La Reial Séquia de Montcada naix a l’Assut de la Sèquia Reial de Montcada ubicat al terme municipal de Paterna, al marge esquerre del curs fluvial del Túria. Recorre el termes municipals de Paterna, Manises, València, Burjassot, Godella, Rocafort, Bonrepòs i Mirambell, Almàssera, Montcada, Alfara de Patriarca, Vinalesa, Meliana, Foios, Albalat dels Sorells, Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massamagrell, la Pobla de Farnals, El Puig de Santa María i Puçol on finalment desaigua a la marjal del Moro.
Els caixers de terra de la séquia mare i dels braços i files secundaris han estat substituïts al llarg del segle XX per caixers en forma de U cimentats de formigó.
Segles XI-XII.
Segons Guinot et al. (1999), La Reial Séquia de Montcada es un dels sistemes hidràulics més antics de les terres valencianes. Els seus orígens es troben en la València musulmana,encara que no sabem exactament la data en que fou construïda ni en quines condicions. Al segle XIII, concretament el 1238 amb la capitulació de la ciutat de València al Rei en Jaume I, comença una nova etapa en la Reial Séquia de Montcada arran de reservar-se el monarca la seua gestió i explotació a través d’oficials i sequiers reials. A més, es documenta que en aquell any ja arribava al seu punt final en els pobles d’El Puig i Puçol.
El 1268 el mateix monarca va fer la donació de la seua propietat i gestió al conjunt dels propietaris de terres que eren regades per ella, que no sempre eren els llauradors que realment cultivaven la terra. A principis del segle XIV, una sèrie de privilegis reials i sentències judicials o concòrdies arran de la creixent demanda d’aigua del riu Túria per tota l’Horta de València comportà el recull d’un primer corpus de documents que hui en dia són part de les seues ordenances oficials, i en les que queda fixada la seua autonomia i privilegis respecte de la resta de les sèquies de la ciutat.
Entre els segles XV al XIX, la Reial Séquia de Montcada passa per diferents períodes conflictius en la demanda d’aigua, alternant amb altres de funcionament amb certa normalitat. Cal destacar que a partir del segle XVII es conserva documentació d’aquests fets a la Casa Comuna de la sèquia de Montcada. Finalment, al segle XX, és quan la sèquia viu la major acceleració en els seus canvis, degut entre altres causes a un augment de l’urbanització a partir de la segona meitat del XX, els canvis en els cultius , sistemes de reg i en la mateixa morfologia construïda de la pròpia sèquia.
Segons Guinot et al. (1999) a La reial séquia de Montcada, y Esquilache (2018) a Els constructors de l’Horta de València, la sèquia té una longitud de 32.79 km, regant una superfície aproximada de 6300 Ha. El seu traçat es divideix en 4 zones diferenciades.
El primer tram, conegut com el tram del sequier, s’inicia en l'assut de Paterna a l’alçada del quilòmetre 281.5 del caixer del Túria. Aquest assut té una obertura de 17.5 pams valencians, el equivalent a 4 metres, tancada amb 4 taulons coneguts com l’Almenara Reial, que es l’encarregada de determinar la dotació d’aigua de la sèquia. Aquest tram es caracteritza per la presència de les almenares, obertures al costat dret del caixer natural que permeten la retornada de l'aigua al caixer del Túria. Aquest tram finalitza al roll de la Saldia, primera derivació de la sèquia mare.
El segon tram, conegut com el tram dels molins, discorre des del Roll de la Saldia fins a l’eixida del casc urbà de Burjassot. Aquest tram es caracteritza per l’elevada concentració de molins, que segons un inventari de 1862 sols en Paterna hi havia 13 molins en funcionament.
El tercer tram es el més extens de tots, i es conegut com l’Arc de Montcada. Com a elements característics d’aquest tram en trobem els ponts per a poder accedir als nuclis urbans que es troben al marge esquerre de la sèquia, des dels camins d’horta i els provinents de València. Cal destacar dos elements hidràulics de gran importància en aquest tram: el Quadrat de Montcada i el Canó del Carraixet.
El quart tram, es conegut com Jovedat (terres amb dret a reg i amb gravamen de sequiatge) i els extremals. El tram comença una volta superat el barranc del Carraixet i finalitza en la marjal del Puig de Santa Maria i de Puçol.
- Web corporativa de la casa comuna de la Reial Séquia de Montcada.
- Revisió simplificada del Pla General de Valencia: Catàleg de Bens i Espais Protegits de natura rural. (AH_01).
- Pla General Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació Nombre 2011).
- PAT de Ordenació i Dinamització de l’Horta de València. Element Patrimonial AH.01 del Catàleg. Pàg 771- 774.
- Identificación y descripción de los sistemas de regadío de l’Horta. Confederación hidrográfica del Júcar. Pp. 240.
- Paisatges Culturals a la Reial Séquia de Montcada.
REIAL SÉQUIA DE MONTCADA(1972): Ordenanzas de la Real Adequia de Moncada y comentarios históricos.Valencia pag. 247.
GUINOT, E.; et al. (1999). La Real Acequia de Moncada. Colecció Camins d’Aigua. València: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació. pp. 186 pp. ISBN 84-482-2341-1.
ESQUILACHE MARTÍ, F (2018). Els constructors de l’horta de valència. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII. València: Publicacions Universitat de Valencia. Universitat de València pp 140-151 ISBN 978-84-9134-372-1.
Càtedra L'Horta de València
