1837-1840

Segons Guinot et al. (1999) el molí del Testar forma part del conjunt original hidràulic que incloïa el molí del Testar i el molí de l'Escaleta, construïts entre els anys 1837 i 1840. Fou dividit en dos molins al llarg del segle XX, a causa de vendes i herències. En origen van ser utilitzats com molins fariners i arrossers i tenia com peculiaritat tècnica disposar d’un roda-turbina hidràulica dins la séquia com a font d’energia, i no un simple rodet. En 1974, el molí del Testar es va convertir en una fàbrica de pells. A principis del present segle fou adquirit per l'Ajuntament de Paterna amb voluntat de restaurar-lo i rehabilitar-lo. Els darrers anys va arribar a obrir-se una instal·lació d’hosteleria i restaurant, però actualment resta tancat.

Segons el Catàleg de Béns i espais protegits de l'Ajuntament de Paterna, el molí del Testar forma part d'una agregació d'edificis situats sobre la séquia de Montcada en la denominada partida del "Testar". Està pegat, paret amb paret, al molí de l'Escaleta. Aquests molins són els primers que hi ha a la séquia, un poc aigües amunt dels molins del Martinet i de Ferrando, el quals també està emparellats a una banda i l'altra del curs de l'aigua. Tots quatre formen una unitat de veritable interés etnològic, arquitectònic i paisatgístic, que cal documentar i recuperar, junt al "tester" ceràmic que hi ha al seu entorn. Al conjunt de la instal·lació del molí del Testar es pot accedir per una porta gran situada en la façana que dóna al Nord, a través d'un pati descobert al qual recauen dos de les parts que actualment composen l'edifici del Molí del Testar. La part de l'edifici que corresponia a la instal·lació propiament del molí es conserva relativament bé, llevant d'alguns desperfectes en la coberta. Fonamentalment consta de dos cossos d'edificació. Un està format per una crugia, d'aproximadament 5 mts d'amplaria i uns 18 mts de longitud, de 3 plantes d'altura, (una part d'aquesta crugia -uns 9 mts aproximadament- està situada sobre el propi curs de la Séquia de Montcada, per allotjar les moles). Aquesta crugia serveix per allotjar la maquinaria. Paralel·lament a cada costat d'aquesta crugia, en el tram que està ja fora de la séquia, hi una altra crugia (de 2 plantes d'altura la situada a ponent i de 3 plantes la situada a llevant). La crugia central conjuntament amb la situada a llevant conforma un espai fora de la vertical de la séquia, de planta quadrada d'aproximadament 10x10 mts. La crugia situada a ponent connecta directament amb el pati d'accés. A l'interior d'aquesta zona, en les seues diverses plantes, encara es conserva gran part de la maquinària de la última època del molí, quasi tota ella de fusta. La part corresponent a la vivenda de l'encarregat o propietaris, situada al Nord de la séquia, tanca per eixe costat la gran bassa d'eixida de l'aigua dels cacaus, formant una mena de plaça aquàtica rodejada d'alts murs d'edificació, de gran interés per la seua forma i dimensions (uns 18 mts d'amplària per uns 30 mts de longitud). A la vivenda s'accedia per la façana situada a Llevant, la qual té unes característiques compositives i de llenguatge arquitectònic ben urbanes. La edificació es correspon en certa manera amb la tipologia de "casa de poble", amb una doble crugia com a cos principal habitable, de 2 plantes, un pati al darrere i uns cossos d'edificacions auxiliars al fons i en un lateral. El cos del fons connectava amb la zona de treball del molí i tenia un pati d'accés, rodejat per una sèrie de cobertissos i naus de emmagatzemmatge de construcció del segle XX. Tot i això, els murs que formen la façana exterior Nord semblen datar del segle .XIX. S'alça també una nau situada al nord del cos de l'habitatge, de poc interés arquitectònic, llevat dels murs exteriors, de pedra amb calç, que semblen del XIX. El casal moliner consta també d’un ampla bassa feta en la mateixa Séquia de Montcada, abans d'entrar en els cacaus, i d’una altra bassa a la seua eixida la qual conforma un espai arquitectònic d'aigua ben interessant en connectar amb el pont que creua la séquia inmediatament a continuació, les llengües i comportes de la desviació de la Séquia de la Uncia, la partició dels braços dels molins del Martinet i de Ferrando, etc. El conjunt fa uns pocs anys va ser restaurat completament per al seu ús com restaurant, però actualment es troba tancat.

Abandonats el 1974 i restaurats completament sobre l’any 2010.

• Pla General Ordenació Urbana de Paterna: Catàleg de Patrimoni (Modificació Novembre 2011).
• Plan de Acción Territorial de Protección de la Huerta de Valencia. Versión Preliminar. Memoria de Ordenación. Anexo. Fichas de Elementos de Arquitectura Hidráulica. Índice de Fichas, (dir. Arancha Muñoz), Generalitat Valencia, 2008, EPH_11.10, pp. .183-184.
• Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PAT de l’Horta). Generalitat Valenciana, 2018. Catàleg annex. Element Patrimonial EPH_11.01, pàgs. 484-487.

GUINOT, E.; et al. (1999). La Real Acequia de Moncada. Col·lecció Camins d’Aigua. València: Generalitat Valenciana, Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació. pp. 72-75..ISBN 84-482-2341-1.

Fotos: Càtedra L'Horta de València - Google Earth