aquesta, que dona continuïtat a les seues col·leccions històriques: “a través del seu paper en el món de l’art, la Universitat es dona a conéixer, difon l’art, estableix relacions amb altres universitats i institucions, etc.”. 

Entre els trets que donen signatura pròpia a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i la fan única, “l’element més important és el caràcter polític i intencionalitat crítica de la Col·lecció, molt present en l’art espanyol de finals del franquisme i la Transició, que ressorgeix novament als noranta”. José Ortega, Rafael Canogar, Ibarrola o Darío Villalba, Chema Cobo, Curro González, Chema López o Juan Ugalde i alguns noms estrangers, com ara Erró, Spadari o Vostell són només alguns dels presents en aquesta llista.

A més, com matisa Martín, estilísticament reuneix una bona representació de la pintura figurativa dels seixanta i els noranta, “especialment del realisme social i crític, amb destacats artistes valencians, com Genovés, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Anzo, Monjalés, Heras, Armengol, Jacinta Gil…”.

‘Contextos’ ‘Visions’ i ‘Trobades’ són els eixos i línies expositives que vertebren la Col·lecció, a partir d’una selecció del fons des d’una determinada perspectiva, de l’exhibició d’obres de períodes o corrents coetanis a la col·lecció, o acostant-se a mostres personals d’artistes representats en la col·lecció o que hi hagueren pogut estar.

Repassar la història d’aquesta col·lecció és també rememorar l’esperit i inquietud de Carmen García i Jesús Martínez quan iniciaren la seua col·lecció. Un esperit que es condensa i reflecteix en la Biennal Martínez Guerricabeitia. Des de l’any 1990 aquesta iniciativa ha aconseguit situar-se en un lloc destacat dins del panorama dels esdeveniments artístics del nostre país, gràcies a la seriositat i coherència conceptual i organitzativa que l’ha caracteritzat.

“La Biennal Martínez Guerricabeitia va ser una de les primeres iniciatives de la Fundació, que naixia amb la intenció d'actualitzar el patrimoni universitari amb una col·lecció d'art contemporani; emprant un model organitzatiu original, a través d’una selecció d’obres per a exposar feta per cinc experts i cinc galeristes”.

Així explica José Martín com va anar prenent forma i consolidant-se una biennal que, a més, ha servit per a nodrir el fons de la Col·lecció amb l’adquisició d’alguna d’eixes obres exposades, prop d’una trentena fins a la data. “Entre d’elles recorde algunes de Carmen Calvo, José Mª Báez, Javier Baldeón, Rogelio López Cuenca, Mateo Charris, Mavi Escamilla, Curro González, Abraham Lacalle, Xisco Mensua, Simeón Sáiz Ruiz, Juan Ugalde o Miki Leal”.

Així doncs, el balanç és molt positiu, com ho confirmen les obres adquirides i “la projecció que ha proporcionat a la Universitat de València, especialment al principi, quan era la seua única iniciativa en l'àmbit de l'art contemporani. Va ser un projecte pioner entre les universitats espanyoles, ben dissenyat, amb un resultat tangible i perdurable”, afegeix.

“Si fem balanç d'aquests 40 anys de la Fundació General UV, veurem que una de les seues activitats més reconegudes és la Biennal Martínez Guerricabeitia. Em semblen raons més que suficients per a continuar amb aquest llegat en el futur”.