La Comissió Delegada de la Fundació Bancaixa a Sagunt presenta l’exposició ‘Estampes en transició. Obra gràfica de la col·lecció Martínez Guerricabeitia’, una mostra organitzada conjuntament per la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura i Societat i la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, la Fundació Bancaixa i l’Ajuntament de Sagunt, que compta amb la col·laboració de la Diputació de València, Caixa Popular i Saggas.
La mostra, comissariada per Felipe Jerez Moliner, ofereix una selecció de 131 obres d’art gràfic de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, una de les més importants col·leccions universitàries espanyoles d’art contemporani, formada per quasi mig miler d’obres enclavades en els corrents figuratius més pròxims al realisme social i crític.
El projecte pretén reflectir el viatge de les obres de la col·lecció per diferents mans, camins i llocs, així com l’etapa de canvi polític en la qual van ser realitzades gran part d’elles, i la transformació estilística o tècnica de l’art gràfic d’aquells anys. Així es transmet en les creacions que formen part de l’exposició, emmarcades en les dècades dels anys setanta i huitanta del segle XX. El conjunt reuneix 101 autors espanyols i estrangers, entre els quals destaquen noms com Josep Renau, Lichtenstein, Adami, Chillida, Teixidor, Tàpies, Saura, Anzo, Nassio, Yturralde, Arroyo, Vento, Horacio Silva, Richard Lindner, Rosa Torres, Carmen Calvo, Rafael Canogar, Juan Genovés, José Ortega, Antoni Miró, Agustín Ibarrola, José Luis Verdes, Equipo Crónica o Equipo Realidad.
La selecció és heterogènia des del punt de vista tècnic, estilístic i temàtic. Es troben treballs en xilografia, aiguafort, aiguatinta, punta seca, manera negra, litografia, linografia, serigrafia, gofrat, collage i offset.
La mostra arriba a Sagunt després de la seua exhibició en altres localitats, com Algemesí, Albaida, Alaquàs, Benicarló i la mateixa Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau UV de València, en el marc del programa Universitat-Societat de la UV en col·laboració amb els diferents ajuntaments amb la finalitat d’acostar la cultura universitària al territori.
Entre els estils presents en el recorregut figuren l’informalisme, l’expressionisme abstracte, l’abstracció geomètrica, el neocubisme, el realisme social i crític, la figuració narrativa, el pop-art, el neodadaisme i l’hiperrealisme. Aquesta completa representació revisa temes vinculats al context en el qual van ser realitzades les obres –finals de la dictadura i inicis de la democràcia– i també a la predilecció dels seus col·leccionistes. Les estampes s’agrupen així a la sala en dèsset seccions al voltant d’elements comuns de representació o nexes que reflecteixen les idees, sentiments, gustos i interessos tant dels col·leccionistes en adquirir-les com dels artistes en crear-les: repressió, paisatge, abstracció, sexe, política, retrat, violència, geometria, tradició, amor, mort, desigualtat, futur, lluita, poder, naturalesa i realitat.
Dins del seu programa de mediació cultural i artística, la Comissió Delegada de la Fundació Bancaixa a Sagunt ofereix visites comentades de la mà d’un expert especialista en art i mediació cultural, i desenvolupa tallers didàctics per a escolars vinculats a l’exposició. Amb motiu de la mostra, s’ha editat un catàleg commemoratiu.
La mostra es pot visitar fins al 31 de gener de 2026 a la Sala d’Exposicions Glorieta de Sagunt, en horari de dimarts a dissabte de 17 a 21 hores.
Nòmina completa d’autors
La nòmina completa d’autors de les peces exposades és: Valerio Adami, Albert Agulló, Gilles Aillaud, Antonio Alegre, Elvira Alfageme, Andreu Alfaro, Francisco Álvarez, Anzo, Rafael Armengol, Eduardo Arranz-Bravo, Eduardo Arroyo, José Azorín, Andrés Barajas, Juan Barjola, Rafael Bartolozzi, Fernando Bellver, Juan Ignacio de Blas, Arcadi Blasco, Manuel Boix, José Caballero, Martín Caballero, Rafael Calduch, Carmen Calvo, Rafael Canogar, Ricardo Carpani, Agustín de Celis, Eugenio Chicano, Eduardo Chillida, Andrés Cillero, Antoni Clavé, Antoni Coll, Alberto Corazón, Leonardo Cremonini, Francisco Cuadrado, Pilar Dolz, Pepe Duarte, Echauz, Don Eddy, Equip Crònica, Equip Realitat, Erró, Gérard Fromanger, Amadeo Gabino, Juan Genovés, Manolo Gil, Grupo Bulto, Guinovart, Artur Heras, Hernández Pijuan, Hernández Mompó, Luis de Horna, Agustín Ibarrola, Francesc Jarque, Kaminski, Anders Kjaer, Peter Klasen, Tetsumi Kudo, Roy Lichtenstein, Richard Lindner, Custodio Marco, François Maréchal, Joaquín Michavila, Antoni Miró, Aldo Mondino, Jacques Monory, Eva Mus, Nassio, José Ortega, Julián Pacheco, A.R. Penck, Pérez Contel, Gregorio Prieto, Ràfols-Casamada, Bernard Rancillac, Antonio Recalcati, Josep Renau, Rovira-Brull, Mª Antonia Sánchez Escalona, Alfons Saura, Antonio Saura, Gérard Schlosser, Eusebio Sempere, Horacio Silva, Alberto Solsona, Salvador Soria, Ramón de Soto, Giangiacomo Spadari, Peter Stämpfli, Antoni Tàpies, Jordi Teixidor, Rosa Torres, Úrculo, Manolo Valdés, Vento, José Luis Verdes, Salvador Victoria, Joan Pere Viladecans, Isabel Villar, Wolf Vostell, Yturralde i Ricardo Zamorano.
