La seua adreça és carrer Vicente Lladró núm.10, al centre històric de la localitat
Segles XIV i XVIII
Segons F. Garín (1986) l'església del Santíssim Sagrament està alçada sobre les restes d’un antic temple, datat el 1347, i que hem de situar en el context de la segregació de la parròquia d’Almàssera de la anterior conjunta d’Alboraia-Almàssera. Com a tal parròquia, han funcionat fins el present en el marc del bisbat primer i arquebisbat de València fins el present. L’actual estructura de l’església comença a construir-se el 1792 segons els plànols de Vicente Marzo. Les obres, no obstant això, es van allargar fins el 1875 quant al temple en si, mentre que el tercer cos de la torre esquerra no es va completar fins finals de la dècada del 1980. La decoració interna va ser restaurada en la dècada del 1940 per reparar els desperfectes que havia patit arran de la Guerra Civil (1936-1939). També va patir alguns danys per la riuada del 1957.
L’església està actualment situada en mig del nucli urbà d’Almàssera, vora una cèntrica zona peatonal. Tanmateix, durant segles, tot i estar ubicada entre les cases de la població, en realitat formava part d’un veritable entorn rural i el seu perfil, nau central i torres campanars, funcionaven com veritables fites d’orientació en el paisatge de l’Horta. Quant a la seua arquitectura, els estudiosos que se n’han apropat no diuen que hagen quedat restes visibles de l’edifici medieval i el que ens ha arribat és l’església del segle XVIII. Segons F. Garín (1986) la façana, de rajola sobre base de carreus, destaca per la seua severitat acadèmica i geomètrica. Està emmarcada per dues torres de tres cossos, el primer amb tres finestres, el segon amb dos i el tercer amb un buit de mig punt amb campanes, i coronades per una balustrada. La torre esquerra porta el rellotge en el segon cos. Totes dues torres queden unides per un frontó corb amb dos pitxers a cada costat, que al seu torn emmarca un segon frontó triangular amb òcul en el seu timpà, al qual arriben dos parells de pilastres amb capitells corintis que flanquegen la porta de llinda, coronada per un gran relleu de pedra, de tema eucarístic. Es tracta d'un edifici de tres naus i creuer. La central és de canó rebaixat i té quatre trams. Les laterals tenen voltes bufades. Els pilars estan decorats amb pilastres acanalades, adossades i amb capitell compost. El cor se situa als peus, sobre l'entrada principal. El presbiteri és ampli, amb altar exempt, sobre el qual se situa un templet circular amb quatre columnes per a exposar la Custòdia, decorat amb àngels, al·legoria de l'Eucaristia i el Crist Salvador, obra d'Antonio Cortina Farinós, a qui també es deuen diversos frescos i les pintures de les llunetes. La decoració no segueix cap estil definit, però segueix les pautes de la iconografia eucarística tradicional. Al braç esquerre del creuer s'obri la Capella de la Comunió, i en el dret la Sagristia.
Bé de Rellevància Local-Espai Etnològic d’Interès Local (Catàleg de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana)
Es conserva l'arqueta de plom on, segons la tradició, es custodiaven les formes que van donar origen al miracle dels peixets.
RAMÓN CAMPS, R. (coord.) (2003): Almàssera. Espacios de arte y arquitectura, Ajuntament d´Almàssera.
RUIX; V. (2011): Almàssera: arrels eucarístiques, Almàssera, Imprenta Marí Montañana.
VV.AA. (1960): Iglesia Parroquial del Santísimo Sacramento. Obras de reconstrucción. Almácera, València.
GARÍN, F. Mª (dir.) (1986): “Valencia: Almàssera: Iglesia parroquial del Santísimo Sacramento”, dins: Catálogo monumental de la provincia de Valencia, València, Caja de Ahorros de Valencia, pp. 541-542.
Fotos: E. Guinot