Qualitats i poder de l’estampa
El fruit resultant de l’art gràfic, generalment en paper i sense importar la tècnica usada, la seua grandària o tema, es denomina estampa. Des que es va estendre el seu ús a Occident durant el segle XV, es va convertir en un instrument fonamental per a la difusió de les idees i del coneixement, i també de l’art, gràcies als seus principals trets diferencials: la multiplicació i l’economia. No obstant això, al seu abast social han de sumar-se la seua singularitat, llenguatge i qualitats pròpies.
Desenvolupament històric de l’art gràfic i compromís en la segona meitat del segle XX
Al llarg de la història, l’art gràfic ha passat per diferents canvis tècnics –conseqüència de l’evolució dels procediments d’impressió en relleu, en buit, planogràfics i permeogràfics– i gaudit de diverses etapes àlgides. Des de mitjan segle XX, l’obra gràfica va ser comuna en nombrosos artistes, començant pels pintors ja consagrats de la generació abstracta que van aconseguir reproduir els seus trets o generar-ne altres de nous mitjançant l’estampació. Però, sobretot, seran els grups compromesos políticament i socialment en etapes de conflicte o transició els qui, especialment mitjançant un realisme crític, van trobar en l’estampa el mitjà primordial de manifestació plàstica i transmissió de continguts.
Estampes de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia
Dos terços de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia són estampes, de tècnica, estil i tema diversos. Prop de tres-centes obres, d’uns cent cinquanta artistes, que presenten una pluralitat major que el conjunt de pintures de la col·lecció. La gran majoria van ser produïdes en els anys setanta i huitanta del segle XX, encara que no falten dels seixanta i noranta. En tractar-se d’una col·lecció en origen privada, del gust dels seus propietaris –Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante–, no reflecteix una visió plena de l’art gràfic del moment, però sí una diversitat suficient per a aproximar-se al context artístic espanyol i internacional d’eixes dècades: informalisme, expressionisme abstracte, abstracció geomètrica, neocubisme, realisme social i crític, figuració narrativa, pop-art, neodadà o hiperrealisme.
Nexes. Connexions compartides en la col·lecció
En aquesta mostra àmplia s’ha optat per efectuar agrupacions al voltant d’una sèrie de paraules triades. Són termes essencials que defineixen, d’una manera o una altra, les peces que es reuneixen, ja siga per l’assumpte primordial representat, la intenció de l’artista, el gènere tractat, l’estil dominant o l’element unificador: lluita, amor, futur, paisatge, sexe, tradició, realitat, violència, naturalesa, abstracció, mort, poder, geometria, retrat, política, desigualtat i repressió. Conjunts que demostren, en una forqueta temporal de dues o tres dècades, diferents i suggeridores maneres de crear per part d’artistes gràfics valencians, espanyols i estrangers.
Jesús Martínez Guerricabeitia
Jesús Martínez Guerricabeitia (el Villar, 1922 – València, 2015) i la seua esposa Carmen García Merchante (Huélamo, Conca, 1927 – València, 2009) van ser un matrimoni de fortes conviccions ideològiques llibertàries que, després de patir les conseqüències de la Guerra Civil i dels primers anys de postguerra, van decidir emigrar a Barranquilla (Colòmbia) i a les Illes Verges (els EUA), on van viure quasi vint anys. Treball, esforç i tenacitat en diversos negocis d’importació i exportació els van permetre tornar a Espanya amb un futur consolidat. Una vegada instal·lats a València en 1970, compromesos amb l’ambient cultural i de regeneració política que viu el país en eixe moment, van començar a comprar obres d’art d’ideologia antifranquista, creant una àmplia i valuosa col·lecció. D’acord amb la seua formació i les seues idees, Jesús Martínez Guerricabeitia es va interessar per l’art més compromés, adquirint al llarg dels anys obres que denunciaven la realitat i abordaven els temes de major transcendència moral i ètica. El gruix de la col·lecció ve datat per les obres des de 1955 fins a 1998, que van ser adquirides entre 1970 i 1998.
El matrimoni Martínez-García sempre va albergar la idea de donar la seua col·lecció d’art a una institució pública. Després de converses amb la Universitat de València, van efectuar en 1999 l’acte de donació que converteix a la UV en la universitat de l’Estat espanyol posseïdora de la més important col·lecció d’art contemporani.
Links:
